Verbs

Mirar

1 1 tr Aplicar el sentit de la vista a una persona o cosa, per veure-la. Què mires? Mirava la teva corbata. Si ho mires de tan lluny, no veuràs res. Mira per aquesta escletxa. El fa posar nerviós que el miri de fit a fit.
2 pron Es passa el dia mirant-se al mirall.
3 abs Mirar guerxo.
4 ésser de mira'm i no em toquis iròn Expressió que hom aplica a una persona extremament sensible, que es queixa per tot, que plora, gemega, etc., per no res que li facin.
5 mirar contra el govern fig Mirar guerxo.
6 mirar de bon ull (algú) Estar ben predisposat envers ell, estar-hi a favor.
7 mirar de dalt a baix (algú) fig Mirar-lo amb supèrbia, amb menyspreu.
2 intr Dirigir la mirada cap a un indret. Mira a la muntanya.
3 1 tr Observar, examinar, amb els ulls. Fer-se mirar la ferida per un metge.
2 tr fig Observar amb la ment, per jutjar, considerar. Ara mireu si tinc raó.
3 pron fig Considerar, tenir una idea, una opinió, un judici, d'algú o d'alguna cosa. No sé com t'ho mires, però em sembla que t'equivoques.
4 es miri com es vulgui (o mira-t'ho com vulguis) Des de qualsevol punt de vista. Es miri com es vulgui, la teva actitud és intolerable.
5 mirar prim fig Subtilitzar, no negligir res en el compliment, en l'exigència, en el judici, etc., d'alguna cosa.
6 mirar-s'hi (a fer una cosa) fig Pensar-s'hi molt abans de fer-la.
4 fig 1 tr Procurar, provar, fer els possibles. Mira si pots fer-ho. Aquesta tarda miraré de venir. Mira que no t'hagin de renyar.
2 tr Anar amb compte, parar esment, fer atenció. Mira que cauràs.
3 mirar-s'hi (en fer una cosa) Fer-la posant-hi molta cura, procurant que sigui perfecta.
5 fig 1 tr Atendre a alguna cosa, tenir-la en compte, fer-ne cas. No mira sinó el seu profit. Ell no mira amics: si li convé, ho farà sense mirar si et perjudica.
2 mirar per (algú) Procurar per ell, obrar en benefici seu. No espera res dels altres i només mira per ell.
6 intr Estar situat de cara a, girat devers. La façana que mira a la plaça. L'agulla imantada mira al nord.