Verbs

Parlar

v 1 intr 1 Expressar allò que hom pensa mitjançant el llenguatge articulat. És mut: no parla. El nen ja diu algunes paraules, però encara no parla. Parla bé, correctament, elegantment, eloqüentment. Parlar en públic. Parlar a algú. Parla, home, què vols? Parlar d'algú. Parlar bé, malament, d'algú. Parlar de negocis, de política. Parlar a favor d'algú, contra algú.
2 Perorar en públic. El diputat X parlarà a la sessió de demà. Demanar per parlar.
3 fer parlar algú Obligar algú a respondre o a dir allò que volia callar.
4 no parlar amb (algú) No fer-s'hi, no tenir-hi tractes. Fa temps que no parla amb el seu pare.
5 parlar (un jove) amb una noia Tenir relacions amoroses amb ella, festejar-hi.
6 parlar clar Amb franquesa, amb el cor a la mà.
7 parlem-ne! Expressió per a indicar la voluntat de diàleg, de no precipitar un tracte, de no donar per definitiu un judici, una afirmació, etc.
8 qui parla! Exclamació amb què hom vol indicar que aquell que parla o ha parlat de defectes d'altri pateix dels mateixos defectes.
2 pron Fer-se. Estan renyits: no es parlen. Ja es tornen a parlar.
3 intr 1 Tractar, en un escrit. L'autor de l'obra no parla d'aquesta qüestió. El llibre no en parla, d'aquell fet.
2 p anal Aquest acte de generositat parla molt a favor seu. Té uns ulls que parlen. Parlar amb signes.
4 intr Articular mots. Té un papagai que parla molt. Parlar amb el nas. Parlar entre dents. Parlar papissot. Parlar alt, baix.
5 tr Emprar tal o tal idioma per a expressar els seus pensaments. Parlo francès, alemany i italià. El castellà, no el parlo gaire bé.
6 tr Dir. Parlar bestieses.