Trobo que el bloc és una bona eina de comunicació, no només entre el alumne i el mestre sinó que també permet transmetre informació i compartir-la amb els demés. És molt útil per a mi, ja que cada cop que he posat una entrada m’ha servit per anar repassant els apunts que hem fet a classe. A més, m’he organitzat de manera que cada dia, com a mínim, havia de passar una hora dedicada al bloc. Així doncs, considero que alimentar el bloc és molt important. Aportar-hi idees, temes nous i apunts, i a la vegada valorar-los, fa enriquir el treball fet. Però tota la feina ben feta comporta un esforç i un temps. A més a més també trobo que avui en dia és molt apreciat i útil pels pares, perquè ho podem observar veien la gran quantitat de col•legis que tenen un bloc.
He procurat posar entrades de totes les assignatures però sobretot de Comunicació i Tic. A comunicació he anat posant tots els apunts, resums de llibres, treballs, ressenyes... En canvi a Tic he posat totes les practiques que hem fet i que m’han aportat molts coneixements nous. També programes que m’han anat molt bé per a refrescar la memòria.
Pel que fa a les activitats realitzades a classe que m’han semblat més significatives, una d’elles i per a mi la més important amb diferència a sigut el jclic. Ja que li trobo molta utilitat. I m’agrada molt com m’ha quedat el resultat final. http://caterinacanassole.blogspot.com/2009/12/jclic_12.html
La segona que m’han semblat més significativa a sigut Audacity perquè no coneixia cap programa de veu. I per això m’ha cridat molt l’atenció, a més a més és molt fàcil d’utilitzar .
http://caterinacanassole.blogspot.com/2009/11/audicity.html
El resultat del meu bloc personalment ha sigut molt satisfactori ja que he conegut programes que no coneixia i a més a més puc treure molt de profit a tots els programes que em après durant aquest semestre. Considero que aquesta assignatura te molta importància ja que cada cop els nens començant a utilitzar abans els ordinadors ja que a dia d’avui les TIC són indispensables, i hem de conèixer tot el que pugem per desprès poder ensenyar als nostres alumnes. A més a més cada cop que he adquirit alguna cosa nova he trobat que aquesta assignatura ens garanteix un present i un futur ja que avui en dia cada cop hi ha més coses digitals.
dijous, 24 de desembre del 2009
Valoració Viquipedia
Hem fet un treball coperatiu i hem aprofitat per fer una aportació a la Viquipèdia.
Vam estar pensant de fer una traducció d'alguna entrada que ja existia, però ens va semblar molt més interessant crear una pròpia. El tema era el joc de la descoberta en concret la panera dels tresors. El motiu pel qual el vam triar va ser perquè ho havíem treballat a classe de plàstica, ens semblava interessant i perquè les escoles ho fan molt i volíem saber més sobre aquest tema, ja que tard o d’hora ho utilitzarem nosaltres. Vam crear cada una un compte diferent perquè així cada una feia una intervenció i així se sap qui a treballat i qui a posat que. Les quatre noies que vam formar el grup vam ser: Ana Bartomeu, Caterina Canas, Ana Garcia, Cristina Simón.
Per tenir un primer contacte amb la Viquipèdia i saber com funcionava, vam fer la primera intervenció juntes per desprès a casa no tindre cap problema. I vam fer la introducció del treball fent una petita definició de la panera dels tresors. Primer vam tindre que fer un treball previ que era buscar informació i posar-la en comú.
A apart d'anar recollint informació també hem hagut de conèixer les eines del Viquipèdia i les normes pel que fa al disseny de la pàgina, a la citació de les fonts d'informació, etc.
Finalment cada una va fer les aportacions corresponents a la Viquipèdia exactament en la panera dels tresors, per ampliar conceptes i coneixements.
La meva valoraió aquesta pràctica és molt possitiva, perquè hem aportat informació a la Viquipèdia i considero que d’aquesta manera podrem ajudar a molta gent que busca informació sobre aquest tema en concret i fins i tot a nosaltres mateixes. Finalment m’agradaria comentar que a través d’aquest treball he conegut la Viquipèdia perquè no la coneixia i m’ha semblat molt útil ja que jo també busco a la Viquipèdia, ja que m’ajuda a buscar informació que pugui necessitar.
Vam estar pensant de fer una traducció d'alguna entrada que ja existia, però ens va semblar molt més interessant crear una pròpia. El tema era el joc de la descoberta en concret la panera dels tresors. El motiu pel qual el vam triar va ser perquè ho havíem treballat a classe de plàstica, ens semblava interessant i perquè les escoles ho fan molt i volíem saber més sobre aquest tema, ja que tard o d’hora ho utilitzarem nosaltres. Vam crear cada una un compte diferent perquè així cada una feia una intervenció i així se sap qui a treballat i qui a posat que. Les quatre noies que vam formar el grup vam ser: Ana Bartomeu, Caterina Canas, Ana Garcia, Cristina Simón.
Per tenir un primer contacte amb la Viquipèdia i saber com funcionava, vam fer la primera intervenció juntes per desprès a casa no tindre cap problema. I vam fer la introducció del treball fent una petita definició de la panera dels tresors. Primer vam tindre que fer un treball previ que era buscar informació i posar-la en comú.
A apart d'anar recollint informació també hem hagut de conèixer les eines del Viquipèdia i les normes pel que fa al disseny de la pàgina, a la citació de les fonts d'informació, etc.
Finalment cada una va fer les aportacions corresponents a la Viquipèdia exactament en la panera dels tresors, per ampliar conceptes i coneixements.
La meva valoraió aquesta pràctica és molt possitiva, perquè hem aportat informació a la Viquipèdia i considero que d’aquesta manera podrem ajudar a molta gent que busca informació sobre aquest tema en concret i fins i tot a nosaltres mateixes. Finalment m’agradaria comentar que a través d’aquest treball he conegut la Viquipèdia perquè no la coneixia i m’ha semblat molt útil ja que jo també busco a la Viquipèdia, ja que m’ajuda a buscar informació que pugui necessitar.
dimecres, 23 de desembre del 2009
Llegenda
El dilluns dia 21 de desembre L'ana Bartomeu i jo vam presentar la llegenda aquest va ser el resultat:
Finalment vaig recitar una poesia sobre el laberint que deia així:
Qui ets tu?
Soc difícil i enrevessat,
Verd i infinit.
Endinsat en mi.
Però ves en compte,
ja que aquest jardí
Te molts principis i una fi.
De tots els camins,
Només hi ha un
Que et du on vols,
Perquè només en fas un de sol.
Per acabar vam fer un jclic perquè els nens pugessin jugar amb el mite.
http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/Caterinacs/index3.htm
llegenda(1)
View more presentations or Upload your own.
Finalment vaig recitar una poesia sobre el laberint que deia així:
Qui ets tu?
Soc difícil i enrevessat,
Verd i infinit.
Endinsat en mi.
Però ves en compte,
ja que aquest jardí
Te molts principis i una fi.
De tots els camins,
Només hi ha un
Que et du on vols,
Perquè només en fas un de sol.
Per acabar vam fer un jclic perquè els nens pugessin jugar amb el mite.
http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/Caterinacs/index3.htm
Flickr
Flickr és un lloc web per a organitzar fotografies digitals que funciona com una xarxa social.
El sistema de Flickr permet fer cerques d'imatges per etiquetes (tags), per data i també pel tipus de llicència Creative Commons. (com el bloc).
A més a més les fotografies o imatges poden també trametre's a través del correu electrònic.
Una de les característiques de Flickr, és que permet al usuaris registrats triar qui vol que accedeixi a les seves fotos. Per això només cal marcar-les com a públiques, només pels amics encara que siguin usuaris de franc.
També permet triar la llicència amb que es publiquen les fotografies, donant a triar entre una àmplia gama de llicències.
El sistema de Flickr permet fer cerques d'imatges per etiquetes (tags), per data i també pel tipus de llicència Creative Commons. (com el bloc).
A més a més les fotografies o imatges poden també trametre's a través del correu electrònic.
Una de les característiques de Flickr, és que permet al usuaris registrats triar qui vol que accedeixi a les seves fotos. Per això només cal marcar-les com a públiques, només pels amics encara que siguin usuaris de franc.
També permet triar la llicència amb que es publiquen les fotografies, donant a triar entre una àmplia gama de llicències.
dimarts, 22 de desembre del 2009
Sindicatos y alumnos critican que "no se dan las condiciones" para avanzar el curso
Els sindicats de professors i els alumnes han votat avui contra el dictamen del Consell Escolar de Catalunya (CEC) que avala la nova reforma. A més a més es queixen de la fala de diners, ja qe estem en crisi i les families no tenen ni diners per arribar a fi de mes.
Deix-ho el link per mes informació: que!
Deix-ho el link per mes informació: que!
El Consell Escolar de Catalunya avala el nou calendari escolar amb l'oposició dels sindicats
El nou calendari com ja sabem preveu avançar l'inici de curs al 7 de setembre i introduir una setmana de vacances al febrer. La votació, que no és vinculant, ha acabat amb 25 vots a favor, 8 en contra i 3 abstencions. La votació, però, no ha estat unànime. Hi han associacions que s'han abstingut. Tot i això la reforma del calendari escolar segurament serà aplicada l'any que ve a Catalunya.
Us deixo la pagina web per més informació:3cat24
Us deixo la pagina web per més informació:3cat24
diumenge, 20 de desembre del 2009
Competència digital
Cal que els nens i nenes, i també els adults, adquireixin diverses competències relacionades amb l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.L'adquisició d'aquestes competències es planifica a les diverses etapes educatives.
Competència digital del mestre
la competència digital general competències específiques de caire didàctic perquè l'educacdorho tingui més facil ensenyar la tecnologia i per ajudar a aprendre.
Documents de referència
Hi ha diversos documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC.
podrien destacar dos:
1. Normes UNESCO
es descriuen tres nivells :
-Nocions bàsiques de tecnologia.
-Aprofundiment de coneixements.
-Creació de coneixements .
2. Normes de la ISTE
en aquest cas es dividixen en dos normes que son:
Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents. Segons aquestes normes els docents haurien de ser competents en:
-Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants.
-Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis.
-Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital.
-Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat.
-Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge.
Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants
-Creativitat i innovació
-Comunicació i col·laboració
-Investigació i fluïdesa en l'ús de la informació
-Pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions
-Ciutadania digital
-Funcionament de la tecnologia i conceptes.
Per més informació aquí
Competència digital del mestre
la competència digital general competències específiques de caire didàctic perquè l'educacdorho tingui més facil ensenyar la tecnologia i per ajudar a aprendre.
Documents de referència
Hi ha diversos documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC.
podrien destacar dos:
1. Normes UNESCO
es descriuen tres nivells :
-Nocions bàsiques de tecnologia.
-Aprofundiment de coneixements.
-Creació de coneixements .
2. Normes de la ISTE
en aquest cas es dividixen en dos normes que son:
Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents. Segons aquestes normes els docents haurien de ser competents en:
-Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants.
-Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis.
-Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital.
-Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat.
-Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge.
Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants
-Creativitat i innovació
-Comunicació i col·laboració
-Investigació i fluïdesa en l'ús de la informació
-Pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions
-Ciutadania digital
-Funcionament de la tecnologia i conceptes.
Per més informació aquí
dissabte, 19 de desembre del 2009
40 cites del llibre l'art de saber escoltar
40 cites que he trobat molt importants en el llibre l'art de saber escoltar d'en Francesc Torralba:
1. Parlar per no callar. (Pàg. 15)
2.l’ésser humà és capaç de practicar l’art de l’escolta, però també l’art de la comèdia. (Pàg. 15)
3 la seva parla i la seva escolta poden exercitar-se en distints estrats de fondària. (Pàg. 15)
4. El desafiament és escoltar el contrincant, el qui pensa altrament. Només això ens pot fer créixer. (Pàg. 16)
5. No ens han ensenyat a escoltar (Pàg. 17)
6. El acte d’escoltar es essencial la confrontació entre un mateix i l’altre (Pàg. 18)7. els prejudicis enfosqueixen la imatge de l’altre. (Pàg. 19)
8. Els prejudicis ens allunyen, obren una fissura entre les persones. (Pàg. 19)
9.La imatge de l’altre és una caricatura o esperpent, una deformació conscient o inconscient, volguda o no volguda. (Pàg. 20)
10. qui està disposat a fracassar una i altra vegada, aprendrà a escoltar correctament. (Pàg. 23)11.Donar temps a l’altre perquè s’expressi és un requisit elemental de bona educació. (Pàg. 25)
12.Si s’entén per ego la tendència a viure centrat en el jo, en els propis records, pensaments, desigs i emocions, en tancar-se la pròpia consciencia, l’acte d’escolta exigeix el descentrament.(Pàg. 30)
13. No som el que hem escoltat, però el que hem escoltat afaiçona el que som. (Pàg. 33)
14. La capacitat d’entrar en el diàleg és, en el fons, la vertadera humanitat de l’home. (Pàg. 33)15. El pitjor crit es el que no se sent. (Pàg. 35)
16.No es tracta, doncs, de callar, sinó de fer silenci(Pàg. 35)
17. Fer silenci és posar la ment en blanc. (Pàg. 36)
18. Escoltar bé significa discernir […]. (Pàg. 39)
19. l’autosuficiència és, […], el gran obstacle a l’escolta. (Pàg. 44)
20. És elemental educar per a la continència verbal, per a la pràctica del silenci, per a la disposició a escoltar. (Pàg. 50)
21. La rutina ens aquieta. (Pàg. 53)
22. Som estranys els uns pels altres i, fins i tot en relacions de més íntima I total complicitat, subsisteix un tipus d’estranyesa que no acabem mai de resoldre. (Pàg. 57)
23. El fracàs de l’acció educativa respon a una crisi del desig. No sempre es detecta el desig d’ensenyar en el mestre i menys encara el desig de ser ensenyat en el deixeble. (Pàg. 63)24. No hay más diálogo verdadero que el diálogo que entablas contigo mismo, y este diálogo sólo puedes entablarlo estando a solas. En la soledad, y sólo en la soledad, puedes conocerte a ti mismo como prójimo; y mientras no te conozcas a ti mismo como prójimo, no podrás llegar a ver en tus prójimos a otros yos. Si quieres aprender a amar a los otros, recógete en ti mismo. (Pàg. 68)
25.Defensar la llibertat de pensament i d’expressió significa defensar la possibilitat que tothom expressi els seus pensaments i creences, però això no significa que totes siguin igualment respectables en un pla de perfecta simetria. (Pàg. 73)
26. la comprensió exigeix, necessàriament, l’escolta, però l’escolta no garanteix, ni de bon tros, la comprensió. (Pàg. 77)
27. Hi ha un plaer lligat a l’acte d’escolta.(Pàg. 79)
28. Hi ha veritats que dolen. (Pàg. 83)29. La xerrameca és, pròpiament, parlar per parlar, parlar per no callar. (Pàg. 89)
30.Una cosa és dominar l’art d’escoltar i un altra és dominar l’art de fer-se escoltar. (Pàg. 93)
31. la por fa impossible el diàleg. (Pàg. 109)32.Cal no oblidar mai el petit crític que portem dins. [...] Cal escoltar-lo perquè ens fa créixer. (pàg. 119-120)
33. Ens han estat donades dues orelles, però només una boca, perquè pugem escoltar més i parlar menys. (Pàg. 123)34. Hi ha circumstàncies en què l’única actitud digna és la seriositat. La seriositat és una exigència ètica, lligada a la responsabilitat, a la constància i al compromís sense engany ni avarícia. (Pàg. 137)35.Cal escoltar els amics. Representen la transparència. (Pàg. 141)36.Escoltar és una forma d’estimar. (Pàg. 149)
37. l’exercici d’escoltar és alliberador[…](Pàg. 154)38.-És absurd mirar de canviar el que no es pot canviar, però és insensat no mirar de canviar el que sí que pot canviar. Cal reconèixer, però, que no sempre és senzill distingir una cosa de l’altra. (Pàg. 166)39.Els fruits de l’escolta són la virtut de la claredat, el do del consell, la docilitat, l’amabilitat, la delicadesa i el coneixement d’un mateix”. (Pàg. 172)
40. la claredat és el primer fruit de l’escolta, mentre que la confusió és la conseqüència de la cridòria. (Pàg. 173)
1. Parlar per no callar. (Pàg. 15)
2.l’ésser humà és capaç de practicar l’art de l’escolta, però també l’art de la comèdia. (Pàg. 15)
3 la seva parla i la seva escolta poden exercitar-se en distints estrats de fondària. (Pàg. 15)
4. El desafiament és escoltar el contrincant, el qui pensa altrament. Només això ens pot fer créixer. (Pàg. 16)
5. No ens han ensenyat a escoltar (Pàg. 17)
6. El acte d’escoltar es essencial la confrontació entre un mateix i l’altre (Pàg. 18)7. els prejudicis enfosqueixen la imatge de l’altre. (Pàg. 19)
8. Els prejudicis ens allunyen, obren una fissura entre les persones. (Pàg. 19)
9.La imatge de l’altre és una caricatura o esperpent, una deformació conscient o inconscient, volguda o no volguda. (Pàg. 20)
10. qui està disposat a fracassar una i altra vegada, aprendrà a escoltar correctament. (Pàg. 23)11.Donar temps a l’altre perquè s’expressi és un requisit elemental de bona educació. (Pàg. 25)
12.Si s’entén per ego la tendència a viure centrat en el jo, en els propis records, pensaments, desigs i emocions, en tancar-se la pròpia consciencia, l’acte d’escolta exigeix el descentrament.(Pàg. 30)
13. No som el que hem escoltat, però el que hem escoltat afaiçona el que som. (Pàg. 33)
14. La capacitat d’entrar en el diàleg és, en el fons, la vertadera humanitat de l’home. (Pàg. 33)15. El pitjor crit es el que no se sent. (Pàg. 35)
16.No es tracta, doncs, de callar, sinó de fer silenci(Pàg. 35)
17. Fer silenci és posar la ment en blanc. (Pàg. 36)
18. Escoltar bé significa discernir […]. (Pàg. 39)
19. l’autosuficiència és, […], el gran obstacle a l’escolta. (Pàg. 44)
20. És elemental educar per a la continència verbal, per a la pràctica del silenci, per a la disposició a escoltar. (Pàg. 50)
21. La rutina ens aquieta. (Pàg. 53)
22. Som estranys els uns pels altres i, fins i tot en relacions de més íntima I total complicitat, subsisteix un tipus d’estranyesa que no acabem mai de resoldre. (Pàg. 57)
23. El fracàs de l’acció educativa respon a una crisi del desig. No sempre es detecta el desig d’ensenyar en el mestre i menys encara el desig de ser ensenyat en el deixeble. (Pàg. 63)24. No hay más diálogo verdadero que el diálogo que entablas contigo mismo, y este diálogo sólo puedes entablarlo estando a solas. En la soledad, y sólo en la soledad, puedes conocerte a ti mismo como prójimo; y mientras no te conozcas a ti mismo como prójimo, no podrás llegar a ver en tus prójimos a otros yos. Si quieres aprender a amar a los otros, recógete en ti mismo. (Pàg. 68)
25.Defensar la llibertat de pensament i d’expressió significa defensar la possibilitat que tothom expressi els seus pensaments i creences, però això no significa que totes siguin igualment respectables en un pla de perfecta simetria. (Pàg. 73)
26. la comprensió exigeix, necessàriament, l’escolta, però l’escolta no garanteix, ni de bon tros, la comprensió. (Pàg. 77)
27. Hi ha un plaer lligat a l’acte d’escolta.(Pàg. 79)
28. Hi ha veritats que dolen. (Pàg. 83)29. La xerrameca és, pròpiament, parlar per parlar, parlar per no callar. (Pàg. 89)
30.Una cosa és dominar l’art d’escoltar i un altra és dominar l’art de fer-se escoltar. (Pàg. 93)
31. la por fa impossible el diàleg. (Pàg. 109)32.Cal no oblidar mai el petit crític que portem dins. [...] Cal escoltar-lo perquè ens fa créixer. (pàg. 119-120)
33. Ens han estat donades dues orelles, però només una boca, perquè pugem escoltar més i parlar menys. (Pàg. 123)34. Hi ha circumstàncies en què l’única actitud digna és la seriositat. La seriositat és una exigència ètica, lligada a la responsabilitat, a la constància i al compromís sense engany ni avarícia. (Pàg. 137)35.Cal escoltar els amics. Representen la transparència. (Pàg. 141)36.Escoltar és una forma d’estimar. (Pàg. 149)
37. l’exercici d’escoltar és alliberador[…](Pàg. 154)38.-És absurd mirar de canviar el que no es pot canviar, però és insensat no mirar de canviar el que sí que pot canviar. Cal reconèixer, però, que no sempre és senzill distingir una cosa de l’altra. (Pàg. 166)39.Els fruits de l’escolta són la virtut de la claredat, el do del consell, la docilitat, l’amabilitat, la delicadesa i el coneixement d’un mateix”. (Pàg. 172)
40. la claredat és el primer fruit de l’escolta, mentre que la confusió és la conseqüència de la cridòria. (Pàg. 173)
divendres, 18 de desembre del 2009
Concentracions sindicals en contra de la reforma del calendari escolar
Mestres i professors han protestat per la modificació del calendari escolar que s'aplicarà a partir del curs que ve a Catalunya.S'han concentrat mestres i professors davant la seu del Consorci d'Educació de Barcelona a la plaça Urquinaona per reclamar la retirada de la proposta de la nova reforma del calendari escolar que només es posara en marxa a Catalunya. Creuen que aquesta reforma només fa que empitjorar les condicions de treball del professorat.I mestres i professors amenaçen de convocar una nova vaga en els centres educatius.
Us deixo el link per més informació:3cat24
Us deixo el link per més informació:3cat24
dijous, 17 de desembre del 2009
Entrevista d'evaluació
Entrevista
1. Capacitat comunicativa
Crec que he evolucionat molt en la meva manera de comunicar-me. No únicament alhora de parlar, sinó que també en la utilització més efectiva i coordinada dels gestos i faccions que m’han permès transmetre idees i emocions més ràpidament.
També noto un progrés important en la redacció i en la lectura. Ha sigut fonamental el llegir en un grup petit, ja que em sento més còmoda i és una molt bona forma de madurar en aquest àmbit el poder llegir en veu alta.
A més a més me relacionat amb tothom i he tingut una bona afinitat amb tots els components del seminari. També haig de dir que he anat perden la vergonya a mida que ha anat passant el temps. I s’ha notat molt, ja que a classe he participat molt més i he expressat tot el que he volgut dir.
2. Gestió dels coneixements i aprenentatge
He après moltes coses importants i interessants que les utilitzaré diàriament.
M’ha agradat molt perquè he après a escoltar i no només a sentir els meus companys, perquè hi ha una gran diferència entre escoltar i sentir, alhora d’escoltar és molt important el silenci.
Me donat compte que he deixat els prejudicis a un costat, encara que com tots sempre tindrem algun, me adonat que a mida que vaig madurant intento tindre menys prejudicis.
Hem llegit dos llibres molt interessants que ens han ajudat a parlar de molts temes diversos, al llarg d’aquests mesos.
També em après maneres d’exposar des de un treball a un bloc. I saber citar llibres, capítols, publicacions... que és algú que he utilitzat moltíssim i que utilitzaré moltíssim més no només a tota la carrera sinó tota la vida.
3 . Actitud i col•laboració
La meva actitud a sigut molt bona, ja que he respectat els torns de paraules, he deixat parlar, he parlat quan he volgut dir alguna cosa. He col•laborat en moltes coses des de detalls sense importància fins a col•laborar no només amb el grup de seminari sinó individualment i en grups de treball. Ja que em consider-ho una persona amable, treballadora, ordenada i bona companya. Ja que sempre que han tingut algun dubte els he ajudat. A més a més no he rebut cap queixa i per el que m’han dit a la gent li ha agradat treballar amb mi.
Caterina Canas Solé
1r de grau d’educació infantil
Universitat Ramon Llull
Seminari. Grup A Classe K
1. Capacitat comunicativa
Crec que he evolucionat molt en la meva manera de comunicar-me. No únicament alhora de parlar, sinó que també en la utilització més efectiva i coordinada dels gestos i faccions que m’han permès transmetre idees i emocions més ràpidament.
També noto un progrés important en la redacció i en la lectura. Ha sigut fonamental el llegir en un grup petit, ja que em sento més còmoda i és una molt bona forma de madurar en aquest àmbit el poder llegir en veu alta.
A més a més me relacionat amb tothom i he tingut una bona afinitat amb tots els components del seminari. També haig de dir que he anat perden la vergonya a mida que ha anat passant el temps. I s’ha notat molt, ja que a classe he participat molt més i he expressat tot el que he volgut dir.
2. Gestió dels coneixements i aprenentatge
He après moltes coses importants i interessants que les utilitzaré diàriament.
M’ha agradat molt perquè he après a escoltar i no només a sentir els meus companys, perquè hi ha una gran diferència entre escoltar i sentir, alhora d’escoltar és molt important el silenci.
Me donat compte que he deixat els prejudicis a un costat, encara que com tots sempre tindrem algun, me adonat que a mida que vaig madurant intento tindre menys prejudicis.
Hem llegit dos llibres molt interessants que ens han ajudat a parlar de molts temes diversos, al llarg d’aquests mesos.
També em après maneres d’exposar des de un treball a un bloc. I saber citar llibres, capítols, publicacions... que és algú que he utilitzat moltíssim i que utilitzaré moltíssim més no només a tota la carrera sinó tota la vida.
3 . Actitud i col•laboració
La meva actitud a sigut molt bona, ja que he respectat els torns de paraules, he deixat parlar, he parlat quan he volgut dir alguna cosa. He col•laborat en moltes coses des de detalls sense importància fins a col•laborar no només amb el grup de seminari sinó individualment i en grups de treball. Ja que em consider-ho una persona amable, treballadora, ordenada i bona companya. Ja que sempre que han tingut algun dubte els he ajudat. A més a més no he rebut cap queixa i per el que m’han dit a la gent li ha agradat treballar amb mi.
Caterina Canas Solé
1r de grau d’educació infantil
Universitat Ramon Llull
Seminari. Grup A Classe K
dimecres, 16 de desembre del 2009
la Coctelera
Tota la informació que disposem del diccionari que en va tocar, hem de crear una barrejar de coneixements amb les cinc paraules.
Llenguatge publicitari: vendre a través del llenguatge publicitari, les definicions i quin diccionari és.
Llenguatge poètic: crear una construcció poètica podem incloure definicions, qui va crear diccionari.
El llenguatge quotidià: Crear un petit text en llenguatge quotidià.
Ens hem dividit en els mateixos grups de la última activitat que vam fer a comunicació oral, escrita i digital que correspon a la dels diccionaris. Dins del meu grup, hem fet tres subgrups de cinc persones perquè ens dones temps a fer-ho tot. Així ens assegurem de realitzar una tasca coordinada i suficientment elaborada.
Ho hem exposat amb aquest ordre:
Llenguatge publicitari:
Les segones parts mai han estat bones, queda’t amb el primer. Pompeu Fabra, l’origen.
Llenguatge quotidià:
Escena--> Al vago de tren que llegeix al diari exclama embotat amb el seus grup d’amics.
-Coneixeu qui és el Pompeu Fabra?
-Aquell va que dir comunicar era entrar en relació amb algú?
-Amb! Si! la preposició que denota una acció comuna
-A mi em sona perquè el vam treballar a l’escola.
-Aquest establiment on s’ensenya que lluny que ens queda
-Amb aquesta conversa que s’ha atreveixin a dir que els adolescents som infantils i que els nostres actes son propis dels infants.
-Avui hauria de arribar aviat a casa!
-Dintre de poc temps arribarem a la nostra parada.
Llenguatge poètic:
POMPEU
Oh! Pompeu Fabra,
Mira que tu també vas tenir una infància...
Pioner en el teu conjunt de paraules
Ens has fet d’escola.
Una a una definides les paraules
Fas la nostra doctrina literària
Amb les teves sabies definicions
Base de les nostres primeres coneixences
Rebràs la nostra visita
Aviat, potser demà.
Paraules que havíem d'utilitzar:
- Comunicar: fer que un altre participi, fer que sigui comú a ell i a nosaltres, transmetre. Entrar en relació , en comerç d’idees, interessos, etc amb algú.
- Infantil: pertanyent o relatiu ala infància o l’infant. Propi d’un infant.
- Escola: Establiment on s’ensenya. El conjunt dels deixebles que segueixen una mateixa doctrina filosòfica, literària, artística, etc la doctrina mateixa.
- Amb: preposició que denota una situació comuna, d’acompanyament, la concurrència a una acció, el contacta de d’instrument, el mitjà.
- Aviat: adverbi, dins poc temps, sense tardar.
.
Llenguatge publicitari: vendre a través del llenguatge publicitari, les definicions i quin diccionari és.
Llenguatge poètic: crear una construcció poètica podem incloure definicions, qui va crear diccionari.
El llenguatge quotidià: Crear un petit text en llenguatge quotidià.
Ens hem dividit en els mateixos grups de la última activitat que vam fer a comunicació oral, escrita i digital que correspon a la dels diccionaris. Dins del meu grup, hem fet tres subgrups de cinc persones perquè ens dones temps a fer-ho tot. Així ens assegurem de realitzar una tasca coordinada i suficientment elaborada.
Ho hem exposat amb aquest ordre:
Llenguatge publicitari:
Les segones parts mai han estat bones, queda’t amb el primer. Pompeu Fabra, l’origen.
Llenguatge quotidià:
Escena--> Al vago de tren que llegeix al diari exclama embotat amb el seus grup d’amics.
-Coneixeu qui és el Pompeu Fabra?
-Aquell va que dir comunicar era entrar en relació amb algú?
-Amb! Si! la preposició que denota una acció comuna
-A mi em sona perquè el vam treballar a l’escola.
-Aquest establiment on s’ensenya que lluny que ens queda
-Amb aquesta conversa que s’ha atreveixin a dir que els adolescents som infantils i que els nostres actes son propis dels infants.
-Avui hauria de arribar aviat a casa!
-Dintre de poc temps arribarem a la nostra parada.
Llenguatge poètic:
POMPEU
Oh! Pompeu Fabra,
Mira que tu també vas tenir una infància...
Pioner en el teu conjunt de paraules
Ens has fet d’escola.
Una a una definides les paraules
Fas la nostra doctrina literària
Amb les teves sabies definicions
Base de les nostres primeres coneixences
Rebràs la nostra visita
Aviat, potser demà.
Paraules que havíem d'utilitzar:
- Comunicar: fer que un altre participi, fer que sigui comú a ell i a nosaltres, transmetre. Entrar en relació , en comerç d’idees, interessos, etc amb algú.
- Infantil: pertanyent o relatiu ala infància o l’infant. Propi d’un infant.
- Escola: Establiment on s’ensenya. El conjunt dels deixebles que segueixen una mateixa doctrina filosòfica, literària, artística, etc la doctrina mateixa.
- Amb: preposició que denota una situació comuna, d’acompanyament, la concurrència a una acció, el contacta de d’instrument, el mitjà.
- Aviat: adverbi, dins poc temps, sense tardar.
.
dimarts, 15 de desembre del 2009
diumenge, 13 de desembre del 2009
¿Qué és un ordinador? Explicat per nens
És una petita gravació de moltes "entrevistes" que recull les opinions de diferents nens i nenes. Aquest nens i nenes ens expliquen que saben sobre: que és un ordinador, perquè s'utilitza, que és Internet, virus, jocs, fotografia digital, corre electronic, ratolí, telefon mobil, chat/messenger, sistema operatiu... tot sobre la interactivitat. Així sabem el que saben i el que se'ls hi ha d'explicar perquè ho coneguin, ho utilitzin i li treguin profit i no només en un futur sinó que també en un present proper.
dissabte, 12 de desembre del 2009
Jclic
He creat un jclic per a treballar les quatre estacions de l'any, és un conjunt de jocs didàctics i educatius adreçats a nens de P4 i P5 on l’objectiu és aprendre una sèrie de continguts relacionats amb les estacions de l’any, com per exemple: la roba que es poden posar en les diferents estacions, els característiques de cada estació...
Les imatges que he utilitzat per a la creació del meu Jclic, he volgut que fossin molt llampants i maques per cridar l’atenció dels nens. D’aquesta manera prestaran més atenció i així aprendran els conceptes que vull transmetre els nens.
Els jocs i els objectius són els següents:
-Troba les parelles: la finalitat d’aquest joc és fer un treball memorístic amb les diferents peces. En aquest cas he fet dos jocs un amb diferentes fulles i l’altre amb diferentes flors i amb això pretenc que relacionen les fulles amb la tardor i les flors amb la primavera.
-Relacionar(imatge-text): la finalitat és trobar una peça de roba en concret i relacionar-la amb el l’estació que corresponent. En aquest joc treballem alhora dos conceptes la roba i estem aprenent a quina estació de l’any corresponen.
-Trencaclosques: són les activitats més dinàmiques i alhora estan treballant la percepció de l’espai i l’ordre de les coses.
-La sopa de lletres: treballa com s’escriu la paraula,quines son les quatres estacions i saber el nom de totes quatre a més em de tindre una agilitat en trobar les paraules.
-Relacionar(imatge-text): la finalitat és relacionar la paraula amb la imatge d’alguna estació en concret.
-Escriu: És tracte escriure la paraula correcte en un espai determinat que concordi amb la frase. Es tracte de que no faguin faltes d’ortografia i que sàpiguen les quatre estacions.
Aquí teníu l'enllaç a la meva página Jclic:
http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/Caterinacs/inde6x.htm
Les imatges que he utilitzat per a la creació del meu Jclic, he volgut que fossin molt llampants i maques per cridar l’atenció dels nens. D’aquesta manera prestaran més atenció i així aprendran els conceptes que vull transmetre els nens.
Els jocs i els objectius són els següents:
-Troba les parelles: la finalitat d’aquest joc és fer un treball memorístic amb les diferents peces. En aquest cas he fet dos jocs un amb diferentes fulles i l’altre amb diferentes flors i amb això pretenc que relacionen les fulles amb la tardor i les flors amb la primavera.
-Relacionar(imatge-text): la finalitat és trobar una peça de roba en concret i relacionar-la amb el l’estació que corresponent. En aquest joc treballem alhora dos conceptes la roba i estem aprenent a quina estació de l’any corresponen.
-Trencaclosques: són les activitats més dinàmiques i alhora estan treballant la percepció de l’espai i l’ordre de les coses.
-La sopa de lletres: treballa com s’escriu la paraula,quines son les quatres estacions i saber el nom de totes quatre a més em de tindre una agilitat en trobar les paraules.
-Relacionar(imatge-text): la finalitat és relacionar la paraula amb la imatge d’alguna estació en concret.
-Escriu: És tracte escriure la paraula correcte en un espai determinat que concordi amb la frase. Es tracte de que no faguin faltes d’ortografia i que sàpiguen les quatre estacions.
Aquí teníu l'enllaç a la meva página Jclic:
http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/Caterinacs/inde6x.htm
divendres, 11 de desembre del 2009
Les educadores de les escoles bressol
Les mestres de les escoles bressol municipals de Sant Feliu de Llobregat reivindiquen la seva preocupació pel futur de la tasca i la qualitat de la feina que realitzen.
Les mestres només demanen dues coses ben senzilles: exercir la seva feina amb la qualitat pedagògica en l'educació que es mereixen els infants de 0 a 3 anys, i el reconeixement laboral i professional de la feina que desenvolupen.
Perquè no donar-li’s el que demanen? Si elles han posat tota l'atenció els nens i nenes, la seva dedicació, esforç, entusiasme, il•lusió... Són persones molt importants a la vida de cada nen, ja que la base és el més important.
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/111269.html
Les mestres només demanen dues coses ben senzilles: exercir la seva feina amb la qualitat pedagògica en l'educació que es mereixen els infants de 0 a 3 anys, i el reconeixement laboral i professional de la feina que desenvolupen.
Perquè no donar-li’s el que demanen? Si elles han posat tota l'atenció els nens i nenes, la seva dedicació, esforç, entusiasme, il•lusió... Són persones molt importants a la vida de cada nen, ja que la base és el més important.
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/111269.html
dijous, 10 de desembre del 2009
Jclic
Avui a la classe de TIC hem creat una activitat educativa. amb el programa Jclic per a treballar les fruites.
Avui hem entrat a la pàgina web jclic.Xtec.Cat.
Dins a la pàgina, cliquem on posa jclic. Tot seguit, a baix de la pantalla, ens apareix un enllaç on diu “cerca activitats” i l’escollim; Un cop a dins, busquem el títol que més ens agrada i per poder-lo veure hem de clicar on posa “Verlo en applet”.
Pedagògicament és tracta d’un programa de repeticions. No és gaire interessant perquè no es gaire novadós, però ens permet veure i consultar els projectes. Aquests projectes estan formats per activitats, a cada pantalla hi ha una activitat diferent com ara: associar una imatge amb un text, joc de memòria, trencaclosques... Podem fer projectes i activitats diversos per a ensenyar als nens, amb un disseny, uns objectius i unes finalitats diferents. Cada joc els hi aportarà alguna cosa a la seva educació.
A diferencia del Word que serveix per a crear documents (amb extensions doc, pdf i d’altres), el jclic es poden fer projectes interactius i utilitzarem una extensió jclic.zip. En el local (PEN, escriptori...) crearem un arxiu de jclic.clic.
Podem saber quin arxiu és, mirant el cercador on posem la web. Els arxius que hem creat, els copiarem a l’arxiu de l’espai web. Solicitem un espai web per a poder crear una carpeta pròpia dins del blink de la blanquerna. Un cop dins de la web, primer cliquem “Grups acadèmics” tot seguit anem a l’apartat “1k_escola d’educació infantil” i finalment cliquem on posa “webs”. També podem obtenir un espai web donant-nos d’alta a la web de xtec i cal que t’ho signi el director d’una escola, encara que a les escoles normalment ja ho tenen contractat.
Ens quedarà publicat en aquest cas a la web Blanquerna. Anem a Característiques del jclic i anem a jclic author que és amb el que treballarem. jclic author que és l'eina d'autor que permet crear, editar i publicar les activitats d'una manera més senzilla, visual i intuïtiva.
aquest a sigut el resultat:
http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/Caterinacs/Fruites.htm
Avui hem entrat a la pàgina web jclic.Xtec.Cat.
Dins a la pàgina, cliquem on posa jclic. Tot seguit, a baix de la pantalla, ens apareix un enllaç on diu “cerca activitats” i l’escollim; Un cop a dins, busquem el títol que més ens agrada i per poder-lo veure hem de clicar on posa “Verlo en applet”.
Pedagògicament és tracta d’un programa de repeticions. No és gaire interessant perquè no es gaire novadós, però ens permet veure i consultar els projectes. Aquests projectes estan formats per activitats, a cada pantalla hi ha una activitat diferent com ara: associar una imatge amb un text, joc de memòria, trencaclosques... Podem fer projectes i activitats diversos per a ensenyar als nens, amb un disseny, uns objectius i unes finalitats diferents. Cada joc els hi aportarà alguna cosa a la seva educació.
A diferencia del Word que serveix per a crear documents (amb extensions doc, pdf i d’altres), el jclic es poden fer projectes interactius i utilitzarem una extensió jclic.zip. En el local (PEN, escriptori...) crearem un arxiu de jclic.clic.
Podem saber quin arxiu és, mirant el cercador on posem la web. Els arxius que hem creat, els copiarem a l’arxiu de l’espai web. Solicitem un espai web per a poder crear una carpeta pròpia dins del blink de la blanquerna. Un cop dins de la web, primer cliquem “Grups acadèmics” tot seguit anem a l’apartat “1k_escola d’educació infantil” i finalment cliquem on posa “webs”. També podem obtenir un espai web donant-nos d’alta a la web de xtec i cal que t’ho signi el director d’una escola, encara que a les escoles normalment ja ho tenen contractat.
Ens quedarà publicat en aquest cas a la web Blanquerna. Anem a Característiques del jclic i anem a jclic author que és amb el que treballarem. jclic author que és l'eina d'autor que permet crear, editar i publicar les activitats d'una manera més senzilla, visual i intuïtiva.
aquest a sigut el resultat:
http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/Caterinacs/Fruites.htm
dimecres, 9 de desembre del 2009
Registre escrit (Diccionaris)
Avui a Comunicació oral, escrita i digital em estat parlant sobre els diferents diccionaris.
Totes les llengües del món es han fet les persones al llarg del temps.els escriptors i els estudiosos treballen per la llengua. Els doctes(savis)han recollit informacions de la llengua que han parlat homes, dones i infants.
Ens a dit que hi han 5 diccionaris catalans diferents i molt importants. Que son:
1.Pompeu Fabra. El primer diccionari català
2.Mossèn Alcover i Jordi des Racó (Diccionari català- balear- valencià)
3.Joan Corominas
4.Gran enciclopèdia catalana.
5.Institut estudis catalans(1995) recull tot allò que interessa dels diccionaris anteriors.
Primer ens ens em dividit en dos grups al A i el B. Tot seguit la Roser ens a fet separar-nos per grup A1, A2, B1, B2.En el meu cas m'ha tocat el Pompeu Fabra.
Cada grup havia d'anar ala biblioteca a buscar sobre la vida i unes paraules al diccionari.
Que han sigut les següents:
-Comunicar (Un verb)
-Escola (Substantiu)
-Infantil (Adjectiu)
-Aviat (Adverbi)
-Amb (Preposició)
Pompeu Fabra va néixer l'any 1868 al barri de La Salut de l'antiga Vila de Gràcia on va passar la seva infantesa. Gràcia, aleshores, no era una barriada de la ciutat de Barcelona, sinó una vila activa. Va tenir dotze germans i ell era el més petit de tots; però van morir-ne deu i van quedar ell i dues germanes. Quan tenia cinc anys va ésser proclamada la República, i el seu pare, que era republicà, fou elegit alcalde de la vila.
Fabra inicià estudis d’enginyeria que, progressivament, alternà amb una forta inclinació autodidàctica per la filologia. El 1891, l'editorial de "L'Avenç" li publicà la gramàtica Ensayo de gramática de catalán moderno, on, per primera vegada amb metodologia científica, es descriu la llengua parlada amb una acurada transcripció fonètica. Sota el segell de L'Avenç va publicar les seves primeres contribucions , com ara el Tractat d'ortografia catalana (1904) o la primera edició de la Gramàtica de la Llengua Catalana (1912).
Les edicions successives d'aquests llibres i d'altres com les Normes ortogràfiques (1a. Ed.: 1913), marcaran les regles del català modern. Fabra es va convertir en un referent per als escriptors catalans.
1932 1ºedició del diccionari Pompeu Fabra.
Després de la guerra va anar a Prada de Conflent, on treballà l’elaboració de la Gramàtica catalana (1956).
Significat de les paraules segons el diccionari de Pompeu Fabra:
Comunicar(1)Fer que un altre participi (d’allò que posseïm), fer transmetre.(2)entrar en relació, en comerç d’idees, interessos, etc... amb algú(3) estar en relació mitjançant un pas.
Escola (1)Establiment on s’ensenya. (2)conjunt de deixebles que segueixen una mateixa doctrina filosòfica, literària, artística...(3) noi que serveix en els monestirs i esglésies per ajudar a missa i altres ministeris de l’altar.
Infantil Pertanyent o relatiu a la infància o a l’infant; propi d’un infant.
Aviat adv: Dins poc temps, sense tardar.Vine aviat, no triguis.Avui has vingut més aviat que ahir.
Amb prep: Preposició que denota una situació comuna, l’acompanyament, la concurrència a una acció, el contracte, l’instrument, el mitjà. Era a l'hort amb en Pere. Anava amb el meu germà. No enraona amb ningú. S'ha casat amb sa cosina. Una barca es tocava amb l'altra. S'ha tallat el dit amb el ganivet. Anar amb bicicleta. Comprar-ho amb els meus diners. Aconseguir una cosa amb precs, amb amenaces. Parlar amb vivor./ Envers.És molt bo amb els pobres//Amb que loc. conj. condicional. Ell ho farà avui mateix amb que li envieu un ajudant.
Totes les llengües del món es han fet les persones al llarg del temps.els escriptors i els estudiosos treballen per la llengua. Els doctes(savis)han recollit informacions de la llengua que han parlat homes, dones i infants.
Ens a dit que hi han 5 diccionaris catalans diferents i molt importants. Que son:
1.Pompeu Fabra. El primer diccionari català
2.Mossèn Alcover i Jordi des Racó (Diccionari català- balear- valencià)
3.Joan Corominas
4.Gran enciclopèdia catalana.
5.Institut estudis catalans(1995) recull tot allò que interessa dels diccionaris anteriors.
Primer ens ens em dividit en dos grups al A i el B. Tot seguit la Roser ens a fet separar-nos per grup A1, A2, B1, B2.En el meu cas m'ha tocat el Pompeu Fabra.
Cada grup havia d'anar ala biblioteca a buscar sobre la vida i unes paraules al diccionari.
Que han sigut les següents:
-Comunicar (Un verb)
-Escola (Substantiu)
-Infantil (Adjectiu)
-Aviat (Adverbi)
-Amb (Preposició)
Pompeu Fabra va néixer l'any 1868 al barri de La Salut de l'antiga Vila de Gràcia on va passar la seva infantesa. Gràcia, aleshores, no era una barriada de la ciutat de Barcelona, sinó una vila activa. Va tenir dotze germans i ell era el més petit de tots; però van morir-ne deu i van quedar ell i dues germanes. Quan tenia cinc anys va ésser proclamada la República, i el seu pare, que era republicà, fou elegit alcalde de la vila.
Fabra inicià estudis d’enginyeria que, progressivament, alternà amb una forta inclinació autodidàctica per la filologia. El 1891, l'editorial de "L'Avenç" li publicà la gramàtica Ensayo de gramática de catalán moderno, on, per primera vegada amb metodologia científica, es descriu la llengua parlada amb una acurada transcripció fonètica. Sota el segell de L'Avenç va publicar les seves primeres contribucions , com ara el Tractat d'ortografia catalana (1904) o la primera edició de la Gramàtica de la Llengua Catalana (1912).
Les edicions successives d'aquests llibres i d'altres com les Normes ortogràfiques (1a. Ed.: 1913), marcaran les regles del català modern. Fabra es va convertir en un referent per als escriptors catalans.
1932 1ºedició del diccionari Pompeu Fabra.
Després de la guerra va anar a Prada de Conflent, on treballà l’elaboració de la Gramàtica catalana (1956).
Significat de les paraules segons el diccionari de Pompeu Fabra:
Comunicar(1)Fer que un altre participi (d’allò que posseïm), fer transmetre.(2)entrar en relació, en comerç d’idees, interessos, etc... amb algú(3) estar en relació mitjançant un pas.
Escola (1)Establiment on s’ensenya. (2)conjunt de deixebles que segueixen una mateixa doctrina filosòfica, literària, artística...(3) noi que serveix en els monestirs i esglésies per ajudar a missa i altres ministeris de l’altar.
Infantil Pertanyent o relatiu a la infància o a l’infant; propi d’un infant.
Aviat adv: Dins poc temps, sense tardar.Vine aviat, no triguis.Avui has vingut més aviat que ahir.
Amb prep: Preposició que denota una situació comuna, l’acompanyament, la concurrència a una acció, el contracte, l’instrument, el mitjà. Era a l'hort amb en Pere. Anava amb el meu germà. No enraona amb ningú. S'ha casat amb sa cosina. Una barca es tocava amb l'altra. S'ha tallat el dit amb el ganivet. Anar amb bicicleta. Comprar-ho amb els meus diners. Aconseguir una cosa amb precs, amb amenaces. Parlar amb vivor./ Envers.És molt bo amb els pobres//Amb que loc. conj. condicional. Ell ho farà avui mateix amb que li envieu un ajudant.
Debat dels llenguatges
A comunicació oral, escrita i digital,vam fer un debat sobre els tres tipus de llenguatges: quotidià, poètic i publicitari.
Ens vam dividir en grup A i grup B i dins d’aquests grups vam formar-ne tres subgrups, un per a cada llenguatge.
Cada subgrup van posar en comú les idees principals del llenguatge que ens havia tocat defensar amb bons arguments. En el meu cas em va tocar fer el llenguatge publicitari.
El nostre subgrup, va anar molt bé, primer vam posar en comú una pluja d’idees, desprès les vam argumentar i vam mirar per on ens podien atacar els altres grups i intentar buscar algun argument per defensar el llenguatge publicitari.
Sobre el debat que vam fer el grup A, personalment vaig veure que no va funcionar gaire bé. Ja que no van respectar gaire els torns de paraula, ni el que deien les moderadores encara que cada subgrup va poder expressar els seus motius pels quals defensava aquest tipus de llenguatge. També aix de dir que al ser tipògrafa necessitava molt més d’ordre per poder escriure tot el que deia la gent en el debat.
Pel meu gust les moderadores ho van fer molt bé ja que possaben ordre. Però cal dir, que la Roser va donar unes pautes a totes les moderadores. JO crec que es un paper molt important i fonamental en un debat.
Primer vam fer com unes presentacions de cada llenguatge i desprès es va inicia el debat amb una pregunta que van formular les moderadores cap a un dels grups, i a partir d'aquí, s'hi van fent aportacions a favor o en contra de cada llenguatge.
En el debat va haver-hi molta participació per part de tots els companys i la intervenció continua de les moderadores.
Finalment, la nostra companya Cristina Pujol, va comentar que ella considerava que els tres llenguatges eren importants i estaven relacionats entre ells, llavors, les moderadores van afirmar aquesta reflexió i van argumentar i concloure la importància dels tres llenguatges.
Al dia següent les moderadores dels dos grups classe van expressar com ens vam sentir abans durant i desprès del debat.
Les moderadores del debat ens van explicar com van actuar i per què. Afirmen que ens contradèiem, però també van afirmar que hi havia grups que s’havien el que deien i que defensaven.
Les moderadores tenien molt clar, on volien arribar des del començament del debat. Elles al final del debat ens havien de dir la conclusió a la que havien arribat. També se de reconeixia el merit de que va ser algú complicat difícil conduir el debat i que tothom respectes el seu torn i els dels demès.
La Vicky i jo ens vam encarregar d'apuntar tot allò que es va dir en el debat. Va ser molt complicat ja que cap de les dues vam aconseguir poder escriureu tot i a més teníem l’obstacle que en el nostre grup no es respectava gaire el torn de paraula i encara ens ho feien més difícil.
També em de dir que al final del debat quan quan la Cristina Pujol ens va dir la conclusió a la que havien arribat. Va haber-hi gent que no estava d’acord ja que segons per algunes persones el debat era defensar com fos el teu llenguatge i si havies de mentir es mentia i que mai podies dir que te raó un grup o un altre.
El llenguatge poètic:
És un llenguatge melòdic, amb ritme aparent o evident. Té una figura i una funció estètica.
Aporta imatges que l’escolta del llenguatge poètic ens provoca representacions mentals. S'utilitza llenguatges: el llenguatge publicitari i el llenguatge quotidià .
llenguatges ja que els tres llenguatges es complementen entre ells.
Aquest llenguatge no només té la funció de persuadir.Avegades s'utilitza com a sistema per alliberar sentiments.
El llenguatge publicitari:
és el llenguatge més persuasiu dels tres i va dirigit a un públic concret i seleccionat. Per tal d'aconseguir el seu objectiu utilitza els altres dos llenguatges. Pretén obtenir una resposta en un temps determinat. és un llenguatge que intenta vendre alguna cosa d'una forma atractiva.
El llenguatge quotidià:
És el primer llenguatge que aprenem i és el més fàcil per comunicar-nos, és el més espontani, utilitza les principals vies de comunicació i és un llenguatge altruista. A més no intenta ni persuadir ni vendre res.
Ens vam dividir en grup A i grup B i dins d’aquests grups vam formar-ne tres subgrups, un per a cada llenguatge.
Cada subgrup van posar en comú les idees principals del llenguatge que ens havia tocat defensar amb bons arguments. En el meu cas em va tocar fer el llenguatge publicitari.
El nostre subgrup, va anar molt bé, primer vam posar en comú una pluja d’idees, desprès les vam argumentar i vam mirar per on ens podien atacar els altres grups i intentar buscar algun argument per defensar el llenguatge publicitari.
Sobre el debat que vam fer el grup A, personalment vaig veure que no va funcionar gaire bé. Ja que no van respectar gaire els torns de paraula, ni el que deien les moderadores encara que cada subgrup va poder expressar els seus motius pels quals defensava aquest tipus de llenguatge. També aix de dir que al ser tipògrafa necessitava molt més d’ordre per poder escriure tot el que deia la gent en el debat.
Pel meu gust les moderadores ho van fer molt bé ja que possaben ordre. Però cal dir, que la Roser va donar unes pautes a totes les moderadores. JO crec que es un paper molt important i fonamental en un debat.
Primer vam fer com unes presentacions de cada llenguatge i desprès es va inicia el debat amb una pregunta que van formular les moderadores cap a un dels grups, i a partir d'aquí, s'hi van fent aportacions a favor o en contra de cada llenguatge.
En el debat va haver-hi molta participació per part de tots els companys i la intervenció continua de les moderadores.
Finalment, la nostra companya Cristina Pujol, va comentar que ella considerava que els tres llenguatges eren importants i estaven relacionats entre ells, llavors, les moderadores van afirmar aquesta reflexió i van argumentar i concloure la importància dels tres llenguatges.
Al dia següent les moderadores dels dos grups classe van expressar com ens vam sentir abans durant i desprès del debat.
Les moderadores del debat ens van explicar com van actuar i per què. Afirmen que ens contradèiem, però també van afirmar que hi havia grups que s’havien el que deien i que defensaven.
Les moderadores tenien molt clar, on volien arribar des del començament del debat. Elles al final del debat ens havien de dir la conclusió a la que havien arribat. També se de reconeixia el merit de que va ser algú complicat difícil conduir el debat i que tothom respectes el seu torn i els dels demès.
La Vicky i jo ens vam encarregar d'apuntar tot allò que es va dir en el debat. Va ser molt complicat ja que cap de les dues vam aconseguir poder escriureu tot i a més teníem l’obstacle que en el nostre grup no es respectava gaire el torn de paraula i encara ens ho feien més difícil.
També em de dir que al final del debat quan quan la Cristina Pujol ens va dir la conclusió a la que havien arribat. Va haber-hi gent que no estava d’acord ja que segons per algunes persones el debat era defensar com fos el teu llenguatge i si havies de mentir es mentia i que mai podies dir que te raó un grup o un altre.
El llenguatge poètic:
És un llenguatge melòdic, amb ritme aparent o evident. Té una figura i una funció estètica.
Aporta imatges que l’escolta del llenguatge poètic ens provoca representacions mentals. S'utilitza llenguatges: el llenguatge publicitari i el llenguatge quotidià .
llenguatges ja que els tres llenguatges es complementen entre ells.
Aquest llenguatge no només té la funció de persuadir.Avegades s'utilitza com a sistema per alliberar sentiments.
El llenguatge publicitari:
és el llenguatge més persuasiu dels tres i va dirigit a un públic concret i seleccionat. Per tal d'aconseguir el seu objectiu utilitza els altres dos llenguatges. Pretén obtenir una resposta en un temps determinat. és un llenguatge que intenta vendre alguna cosa d'una forma atractiva.
El llenguatge quotidià:
És el primer llenguatge que aprenem i és el més fàcil per comunicar-nos, és el més espontani, utilitza les principals vies de comunicació i és un llenguatge altruista. A més no intenta ni persuadir ni vendre res.
Mi escuela sabe a naranja
He posat aquest altre fragment del mateix capítol perquè un expressa el que sent el nen i aquest el que li agrada quan explica el conte. Així podem veure els dos punts de vista. El primer dels infants i aquest el de la mestra.
Me gusta observar sus caras mientras es leo un cuento. Me guta escuchar sus comentarios al acabar de leer, o al otro día, e incluso meses después. Me gusta que expresen con libertad sus deseos,sus identificacione, las ideas qe les sugieren las historias. Y que fabulen juntos, y que sueñen otros finales, otros comienzosy otros coloresa su gusto y medida.
DÍEZ, M.C. “Capítol 6. Los cuentos de la mantita”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. Barcelona. Editorial GRAÓ, 2007. p.105 ISBN 978-84-7827-520-5
Me gusta observar sus caras mientras es leo un cuento. Me guta escuchar sus comentarios al acabar de leer, o al otro día, e incluso meses después. Me gusta que expresen con libertad sus deseos,sus identificacione, las ideas qe les sugieren las historias. Y que fabulen juntos, y que sueñen otros finales, otros comienzosy otros coloresa su gusto y medida.
DÍEZ, M.C. “Capítol 6. Los cuentos de la mantita”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. Barcelona. Editorial GRAÓ, 2007. p.105 ISBN 978-84-7827-520-5
Mi escuela sabe a naranja
Al llegir aquest capítol he trobat molt important aquest paràgraf ja que expressa molt bé com se sent un nen quan li expliquen un conte i lo importants que son per els nens petit un simple conte.
A més son molt importants ja que sempre tenen un missatge molt important. Que és educatiu per l'infant.
Siempre, desde que me reconozco, he sentido que los cuentos me eran importantes, necesarios, imprescindibles. Que me enseñaban, me entretenían, me acompañaban, me arrullaban. Que me llegaban muy dulces al oído, me hacían llorar y reír, me asustaban, me emocionaban, me invitaban a soñar… Yo solía copiarme las cosas que pasaban en las historias para jugar mejor, con más enjundia, con mejor argumento. Y recuerdo que, a veces, me bastaba con evocar un cuento para desatarme las alegrías o las tristezas, para imaginarme otra, para… casi volar.
DÍEZ, M.C. “Capítol 6. Los cuentos de la mantita”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. Barcelona. Editorial GRAÓ, 2007. p.99 ISBN 978-84-7827-520-5
A més son molt importants ja que sempre tenen un missatge molt important. Que és educatiu per l'infant.
Siempre, desde que me reconozco, he sentido que los cuentos me eran importantes, necesarios, imprescindibles. Que me enseñaban, me entretenían, me acompañaban, me arrullaban. Que me llegaban muy dulces al oído, me hacían llorar y reír, me asustaban, me emocionaban, me invitaban a soñar… Yo solía copiarme las cosas que pasaban en las historias para jugar mejor, con más enjundia, con mejor argumento. Y recuerdo que, a veces, me bastaba con evocar un cuento para desatarme las alegrías o las tristezas, para imaginarme otra, para… casi volar.
DÍEZ, M.C. “Capítol 6. Los cuentos de la mantita”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. Barcelona. Editorial GRAÓ, 2007. p.99 ISBN 978-84-7827-520-5
dimarts, 8 de desembre del 2009
Dictat de plàstica
Per realitzar aquesta activitat vam utilitzar: mig full de paper i ceres.
I consistia en que la Georgina ens deia una paraula i nosaltres ho l'havíem de representar al paper. Abans de que passessin 3 min. Els dos dibuixos que vam realitzar havíem de dibuixar amb ceres. Podíem utilitzar tots el color que volguéssim i el traç que més ens agrades.
La primera paraula que ens va dir va ser la por. Jo inconscientment vaig representar la por a través del color negre i amb un traç molt segur i fort amb ratlles gruixudes.
Un cop feta la por el següent sentiment que havíem de transmetre va ser l'alegria. Amb aquest inconscientment el que vaig fer va ser agafar el color groc. El traç que vaig realitzar va ser diferents línies rectes que anaven de dalt a baix.
Aquest a sigut el meu resultat:
Els meus dos dibuixos:
Els vaig fer una mica sense pensar però els dos els vaig pintar d’un sol color i bastant senzills.El dibuix de la po em vaig dexar anar molt més que en el de la alegria.
I consistia en que la Georgina ens deia una paraula i nosaltres ho l'havíem de representar al paper. Abans de que passessin 3 min. Els dos dibuixos que vam realitzar havíem de dibuixar amb ceres. Podíem utilitzar tots el color que volguéssim i el traç que més ens agrades.
La primera paraula que ens va dir va ser la por. Jo inconscientment vaig representar la por a través del color negre i amb un traç molt segur i fort amb ratlles gruixudes.
Un cop feta la por el següent sentiment que havíem de transmetre va ser l'alegria. Amb aquest inconscientment el que vaig fer va ser agafar el color groc. El traç que vaig realitzar va ser diferents línies rectes que anaven de dalt a baix.
Aquest a sigut el meu resultat:
Els meus dos dibuixos:
Els vaig fer una mica sense pensar però els dos els vaig pintar d’un sol color i bastant senzills.El dibuix de la po em vaig dexar anar molt més que en el de la alegria.
Debat (taquígrafa)
Els meus apunts de taquígrafa del debat:
Presentacions:
Estrella: Està claríssim llenguatge publicitari enganxa i atrapa... reflexiva el mon en si mateix diverteix
Ada: Llenguatge poesia creativitat presentació molts recursos aquest llenguatge pot utilitzar molt moments com molts jocs, cançons, poesia està present diàriament
Bada Bada Badalona
l'ona l'ona de la mar
mar de mar de Mar de Plata
Plata plata d'enciam
Anna B. :El llenguatge quotidià és el primer que s’aprèn i ens envolta dia dia a la nostre vida quotidiana .
Debat:
Anna A. : Perquè creieu que el llenguatge poètic és important?
Mònica: Perquè sembla que no però el veiem molt llunya i amb l’espectacle em vist que no. Com les cançons de nens petits que no ens pensàvem que era poesia.
Alba: és un llenguatge recumanador.
Dani: la poesia va molt més enllà.
Ada: el ritme és molt més...
Dani: Oblidar la poesia seria com oblidar el holocaust a anat enriquint al llarg de la seva vida.
Alba: Els altres llenguatges molts cops tenen la necessitat del llenguatge poètic.
Abel: la poesia és molt més, va molt més enllà que un t’estimo es millor una poesia de amor que li agradarà molt més a una dona.
Estrella: Una imatge val més que mil paraules.
Berta: darrera fons de...
Maria: per el llenguatge poètic en de treballar per formar o per fer una frase, en canvi el quotidià o diu tal qual no té un treball previ.
Eulàlia: tal com o penses ho dius.
Anna:
Ada: em de pensar en que la rima no es lo més important sinó el ritme.
Blanca: No cal se poeta per fer poesia.
Anna:
Mònica:
Anna: no només a la poètica hi ha rima, a les preguntes també, no només està en els llenguatge poètic o el llenguatge publicitari.
Dani
Anna: no sa de pensar, és més espontani.
Dani: No a de ser espontani, el rap conte poesia també.
Ada: el llenguatge publicitari aboca musicalitat per enganxar i per això utilitza el llenguatge poètic.
Mari: no només utilitza el llenguatge poètic.
Berta: tots els llenguatges utilitzen el llenguatge quotidià.
Abel: Una imatge pot ser pura poesia.
Ada: el llenguatge quotidià de que no sa de defensar sa de aprendre dia a dia però si tu estudies dia a dia la poesia...(?)
Cristina: El llenguatge publicitari necessita el llenguatge quotidià per comunicar-se.
Anna: si sempre des de petits sempre em poesia . Primer s’ha d’estudiar el quotidià per poder desprès aprendre els dos altres.
Anna goz. : El llenguatge publicitari pot transmetre igual.
Mònica: El llenguatge poètic cada autor cada u el pot interpretar de diferents maneres i en canvi el quotidià no.
Cristina: És el llenguatge més proper a la persona, perquè la tens davant i pot veure la cara.
Abel: alguna pot veure...
Dani : expressem els nostres sentiments, la publicitat en canvi els manipula.
Natàlia: la publicitat t’ensenya a tindre bons hàbits i t’ensenya a ensenyar bé.
Mari: No només es tracte de vendre un producte en el llenguatge publicitari.
Anna li diu a el poètic que en dit que el llenguatge no és important...
Abel: nosaltres no em dit això em dit...
Anna: vida sana o una bossa de gimnàs ens ensenya i no vol vendre cap producte ni res però és perquè estiguis millor.
Dani: no ho fan per tu
Marta: Els anuncis de transit t’ensenyen. no venen.
Berta: té poques coses a ensenyar, perquè el seu objectiu és que tu compris aquest producte.
Estrella: el llenguatge publicitari té la capacitat de convenç-se.
Abel: Apart d’enganyar intenta convenç-se i els que diuen que són bons han de treure el per punts i posar una cosa obligatòria perquè es respecti.
Maria: el publicitari amb la vida sana o les dones maltractades que només estan mentalitzar a la gent d’algun que passa.
Ada: el llenguatge publicitari...
Irene: Tots tres tenen el mateix canal?
Abel: oral i visual el publicitari
Anna: Mitjançant tu
Ada: un espectacle que amb la vista amb l’oïda parlant xiulant ho expressaven s’expressa mitjançant tots els sentits.
Cristina: mitjançant només un llenguatge poètic?
Ada: Una cosa quotidiana no vol dir que sigui quotidià
Cristina: Mitjançant poesia
És més important el quotidià que el poètic tots tenen la mateixa importància bueno primer el quotidià desprès el poètic i final publicitari.
Cristina:
Berta:
Estrella: estan els dos llenguatges dins del publicitari.
Blanca: sense el llenguatge poètic no faria res. Té la mateixa importància tots són importants (silenci) potser dels tres és el més important.
Mònica: necessiten un de l’altre es va expressar algú quotidià en poesia eslògans en poesia.
?:Que et ven la poesia
?:Amor, Esta en publicitari
Maria: una frase quotidiana ven ordenada i ven posada
Eulàlia: El quotidià és el més important perquè és el primer que aprens
Dani : Un anunci no t’arriba a transmetre.
Anna: Un anunci no et pot arribar? (dirigida al Dani)
Cristina: Tots tres arribeu a una conclusió en definitiva: viuen tots sota el mateix sostre.
Ada: un debat encara que tinguin raó no se li a de donar la raó.
Presentacions:
Estrella: Està claríssim llenguatge publicitari enganxa i atrapa... reflexiva el mon en si mateix diverteix
Ada: Llenguatge poesia creativitat presentació molts recursos aquest llenguatge pot utilitzar molt moments com molts jocs, cançons, poesia està present diàriament
Bada Bada Badalona
l'ona l'ona de la mar
mar de mar de Mar de Plata
Plata plata d'enciam
Anna B. :El llenguatge quotidià és el primer que s’aprèn i ens envolta dia dia a la nostre vida quotidiana .
Debat:
Anna A. : Perquè creieu que el llenguatge poètic és important?
Mònica: Perquè sembla que no però el veiem molt llunya i amb l’espectacle em vist que no. Com les cançons de nens petits que no ens pensàvem que era poesia.
Alba: és un llenguatge recumanador.
Dani: la poesia va molt més enllà.
Ada: el ritme és molt més...
Dani: Oblidar la poesia seria com oblidar el holocaust a anat enriquint al llarg de la seva vida.
Alba: Els altres llenguatges molts cops tenen la necessitat del llenguatge poètic.
Abel: la poesia és molt més, va molt més enllà que un t’estimo es millor una poesia de amor que li agradarà molt més a una dona.
Estrella: Una imatge val més que mil paraules.
Berta: darrera fons de...
Maria: per el llenguatge poètic en de treballar per formar o per fer una frase, en canvi el quotidià o diu tal qual no té un treball previ.
Eulàlia: tal com o penses ho dius.
Anna:
Ada: em de pensar en que la rima no es lo més important sinó el ritme.
Blanca: No cal se poeta per fer poesia.
Anna:
Mònica:
Anna: no només a la poètica hi ha rima, a les preguntes també, no només està en els llenguatge poètic o el llenguatge publicitari.
Dani
Anna: no sa de pensar, és més espontani.
Dani: No a de ser espontani, el rap conte poesia també.
Ada: el llenguatge publicitari aboca musicalitat per enganxar i per això utilitza el llenguatge poètic.
Mari: no només utilitza el llenguatge poètic.
Berta: tots els llenguatges utilitzen el llenguatge quotidià.
Abel: Una imatge pot ser pura poesia.
Ada: el llenguatge quotidià de que no sa de defensar sa de aprendre dia a dia però si tu estudies dia a dia la poesia...(?)
Cristina: El llenguatge publicitari necessita el llenguatge quotidià per comunicar-se.
Anna: si sempre des de petits sempre em poesia . Primer s’ha d’estudiar el quotidià per poder desprès aprendre els dos altres.
Anna goz. : El llenguatge publicitari pot transmetre igual.
Mònica: El llenguatge poètic cada autor cada u el pot interpretar de diferents maneres i en canvi el quotidià no.
Cristina: És el llenguatge més proper a la persona, perquè la tens davant i pot veure la cara.
Abel: alguna pot veure...
Dani : expressem els nostres sentiments, la publicitat en canvi els manipula.
Natàlia: la publicitat t’ensenya a tindre bons hàbits i t’ensenya a ensenyar bé.
Mari: No només es tracte de vendre un producte en el llenguatge publicitari.
Anna li diu a el poètic que en dit que el llenguatge no és important...
Abel: nosaltres no em dit això em dit...
Anna: vida sana o una bossa de gimnàs ens ensenya i no vol vendre cap producte ni res però és perquè estiguis millor.
Dani: no ho fan per tu
Marta: Els anuncis de transit t’ensenyen. no venen.
Berta: té poques coses a ensenyar, perquè el seu objectiu és que tu compris aquest producte.
Estrella: el llenguatge publicitari té la capacitat de convenç-se.
Abel: Apart d’enganyar intenta convenç-se i els que diuen que són bons han de treure el per punts i posar una cosa obligatòria perquè es respecti.
Maria: el publicitari amb la vida sana o les dones maltractades que només estan mentalitzar a la gent d’algun que passa.
Ada: el llenguatge publicitari...
Irene: Tots tres tenen el mateix canal?
Abel: oral i visual el publicitari
Anna: Mitjançant tu
Ada: un espectacle que amb la vista amb l’oïda parlant xiulant ho expressaven s’expressa mitjançant tots els sentits.
Cristina: mitjançant només un llenguatge poètic?
Ada: Una cosa quotidiana no vol dir que sigui quotidià
Cristina: Mitjançant poesia
És més important el quotidià que el poètic tots tenen la mateixa importància bueno primer el quotidià desprès el poètic i final publicitari.
Cristina:
Berta:
Estrella: estan els dos llenguatges dins del publicitari.
Blanca: sense el llenguatge poètic no faria res. Té la mateixa importància tots són importants (silenci) potser dels tres és el més important.
Mònica: necessiten un de l’altre es va expressar algú quotidià en poesia eslògans en poesia.
?:Que et ven la poesia
?:Amor, Esta en publicitari
Maria: una frase quotidiana ven ordenada i ven posada
Eulàlia: El quotidià és el més important perquè és el primer que aprens
Dani : Un anunci no t’arriba a transmetre.
Anna: Un anunci no et pot arribar? (dirigida al Dani)
Cristina: Tots tres arribeu a una conclusió en definitiva: viuen tots sota el mateix sostre.
Ada: un debat encara que tinguin raó no se li a de donar la raó.
L'art de saber escoltar
Prendre's temps
L'art de saber escoltar requereix un temps per poder parar atenció a l'escolta. I només qui està disposat a fracassar una i altra vegada, aprendrà a escoltar correctament.
L'escolta requereix un temps valuós de la teva vida, que has de dedicar a l'altra persona. Aquest temps passa a està a disposició de l'altra. L'escolta es dedicar-li temps a l'altre persona i només qui calla dóna la oportunitat de que l'altra persona pugui parlar i aquí es on comença realment l'escolta.
L'estrès, el soroll, ... son entrebancs o obstacles que et pots trobar a l'hora de intentar escoltar a l'altre i fa que no sigui una escolta amb qualitat. Em de tindre en compte en la velocitat que diem un missatge , ja que ens em de en recordar pronunciar bé i gesticular perfectament perquè l'altre t'entengui. I tingui un procés perquè ho assimili.
Em de tindre en compte amb quines paraules volem dir el missatge ja que es molt important trobar les paraules oportunes, el to adequat, el moment oportú i el lloc adient. Només d'aquesta manera podrem dir alguna cosa que destaqui més que totes les demès.
El temps és un element molt important no només per escoltar a l'altre sinó que també és molt important quan vols transmetre o dir un missatge. Aquest element és un pilar fonamental i molt important per la comunicació.
La manca de temps és un perill, ja que, quantes vegades em dit coses que no hagéssim dit si hagéssim tingut una maca més de temps? o quantes vegades ens hagéssim estalviat ficar la pota?
El temps ens dona temps perquè ens expressem i sense adonar-nos o diem amb molta més educació i no de qualsevol manera. Es requereix un temps per expressar un missatge, però també es requereix un temps per assimilar el missatge.
La resposta de qualitat només es pot dir si hi hagut abans una escolta de qualitat. Aquesta resposta es pausada i complexa, per contestar una resposta amb qualitat cal que haguí sigut pensada i meditada abans de dir-la ja que a d'estar a l'aguait de tots els factors, hipòtesis, joc de paraules, etc. Sempre primer se de comprendre amb perfecció el que t'estan comunicant i desprès respondre de manera intel·ligent i amb qualitat a la pregunta formulada. Respondre sense comprendre podríem dir que és una incomunicació. Això no ho em de fer mai perquè sempre porta malentesos, baralles...
Aquest és un dels pilars més importants de la comunicació. Aquest element que és el temps és un tresor per la comunicació i l'hem de tindre molt en compte per estalviar-nos malentesos.
És un resum d'un capítol d'aquest llibre: Torralba, F. "Capítol 3 prendre's temps". A: L'art de saber escoltar.Lleida. Pagès editors, 2007. p 23-28. ISBN 978-84-9779-415-2
L'art de saber escoltar requereix un temps per poder parar atenció a l'escolta. I només qui està disposat a fracassar una i altra vegada, aprendrà a escoltar correctament.
L'escolta requereix un temps valuós de la teva vida, que has de dedicar a l'altra persona. Aquest temps passa a està a disposició de l'altra. L'escolta es dedicar-li temps a l'altre persona i només qui calla dóna la oportunitat de que l'altra persona pugui parlar i aquí es on comença realment l'escolta.
L'estrès, el soroll, ... son entrebancs o obstacles que et pots trobar a l'hora de intentar escoltar a l'altre i fa que no sigui una escolta amb qualitat. Em de tindre en compte en la velocitat que diem un missatge , ja que ens em de en recordar pronunciar bé i gesticular perfectament perquè l'altre t'entengui. I tingui un procés perquè ho assimili.
Em de tindre en compte amb quines paraules volem dir el missatge ja que es molt important trobar les paraules oportunes, el to adequat, el moment oportú i el lloc adient. Només d'aquesta manera podrem dir alguna cosa que destaqui més que totes les demès.
El temps és un element molt important no només per escoltar a l'altre sinó que també és molt important quan vols transmetre o dir un missatge. Aquest element és un pilar fonamental i molt important per la comunicació.
La manca de temps és un perill, ja que, quantes vegades em dit coses que no hagéssim dit si hagéssim tingut una maca més de temps? o quantes vegades ens hagéssim estalviat ficar la pota?
El temps ens dona temps perquè ens expressem i sense adonar-nos o diem amb molta més educació i no de qualsevol manera. Es requereix un temps per expressar un missatge, però també es requereix un temps per assimilar el missatge.
La resposta de qualitat només es pot dir si hi hagut abans una escolta de qualitat. Aquesta resposta es pausada i complexa, per contestar una resposta amb qualitat cal que haguí sigut pensada i meditada abans de dir-la ja que a d'estar a l'aguait de tots els factors, hipòtesis, joc de paraules, etc. Sempre primer se de comprendre amb perfecció el que t'estan comunicant i desprès respondre de manera intel·ligent i amb qualitat a la pregunta formulada. Respondre sense comprendre podríem dir que és una incomunicació. Això no ho em de fer mai perquè sempre porta malentesos, baralles...
Aquest és un dels pilars més importants de la comunicació. Aquest element que és el temps és un tresor per la comunicació i l'hem de tindre molt en compte per estalviar-nos malentesos.
És un resum d'un capítol d'aquest llibre: Torralba, F. "Capítol 3 prendre's temps". A: L'art de saber escoltar.Lleida. Pagès editors, 2007. p 23-28. ISBN 978-84-9779-415-2
dilluns, 7 de desembre del 2009
L'illa dels 5 fars
Aquest capítol es resum en aquest missatge que envia a Max.
Importa la llum que veu el navegant, no la llum que surt del far. Importa el que capta la gent, no el que jo crec que estic dient. Només si estic en contacte amb els meus sentiments puc saber el que estic comunicant.
La resposta va ser tan ràpida com breu i concisa:
Comuniquem el que sentim, res més que el que sentim. I el que sentim no es pot amagar.(1)
(1)Ramon – Cortés, F. “Capítol 4. 40º 05N –4º 05 E- El Far de cavalleria”. A: L’illa dels cinc fars. Un recorregut per les claus de la comunicació. Barcelona. La Magrana, 2005. P.86-87. ISBN 84-7871-261-5
Importa la llum que veu el navegant, no la llum que surt del far. Importa el que capta la gent, no el que jo crec que estic dient. Només si estic en contacte amb els meus sentiments puc saber el que estic comunicant.
La resposta va ser tan ràpida com breu i concisa:
Comuniquem el que sentim, res més que el que sentim. I el que sentim no es pot amagar.(1)
(1)Ramon – Cortés, F. “Capítol 4. 40º 05N –4º 05 E- El Far de cavalleria”. A: L’illa dels cinc fars. Un recorregut per les claus de la comunicació. Barcelona. La Magrana, 2005. P.86-87. ISBN 84-7871-261-5
L'illa dels 5 fars
La veu és el reflex del que sents. No canviïs la veu, canvia el que sents.(1)
El sentiments et fan canviar el to de veu depèn de com ets sents tens un to de veu o un altre. Sempre la veu et delata com estàs encara que ho intentis dissimular. A més no es la veu que determina quin to de veu posares sinó son els sentiments els que determinen el to. Si expresses un missatge quan estàs trist sempre el transmetre’s diferent que quan estàs alegra. Sempre sonaran diferent.
(1)Ramon – Cortés, F. “Capítol 4. 40º 05N –4º 05 E- El Far de cavalleria”. A: L’illa dels cinc fars. Un recorregut per les claus de la comunicació. Barcelona. La Magrana, 2005. P.83. ISBN 84-7871-261-5
El sentiments et fan canviar el to de veu depèn de com ets sents tens un to de veu o un altre. Sempre la veu et delata com estàs encara que ho intentis dissimular. A més no es la veu que determina quin to de veu posares sinó son els sentiments els que determinen el to. Si expresses un missatge quan estàs trist sempre el transmetre’s diferent que quan estàs alegra. Sempre sonaran diferent.
(1)Ramon – Cortés, F. “Capítol 4. 40º 05N –4º 05 E- El Far de cavalleria”. A: L’illa dels cinc fars. Un recorregut per les claus de la comunicació. Barcelona. La Magrana, 2005. P.83. ISBN 84-7871-261-5
L'illa dels 5 fars
El missatge que val és el que es rep, no el que s’emet.(1)
La persona que el emet un missatge amb una intenció i a lo millor el receptor ho entén d’un altre manera es a dir que ho rep amb una altre intenció diferent a la intenció que l’han emes. Però només compte com ho a rebut el receptor. Importa el que la gent entén. Però també per captar millor el missatge ens podem fixar en els ulls , en els gestos...
(1)Ramon – Cortés, F. “Capítol 4. 40º 05N –4º 05 E- El Far de cavalleria”. A: L’illa dels cinc fars. Un recorregut per les claus de la comunicació. Barcelona. La Magrana, 2005. P.79. ISBN 84-7871-261-5
L'illa dels 5 fars
Triar sàviament el llenguatge és la tercera clau. No és el teu propi llenguatge el que mana, sinó aquell que et permeti apropar-te més a la gent. Utilitza el llenguatge per connectar amb els altres i per fer-los sentir que el teu missatge és només per a ells.(1)
No es el teu propi llenguatge el que mana perquè a lo millor no t’entendrien ja que em de parlar un llenguatge col·loquial i no culte. Ja que ens em de relacionar amb tothom i tothom ens a de poder entendre fàcilment.
(1)Ramon – Cortés, F. “Capítol 4. 40º 05N –4º 05 E- El Far de cavalleria”. A: L’illa dels cinc fars. Un recorregut per les claus de la comunicació. Barcelona. La Magrana, 2005. P.74. ISBN 84-7871-261-5
No es el teu propi llenguatge el que mana perquè a lo millor no t’entendrien ja que em de parlar un llenguatge col·loquial i no culte. Ja que ens em de relacionar amb tothom i tothom ens a de poder entendre fàcilment.
(1)Ramon – Cortés, F. “Capítol 4. 40º 05N –4º 05 E- El Far de cavalleria”. A: L’illa dels cinc fars. Un recorregut per les claus de la comunicació. Barcelona. La Magrana, 2005. P.74. ISBN 84-7871-261-5
diumenge, 6 de desembre del 2009
Dibuixem amb traços unes plantes amb tinta xina
A plàstica vam seguir treballant el traç i la tinta xina, però aquest cop havíem de "copiar" unes plates al paper. Però no volia que fossin fotocopies ni tan sols que les copiéssim, simplement intentar-ho plasmar amb les diferents textures i traços que podem obtindré amb el pinzell.
No ens ho havíem de penar gaire havíem de gaudir-ho i no ens havíem de preocupar per si quedava bé o malament.
Amb una música relaxant de fons i amb silenci absolut.
Primer de tot havíem d'observar tant estona com fes falta la planta que anàvem a plasmar al paper. Desprès vam començar a pinar unes de branques o trossos de plantes de manera que no ens importes com quedes sinó que havíem de moure la mà a la vegada que observàvem la branca.
Alguns del meu resultat a sigut el següent:
No ens ho havíem de penar gaire havíem de gaudir-ho i no ens havíem de preocupar per si quedava bé o malament.
Amb una música relaxant de fons i amb silenci absolut.
Primer de tot havíem d'observar tant estona com fes falta la planta que anàvem a plasmar al paper. Desprès vam començar a pinar unes de branques o trossos de plantes de manera que no ens importes com quedes sinó que havíem de moure la mà a la vegada que observàvem la branca.
Alguns del meu resultat a sigut el següent:
L'illa dels 5 fars
[...] així com la boira impedeix als navegants captar el missatge dels fars, la boira que nosaltres posem en el llenguatge ens fa difícil d’arribar als altres.(1)
La boira és un obstacle per els navegants. La nostre boira és el missatge que no ens arriba amb claredat. Un missatge poc concret sol ser un llenguatge utilitzat incorrectament. Moltes vegades no pensem suficient el llenguatge que hauríem d’utilitzar i llavors produïm boira.
(1)Ramon – Cortés, F. “Capítol 3. 40º 03N –3º 48º E- El Far de punta Nati”. A: L’illa dels cinc fars. Un recorregut per les claus de la comunicació. Barcelona. La Magrana, 2005. P.68. ISBN 84-7871-261-5
La boira és un obstacle per els navegants. La nostre boira és el missatge que no ens arriba amb claredat. Un missatge poc concret sol ser un llenguatge utilitzat incorrectament. Moltes vegades no pensem suficient el llenguatge que hauríem d’utilitzar i llavors produïm boira.
(1)Ramon – Cortés, F. “Capítol 3. 40º 03N –3º 48º E- El Far de punta Nati”. A: L’illa dels cinc fars. Un recorregut per les claus de la comunicació. Barcelona. La Magrana, 2005. P.68. ISBN 84-7871-261-5
L'illa dels 5 fars
Els fars trien un llenguatge senzill i eficient per entendre’s en la nit amb els navegants. Nosaltres hem de triar el llenguatge pensant en qui ens està escoltat. (1)
Els fars serveixen per guiar a la nit els vaixells i arribin a port. En canvi el nostre llenguatge és més complex. Si em de parlar en un llenguatge més culte o tractar-lo de vostè o en canvi un llenguatge més col.loquial o infantil... Em de conectar de manera més correcte i més fàcil possible, per poder-nos comunicar amb tothom.
(1)Ramon – Cortés, F. “Capítol 3. 40º 03N –3º 48º E- El Far de punta Nati”. A: L’illa dels cinc fars. Un recorregut per les claus de la comunicació. Barcelona. La Magrana, 2005. P.69. ISBN 84-7871-261-5
Els fars serveixen per guiar a la nit els vaixells i arribin a port. En canvi el nostre llenguatge és més complex. Si em de parlar en un llenguatge més culte o tractar-lo de vostè o en canvi un llenguatge més col.loquial o infantil... Em de conectar de manera més correcte i més fàcil possible, per poder-nos comunicar amb tothom.
(1)Ramon – Cortés, F. “Capítol 3. 40º 03N –3º 48º E- El Far de punta Nati”. A: L’illa dels cinc fars. Un recorregut per les claus de la comunicació. Barcelona. La Magrana, 2005. P.69. ISBN 84-7871-261-5
Viquipèdia
Fa unes setmanes amb el meu grup vam fer una contribució a la Viquipèdia.
Els componens del grup som l'Anna Bartomeus, l'Anna Garcia, la Cristina Simón i jo.
Primer de tot vam estar pensant en sobre què podíem fer una pàgina i és més, que encara no fos creada, a partir d'aquí vam estar buscant paraules claus que sortissin en vermell per poder-se convertir en una pàgina, i així compartir la informació.
Vam optar per crear una pàgina sobre la panera dels tresors ja que l'habiem estudiat a classe de plàstica. Em creat aquesta pagina a la Viquipèdia. Ja que no hi era i criem que es important que hi sigui ja no només per nosaltres que serem futures mestres sinó per tothom perquè ho pugin fer a casa amb els seus fills o a l'escola.
Pagina creada a la Viquipedia
Els componens del grup som l'Anna Bartomeus, l'Anna Garcia, la Cristina Simón i jo.
Primer de tot vam estar pensant en sobre què podíem fer una pàgina i és més, que encara no fos creada, a partir d'aquí vam estar buscant paraules claus que sortissin en vermell per poder-se convertir en una pàgina, i així compartir la informació.
Vam optar per crear una pàgina sobre la panera dels tresors ja que l'habiem estudiat a classe de plàstica. Em creat aquesta pagina a la Viquipèdia. Ja que no hi era i criem que es important que hi sigui ja no només per nosaltres que serem futures mestres sinó per tothom perquè ho pugin fer a casa amb els seus fills o a l'escola.
Pagina creada a la Viquipedia
dissabte, 5 de desembre del 2009
Proposta didàctica
Les estacions i els animals
La nostra proposta didàctica consisteix les quatre estacions i els animals relacionats amb cada estació com per exemple: la tardor amb l’esquirol, l’hivern amb els pingüins, la primavera amb els conills i l’estiu amb els mosquits
Objectius
1)L’objectiu d’aquesta cançó és treballar les quatre estacions i els animals relacionats amb cada estació.
2)Treballem l’expressió corporal, ja que gesticulem.
3)Psicomotricitat.
4) Els diferents ritmes i diferents melodies.
5) Representacions de cada animal i de cada estació de l’any.
6) Diferents pulsacions.
7) Treballem la veu.
8)Aquesta cançó la pot cantar una sola persona o que cada grup canti una estrofa diferent o que tots plegats cantem les 4 estrofes o cantar amb cànon , o bé fer 4 grups i que cantin una cadascú.
9)Treballem la postura correcte o adient per cantar drets.
10)Aspectes musicals i expressius de la cançó.
11) Tindre en compte la postura corporal mentre es canta.
12)Que tots els nens participin.
13) aprendre a parar atenció a les indicacions per poder començar tots a l’hora.
La nostra proposta didàctica consisteix les quatre estacions i els animals relacionats amb cada estació com per exemple: la tardor amb l’esquirol, l’hivern amb els pingüins, la primavera amb els conills i l’estiu amb els mosquits
Objectius
1)L’objectiu d’aquesta cançó és treballar les quatre estacions i els animals relacionats amb cada estació.
2)Treballem l’expressió corporal, ja que gesticulem.
3)Psicomotricitat.
4) Els diferents ritmes i diferents melodies.
5) Representacions de cada animal i de cada estació de l’any.
6) Diferents pulsacions.
7) Treballem la veu.
8)Aquesta cançó la pot cantar una sola persona o que cada grup canti una estrofa diferent o que tots plegats cantem les 4 estrofes o cantar amb cànon , o bé fer 4 grups i que cantin una cadascú.
9)Treballem la postura correcte o adient per cantar drets.
10)Aspectes musicals i expressius de la cançó.
11) Tindre en compte la postura corporal mentre es canta.
12)Que tots els nens participin.
13) aprendre a parar atenció a les indicacions per poder començar tots a l’hora.
L'illa dels 5 fars
El resum del capítol 2 és quan escriu això:
Aquí tens el que he descobert avui: els fars donen un missatge que brilla per damunt dels altres. Tenen la força i la màgia de la seva llum per fer-ho.
Nosaltres tenim les històries. (1)
(1)Ramon – Cortés, F. “Capítol 2. 39º 55N –3º 48º E- El Far de Cap d’Artrutx”. A: L’illa dels cinc fars. Un recorregut per les claus de la comunicació. Barcelona. La Magrana, 2005. P.54. ISBN 84-7871-261-5.
Aquí tens el que he descobert avui: els fars donen un missatge que brilla per damunt dels altres. Tenen la força i la màgia de la seva llum per fer-ho.
Nosaltres tenim les històries. (1)
(1)Ramon – Cortés, F. “Capítol 2. 39º 55N –3º 48º E- El Far de Cap d’Artrutx”. A: L’illa dels cinc fars. Un recorregut per les claus de la comunicació. Barcelona. La Magrana, 2005. P.54. ISBN 84-7871-261-5.
L'illa dels 5 fars
El temps fa oblidar els petits llums que aconseguim encendre. A mesura que passa el temps, només aconseguim que es recordin els "grans fars".(1)
Els missatges que brillen també el cap el temps desapareixen i brillen menys. I es van tornant cada cop menys lluminosos perquè hi han altres missatges més propers que brillen amb més intensitat. Ja que fa menys temps que te'ls han dit, que els que fa unes setmanes.
(1) Ramon – Cortés, F. “Capítol 2. 39º 55N –3º 48º E- El Far de Cap d’Artrutx”. A: L’illa dels cinc fars. Un recorregut per les claus de la comunicació. Barcelona. La Magrana, 2005. P.52. ISBN 84-7871-261-5
Els missatges que brillen també el cap el temps desapareixen i brillen menys. I es van tornant cada cop menys lluminosos perquè hi han altres missatges més propers que brillen amb més intensitat. Ja que fa menys temps que te'ls han dit, que els que fa unes setmanes.
(1) Ramon – Cortés, F. “Capítol 2. 39º 55N –3º 48º E- El Far de Cap d’Artrutx”. A: L’illa dels cinc fars. Un recorregut per les claus de la comunicació. Barcelona. La Magrana, 2005. P.52. ISBN 84-7871-261-5
divendres, 4 de desembre del 2009
Debat
Apunts què hem rebut per e-mail sobre el debat :
Llenguatge publicitari:(Cristina Pujol)
- Va dirigit a un públic seleccionat.
- Per aconseguir el seu objectiu utilitza els altres dos llenguatges.
- Busca resposta en un temps determinat.
- És el llenguatge més persuasiu.
Llenguatge poètic: (Eulàlia Merino)
- És un llenguatge melòdic, amb ritme aparent o evidentment.
- Té figura.
- Té una funció estètica(organitzada...).
- Aporta imatges(representacions mentals).
- Utilitza els altres dos llenguatges, ja que s'utilitzen entre ells.
- Alguns poetes no fan poemes per persuadir, sinó per alliberar sentiments.
Llenguatge quotidià:(Susana Requena)
- És la manera més fàcil per comunicar-se.
- És el més espontani de tots.
- Utilitza les principals vies de comunicació.
- És el primer llenguatge que s'apren.
- És altruista.
Llenguatge publicitari:(Cristina Pujol)
- Va dirigit a un públic seleccionat.
- Per aconseguir el seu objectiu utilitza els altres dos llenguatges.
- Busca resposta en un temps determinat.
- És el llenguatge més persuasiu.
Llenguatge poètic: (Eulàlia Merino)
- És un llenguatge melòdic, amb ritme aparent o evidentment.
- Té figura.
- Té una funció estètica(organitzada...).
- Aporta imatges(representacions mentals).
- Utilitza els altres dos llenguatges, ja que s'utilitzen entre ells.
- Alguns poetes no fan poemes per persuadir, sinó per alliberar sentiments.
Llenguatge quotidià:(Susana Requena)
- És la manera més fàcil per comunicar-se.
- És el més espontani de tots.
- Utilitza les principals vies de comunicació.
- És el primer llenguatge que s'apren.
- És altruista.
L'illa dels 5 fars
Aquella podia ser la meva segona clau: la llum d'Artrutx i el seu missatge brillaven per sobre de les coses les altres llums.(1)
Nosaltres em de dir o transmetre missatges importants perquè brillin com els fars i no com les llums de les cases. Ja que hi han molts missatges que ens arriben a les nostres orelles al llarg del dia però em d'intentar que el nostre missatge passi per sobre d'aquest missatge i brilli molt més. El nostre missatge a d'impactar i destacar perquè brilli i quedi a la ment de l'altre persona. Si queda a la memòria del receptor segurament serà el missatge que a brillat més. El poder suggestiu la màgia de les històries en ajudaran a que brilli el nostre missatge. El millor mètode per recordar`son les històries.
(1)Ramon – Cortés, F. “Capítol 2. 39º 55N –3º 48º E- El Far de Cap d’Artrutx”. A: L’illa dels cinc fars. Un recorregut per les claus de la comunicació. Barcelona. La Magrana, 2005. P.45-46. ISBN 84-7871-261-5
Nosaltres em de dir o transmetre missatges importants perquè brillin com els fars i no com les llums de les cases. Ja que hi han molts missatges que ens arriben a les nostres orelles al llarg del dia però em d'intentar que el nostre missatge passi per sobre d'aquest missatge i brilli molt més. El nostre missatge a d'impactar i destacar perquè brilli i quedi a la ment de l'altre persona. Si queda a la memòria del receptor segurament serà el missatge que a brillat més. El poder suggestiu la màgia de les històries en ajudaran a que brilli el nostre missatge. El millor mètode per recordar`son les històries.
(1)Ramon – Cortés, F. “Capítol 2. 39º 55N –3º 48º E- El Far de Cap d’Artrutx”. A: L’illa dels cinc fars. Un recorregut per les claus de la comunicació. Barcelona. La Magrana, 2005. P.45-46. ISBN 84-7871-261-5
dijous, 3 de desembre del 2009
L'illa dels 5 fars
Tota comunicació necessita un gran missatge. O com diu la sàvia inscripció d'un vell monestir: parla només si el que has de dir és millor que el silenci.(1)
Ens comuniquem per transmetre alguna cosa millor que al silenci. Ja que sinó és millor no dir res perquè llavors el receptor no et prestara atenció, ja que segur que no tindrà cap interès per escoltar ni tan sols parar atenció en el que diràs.
(1) Ramon – Cortés, F. “Capítol 2. 39º 55N –3º 48º E- El Far de Cap d’Artrutx”. A: L’illa dels cinc fars. Un recorregut per les claus de la comunicació. Barcelona. La Magrana, 2005. P.40. ISBN 84-7871-261-5
Ens comuniquem per transmetre alguna cosa millor que al silenci. Ja que sinó és millor no dir res perquè llavors el receptor no et prestara atenció, ja que segur que no tindrà cap interès per escoltar ni tan sols parar atenció en el que diràs.
(1) Ramon – Cortés, F. “Capítol 2. 39º 55N –3º 48º E- El Far de Cap d’Artrutx”. A: L’illa dels cinc fars. Un recorregut per les claus de la comunicació. Barcelona. La Magrana, 2005. P.40. ISBN 84-7871-261-5
Semafor
Els fluxogrames tenen una simbologia molt definida de la que en podem destacar:
Imatge extreta del Bloc del Jordi Simón
Per trobar totes aquestes simbologies i moltes més, em d’anar a Flow chart.
Aquesta eina es una eina per pensar igual que la dels mapes conceptuals.
Podem treballar fluxogrames amb moltes eines com el Word de Microsoft, Write d'OpenOffice, etc. A l'assignatura hem optat per una eina on-line anomenada Gliffy i que podeu trobar a: http://www.gliffy.com. Tot seguit ens em fet una conta. Per fer-nos una només em d’apretar Get stared now i posar totes les dades que ens demanen.
Aquesta eina a part de poder crear, guardar i editar diagrames de flux, també permet exportar a diferents formats. En el nostre cas em exportat en format jpeg.
Fluxugrames igual que els mapes conceptuals són molt fàcils d’utilitzar. Però no per els nens 0-5 anys ja que no tenen edat per fer-ho.
Aquest a sigut el meu resultat:
Sopar de nadal
Una llista és molt diferent que un gràfic. Un mapa conceptual és llegeix de manera diferent és molt més agradable. Els mapes conceptuals proporciona una representació de la realitat i es basen en organitzar idees. Sempre han de tindre connectors i mai en els esquemes. Ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra prespectiva en relació a un tema. També podem dir que és una idea de la nostre realitat. Els mapes serveixen per fer una representació gràfica adequada aplicant-ho a l’educació serveix desprès de cada tema fer un mapa conceptual perquè ho entenguin millor. Em utilitzat el programa CMapTools, un programa gratuït creat per l'Institute for Human and Machine Cognition.
D'un escrit em pasat a fer un mapa conceptual per entendra-ho molt millor.
Per guardar-ho em d’anar a fitxer, guardar exporta el Cmap com a fitxer d’imatge a la carpeta my Cmaps amb format Jpeg.
El meu mapa conceptual, es basa en el text de Sopar de Nadal, extret del Bloc del Jordi Simón:
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el sopar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el sopar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al larg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al sopar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El sopar comença puntualment a les 10 de la nit i acaba sempre a la mateixa hora, a les 12.
D'un escrit em pasat a fer un mapa conceptual per entendra-ho molt millor.
Per guardar-ho em d’anar a fitxer, guardar exporta el Cmap com a fitxer d’imatge a la carpeta my Cmaps amb format Jpeg.
El meu mapa conceptual, es basa en el text de Sopar de Nadal, extret del Bloc del Jordi Simón:
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el sopar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el sopar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al larg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al sopar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El sopar comença puntualment a les 10 de la nit i acaba sempre a la mateixa hora, a les 12.
dimecres, 2 de desembre del 2009
Mi escuela sabe a naranja
En el capítol 5 anomenat ¡Quiero ser alguien! m'ha agradat molt al final del capítol on sempre hi ha posada una poesia i en aquest cas m'ha agradat molt ja que me sentit molt identificada. Perquè qui no s'ha posat unes cireres a les orelles? o a agafat les sabates de sa mare per picar amb els tacons a terra i mirar-se de reüll a tots els miralls?
Y con cara de buena
Me colgaba de pendientes
las ceezas más lucidas.
Gastab de pintauñas los pétalos de los geranios.
De diademas me valán las puntillas de bolillos.
Y de broche un alfiler con un ramito de jazmines.
Y a cantar...
Y a echarme un taconeo por l recibidor.
Y a mirarme de reojo en los espejos.
Y a pellizcar por debajo las toñas recién traídas de horno.
................................................
Y con cara de buena...
DÍEZ, M.C. “Capítol 5.¡Quiero ser alguien!”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. Barcelona. Editorial GRAÓ, 2007. p.97 ISBN 978-84-7827-520-5
Y con cara de buena
Me colgaba de pendientes
las ceezas más lucidas.
Gastab de pintauñas los pétalos de los geranios.
De diademas me valán las puntillas de bolillos.
Y de broche un alfiler con un ramito de jazmines.
Y a cantar...
Y a echarme un taconeo por l recibidor.
Y a mirarme de reojo en los espejos.
Y a pellizcar por debajo las toñas recién traídas de horno.
................................................
Y con cara de buena...
DÍEZ, M.C. “Capítol 5.¡Quiero ser alguien!”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. Barcelona. Editorial GRAÓ, 2007. p.97 ISBN 978-84-7827-520-5
Mi escuela sabe a naranja
Del capítol 4 anomenat Puro amor m'ha agradat molt aquesta conversa que la Mari Carmen Diez va escriure que a més a més ens mostre perquè li va posar aquest títol i don el va treure.
En la entrevista que mantuve con los padres de Marc, me contaron que había hecho un comentario muy chocante jugando al Veo-veo. Al preguntarle por una palabra que empezara por "pu", él había contestado "puro amor". ¿Y eso qué es?, le dijo la madre: "Pues lo que tengo yo con mi novia Andrea".
Por lo visto el tema estaba en el ambiente, porque el otro día Olivia trajo un cuento que se llamaba Enamorados, y estuvimos hablando de lo que pensaba cada uno que era estar enamorado:
- Esatar enamordao es darse besos.
- Y nacer un bebé, después de darse los besos.
- Darse besos, per de amor, que duran màs.
- Y que se casen.
- Ir muy guapos a la boda.
- Poner a los bebés en la cuna.
- Te abrazas con tu novia...
- Ir cogidos de la mano con tu novia y regalarl faldas, dijo Marc.
- ¿Y nada más?, le pregunté con curiosidad.
- Sí, ¡y tener "puro amor"!, dijo en tono emocionado.
A lo que Victor saltó con una de sus inmediateces:
- ¡ Apúntame al "puro amor"!
Un altre fragment que em va agradar molt va se per la reació dels nens.
Dos meses después, la madre deRocío se cayó por ls escaleras, y se rompió una vértebra. La hija nos contó con mucha pena que su mamá "lloraba todos los días", y eso nos llevó a hacerle unos dibujos de "risa", "para que se alegrara" y a atender con algún pequeño privilegio, mimo y escucha a Rocío, que no iba pasando el parte casi a diario.
DÍEZ, M.C. “Capítol 4. Puro amor”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. Barcelona. Editorial GRAÓ, 2007. p.63-64 ISBN 978-84-7827-520-5
En la entrevista que mantuve con los padres de Marc, me contaron que había hecho un comentario muy chocante jugando al Veo-veo. Al preguntarle por una palabra que empezara por "pu", él había contestado "puro amor". ¿Y eso qué es?, le dijo la madre: "Pues lo que tengo yo con mi novia Andrea".
Por lo visto el tema estaba en el ambiente, porque el otro día Olivia trajo un cuento que se llamaba Enamorados, y estuvimos hablando de lo que pensaba cada uno que era estar enamorado:
- Esatar enamordao es darse besos.
- Y nacer un bebé, después de darse los besos.
- Darse besos, per de amor, que duran màs.
- Y que se casen.
- Ir muy guapos a la boda.
- Poner a los bebés en la cuna.
- Te abrazas con tu novia...
- Ir cogidos de la mano con tu novia y regalarl faldas, dijo Marc.
- ¿Y nada más?, le pregunté con curiosidad.
- Sí, ¡y tener "puro amor"!, dijo en tono emocionado.
A lo que Victor saltó con una de sus inmediateces:
- ¡ Apúntame al "puro amor"!
Un altre fragment que em va agradar molt va se per la reació dels nens.
Dos meses después, la madre deRocío se cayó por ls escaleras, y se rompió una vértebra. La hija nos contó con mucha pena que su mamá "lloraba todos los días", y eso nos llevó a hacerle unos dibujos de "risa", "para que se alegrara" y a atender con algún pequeño privilegio, mimo y escucha a Rocío, que no iba pasando el parte casi a diario.
DÍEZ, M.C. “Capítol 4. Puro amor”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. Barcelona. Editorial GRAÓ, 2007. p.63-64 ISBN 978-84-7827-520-5
dilluns, 30 de novembre del 2009
PDI (pantalles digitals interactives)
A les escoles ja s'utilitzen aquestes pantalles per fer jocs d'aprenentatge. I ho puguin fer ells des de els seus llocs. Te molts avantatges ja que tothom pot veure el progrés ja que a més està connectada a la pissarra de la classe tothom ho veu. També es poden ajudar entre ells ja que així creixera al companyeris-me a classe. Et permet escriure em el llapis que porta incorporat PDI amb el teclat o amb el mateix traç que escrivim en el full de paper ja que també ho registre i ho guarda. Té tots els estris per escriure des de el llapis fins al retolador o el subratllat. M'ha agradat molt que la pantalla tingues d'uns sensors que reconeixen el color amb el que estem escrivint. A més podem buscar informació a l'aula, realitzar i presentar treballs, etc.
Smartbook és un programa que és similar al power point però és més complert.
La meva reflexió sobre els PDI a les aules:
M'ha agradat molt no havia utilitzat mai cap ni tan sols sabia totes aquestes coses que em comentat a classe sobre tots els avantatges que te el PDI . També crec que es molt útil aquesta pantalla digital j que els nens utilitzen molt els ordinadors i es una manera més interactiva de aprendre. I els nens segur que els hi agrada molt més el PDI que la manera convencional d'estudiar. Els estudiants estan més atents i motivats i això afavoreix els alumnes, els pares i a l'escola. A més a més ens proporciona unes classes més actives i audiovisuals que atrauen als nens.
Smartbook és un programa que és similar al power point però és més complert.
La meva reflexió sobre els PDI a les aules:
M'ha agradat molt no havia utilitzat mai cap ni tan sols sabia totes aquestes coses que em comentat a classe sobre tots els avantatges que te el PDI . També crec que es molt útil aquesta pantalla digital j que els nens utilitzen molt els ordinadors i es una manera més interactiva de aprendre. I els nens segur que els hi agrada molt més el PDI que la manera convencional d'estudiar. Els estudiants estan més atents i motivats i això afavoreix els alumnes, els pares i a l'escola. A més a més ens proporciona unes classes més actives i audiovisuals que atrauen als nens.
Concert de Santa Ceclia
El divendres 27 de Novembre tots els alumnes de la facultat que aquest any serà el seu últim curs. Van preparar la gala amb molta il.lusió, alegria, entusiasme... Aquests alumnes van preparar un festival de comiat. Era un concert de música que es fa cada any a la facultat on es canta, es toca i es balla. També va haver-hi una declaració d'amor( amb sentit d l'humor). Hem va agradar molt perquè va haver-hi un repertori molt variat de cançons, espectacles, instruments, ritmes, estils...
A més a més tots que estàvem de public vam participar no només amb l'amanida catalana que ja ho sabíem sinó en moltes més coses. Va haver-hi molta organització, ens vam emportar una sorpresa perquè no ens esperàvem així. ens va agradar molt els felicito per el esforç i lo bé que ho van fer.
A més a més tots que estàvem de public vam participar no només amb l'amanida catalana que ja ho sabíem sinó en moltes més coses. Va haver-hi molta organització, ens vam emportar una sorpresa perquè no ens esperàvem així. ens va agradar molt els felicito per el esforç i lo bé que ho van fer.
Imatges realitzada per: Cristina Simón
El primer vídeo és el que vàrem participar tots amb l'amanida Catalana.
El segon vídeo és on ens diuen adéu tots els de 3er amb la cançó de Michael Jackson Heal the world.
Els vídeos extrets de la pag web http://grups.blanquerna.url.edu/m03/cecilia/09/index.htm
Cançó
Ja se’n va la tardor
Ja s’amaga l’esquirol
Cansat de buscar
Pinyes per l’any nou.
Ha arribat l’hivern
Quin fred, quin fred!
Si mires allà baix
Veuràs pingüins nedant.
Ja ve la primavera
I el gel descongela.
Ja surten els conills
Saltant pels camins.
Ui que ve l’estiu
Quina calor, quina calor.
Hem pican els mosquits
Quina picor, quina picor.
Ja s’amaga l’esquirol
Cansat de buscar
Pinyes per l’any nou.
Ha arribat l’hivern
Quin fred, quin fred!
Si mires allà baix
Veuràs pingüins nedant.
Ja ve la primavera
I el gel descongela.
Ja surten els conills
Saltant pels camins.
Ui que ve l’estiu
Quina calor, quina calor.
Hem pican els mosquits
Quina picor, quina picor.
El pensament
És tractava de pensar algun pensament que estigues relacionat amb la setmana extraordinària. Primer vam expressar el nostre pensament (emocions o sentiments) damunt del full amb silenci i amb una música de fons. Tan sols podíem posar figures abstractes s'havia de representar amb alguns traços. Havíem d'utilitzar tinta xina que ens a proporcionat i pinzells de diferents mides i diferents gruixos. Ens va dir que era millor que no apareixesin lletres ni símbols. Sinó ralles de diferents gruixos. Llavors ens va posar una música de fons molt relaxant amb la qual ens deixàvem anar i gaudíem del que estàvem fent.
Desprès gracies a que la tinta xina se assecava molt rapit podíem posar-nos a embolicar el nostre pensament. En el meu ca el vaig embolicar amb paper embalatges d’objectes delicats tot el foli que havia dibuixat.
Aquest va ser el resultat de la meva obra:
Voldria dir que la meva obra te doble sentit ja que si ho mires d'un costat son els batecs del cor segons tota la setmana en canvi si ho gires son els batecs del cor quan vaig estar a la exposició de freqüències.
Desprès gracies a que la tinta xina se assecava molt rapit podíem posar-nos a embolicar el nostre pensament. En el meu ca el vaig embolicar amb paper embalatges d’objectes delicats tot el foli que havia dibuixat.
Aquest va ser el resultat de la meva obra:
Voldria dir que la meva obra te doble sentit ja que si ho mires d'un costat son els batecs del cor segons tota la setmana en canvi si ho gires son els batecs del cor quan vaig estar a la exposició de freqüències.
diumenge, 29 de novembre del 2009
Una critica a la societat
Noticia del avui del 25 d'octubre del 2009. amb el títol: Una migdiada de dotze anys. És una critica a la societat d'avui dia sobre que "Educar deu ser una cosa semblant a espavilar els marrecs i frenar els adolescents. Just al contrari del que fem: no és estrany veure nanos de quatre anys amb cotxet i xumet parlant pel mòbil, ni tampoc ho és veure'n de catorze sense hora de tornar a casa."
Extret de la pag web de l'avui
Extret de la pag web de l'avui
Detingut un menor per donar un cop de puny al director
Detingut un menor per donar un cop de puny al director del institut. El noi va ser traslladat a la comissaria per prendre-li declaració. La denúncia interposada pel director del centre, que és també professor no sap la causa per la qual va transcendir i en presència de testimonis, li va clavar un fort cop de puny a l'ull.
L'agressió es va produir dies després que diverses desenes de professors de l'institut es concentraran per expressar la seva "indignació i perplexitat" per la sentència que va absoldre a un alumne d'aquest centre que va llançar ous contra la façana d'una professora que li havia suspès un examen.Un jutjat el va condemnar el noi a set dies de treballs per a la comunitat.
Noticia extreta del país
L'agressió es va produir dies després que diverses desenes de professors de l'institut es concentraran per expressar la seva "indignació i perplexitat" per la sentència que va absoldre a un alumne d'aquest centre que va llançar ous contra la façana d'una professora que li havia suspès un examen.Un jutjat el va condemnar el noi a set dies de treballs per a la comunitat.
Noticia extreta del país
Monzó rebutja el vel a les escoles
Monzó rebutja el vel a les escoles
Diu que acceptar-lo "passa per sobre del seny"
L'escriptor Quim Monzó critica que pugui permetre l'ús del vel per nenes musulmanes a l'escola, en un article que publica al diari La Vanguardia, amb el títol "Amb la religió hem topat, Mohamed Jordi".
Quim Monzó va dir: "En principi, a mi tant em fa que es pugui portar o no, però si es decideix una cosa, es decideix aquesta cosa i ja està. I, per pura lògica, si els professors criden l'atenció als nois que van amb gorra -perquè en cobrir-se el cap s'incompleixen la normativa-, pel mateix motiu haurien de cridar l'atenció a les noies que es la cobreixen amb un vel". En una article que va escriure Esther Pintó "les normes, vigents en tots els centres escolars de Catalunya, són molt clars: no es pot portar cap objecte al cap ", ja que no es pot portar cap objecte al cap i punt. I es pregunta:" ¿Des de quan en un país suposadament laic les coses es decideixen en funció de si molesten o no a una determinada sensibilitat religiosa?".
Ús deixo aquí l'enllaç es molt interessant llegiu-lo : La Vanguardia
Diu que acceptar-lo "passa per sobre del seny"
L'escriptor Quim Monzó critica que pugui permetre l'ús del vel per nenes musulmanes a l'escola, en un article que publica al diari La Vanguardia, amb el títol "Amb la religió hem topat, Mohamed Jordi".
Quim Monzó va dir: "En principi, a mi tant em fa que es pugui portar o no, però si es decideix una cosa, es decideix aquesta cosa i ja està. I, per pura lògica, si els professors criden l'atenció als nois que van amb gorra -perquè en cobrir-se el cap s'incompleixen la normativa-, pel mateix motiu haurien de cridar l'atenció a les noies que es la cobreixen amb un vel". En una article que va escriure Esther Pintó "les normes, vigents en tots els centres escolars de Catalunya, són molt clars: no es pot portar cap objecte al cap ", ja que no es pot portar cap objecte al cap i punt. I es pregunta:" ¿Des de quan en un país suposadament laic les coses es decideixen en funció de si molesten o no a una determinada sensibilitat religiosa?".
Ús deixo aquí l'enllaç es molt interessant llegiu-lo : La Vanguardia
El test Marshmallow
El test Marshmallow és un famos experiment que consisteix en ofrerir un premi comestible a un nen de quatre anys amb la promesa de que si es capas d'esperar-se 20 minuts sense menjar-se'l optindrá un altre núvol a part de el que te en el plat coma premi.
Com em pugut veure no tots els nens esperan, i segons els estudis s'ha demostrat estadísticament que qui pasa el test solen assolir major maduresa i èxit en etapes posteriors de la vida.
El vídeo ens mostra les divertides cares dels nens durant aquests inacabables 20 minuts d'espera. No deixen de mirar ni per un segon la desitjable núvol de llaminadura...
El Test de Marshmallow es va realitzar amb aquest objectiu, veure la paciència que tenien els nens i la capacitat d’esperar a canvi d'obtenir una recompensa millor.
L'experiment consistia en deixar un nen tot sol en una sala amb una llaminadura a davant seu. Els deien que si eren capaços de no mossegar-la ni menjar-la durant l'estona que l'adult fos fora de la sala obtindrien una segona llaminadura.
Aquest va ser el resultat!
Com em pugut veure no tots els nens esperan, i segons els estudis s'ha demostrat estadísticament que qui pasa el test solen assolir major maduresa i èxit en etapes posteriors de la vida.
El vídeo ens mostra les divertides cares dels nens durant aquests inacabables 20 minuts d'espera. No deixen de mirar ni per un segon la desitjable núvol de llaminadura...
El Test de Marshmallow es va realitzar amb aquest objectiu, veure la paciència que tenien els nens i la capacitat d’esperar a canvi d'obtenir una recompensa millor.
L'experiment consistia en deixar un nen tot sol en una sala amb una llaminadura a davant seu. Els deien que si eren capaços de no mossegar-la ni menjar-la durant l'estona que l'adult fos fora de la sala obtindrien una segona llaminadura.
Aquest va ser el resultat!
dissabte, 28 de novembre del 2009
Frases
Frases que em van agradar que va dir l'Eulàlia Bosch a la conferència de dilluns a l'auditori.
1) Fer de mestre és ser un acomodador.
2) Si vols ser savi, pots ser mestre.
3) Els nens són curiosos per naturalesa.
4) No hi ha res més estranger que un nadó.
5) Tots som mestres de tots.
6) El gran aliat dels mestres són les arts.
7) La vida quotidiana també és troba en l’art.
8) L’arquitectura i la música dues formes d’art que vius des de dins.
9) La música és el so de els veus de la mestre.
10) Per ser mestre, cal ser savi.
11) Els nens són curiosos per necessitat.
12) Els mestres se’ls i va oblidar explicar-me com es viu la vida.
1) Fer de mestre és ser un acomodador.
2) Si vols ser savi, pots ser mestre.
3) Els nens són curiosos per naturalesa.
4) No hi ha res més estranger que un nadó.
5) Tots som mestres de tots.
6) El gran aliat dels mestres són les arts.
7) La vida quotidiana també és troba en l’art.
8) L’arquitectura i la música dues formes d’art que vius des de dins.
9) La música és el so de els veus de la mestre.
10) Per ser mestre, cal ser savi.
11) Els nens són curiosos per necessitat.
12) Els mestres se’ls i va oblidar explicar-me com es viu la vida.
divendres, 27 de novembre del 2009
Confèrencia Eulàlia Bosch
Confèrencia Eulàlia Bosch amb el titol "fer de mestre"
http://grups.blanquerna.url.edu/audiovisuals/ferdemestre.htm
Link extret del bloc del seminari del Jordi
http://grups.blanquerna.url.edu/audiovisuals/ferdemestre.htm
Link extret del bloc del seminari del Jordi
dijous, 26 de novembre del 2009
Dibuixos per pintar amb els nens
Dibuixos per pintar amb els nens:
http://www.mundosparalelos.me/dibujos-para-colorear/
http://www.mundosparalelos.me/dibujos-para-colorear/
El papa de la pepa
El papa de la Pepa és mariner; ja ho sé!
I té una grossa pipa de paper; ja ho sé!
Un dia anant a popa l'encengué,
ja ho sé, ja ho sé!
I es va fer pupa al nas,
jo no ho sé pas!
El papa, de la Pepa
amb la pipa a popa
té pupa, pupa al nas!
I té una grossa pipa de paper; ja ho sé!
Un dia anant a popa l'encengué,
ja ho sé, ja ho sé!
I es va fer pupa al nas,
jo no ho sé pas!
El papa, de la Pepa
amb la pipa a popa
té pupa, pupa al nas!
Google Docs
Treball col·laboratiu: documents de Google Docs
Quan adjuntes un document per enviar-lo a una altra persona, aquest document es duplica tantes vegades com a persones enviïs. Perquè no passi això s'hauria de adjuntar diferents adreces a un sol document. Això ho podem fer amb el Google docs.
Google docs envia un missatge amb un enllaç segur i directe a aquest document. Clicant l’enllaç podran editar i desar on-line el document. això fa que quan algú del grup edita, tothom veiem aquest canvis. Com que només hi ha un document mai no existiran confusions entre diverses versions, ja k tot estarà desat junt amb les seves versions anteriors. Tots els articles tenen un únic lloc on organitzar-los i editar-los. El pots editar totes les vegades que vulguis i com vulguis i no cal tornar-ho a enviar, només has de clicar a guardar.
També el correu si vols publicar-lo per que tothom ho vegi també es pot fer hauria de publicar-lo com una pàgina web només clicant a compartir.
A classe hem fet unes pràctiques . Hem fet grups de 4 persones, encara que el nostre era de 5: L'Anna Bartomeus, La Sara Belmonte, la Mònica Espona, l'Anna Garcia i jo.
Primera pràctica:
Consistia en crear i compartir un document de text amb les companyes i retocar-lo.
http://docs.google.com/Doc?docid=0AR-FmlO2ZamYZG02OTN2d18wZmNqcnZ4aGQ&hl=en&invite=CKv21vAF
Segona pràctica:
Consistia en crear una presentació, cada una des de el seu ordinador.
http://docs.google.com/present/edit?id=0AR-FmlO2ZamYZG02OTN2d18xazJ4djZyaGo&hl=en&invite=CMzRxcwG
Tercera pràctica:
Consistia en crear un full de càlcul i un formulari.
http://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dEJyMkJxV3VQNG4zcUhqcmxSMDQyY3c6MA
Valoració:
Hem va agradar molt aquest treball ja que és molt important i molt interessant per els docents, ja que és molt útil a l’hora de fer treballs en grup o posar idees en comú.
No Coneixia aquest programa i m’ha anat molt bé saber que existeix, perquè em va molt bé per poder fer treballs i l’utilitzo molt.
Quan adjuntes un document per enviar-lo a una altra persona, aquest document es duplica tantes vegades com a persones enviïs. Perquè no passi això s'hauria de adjuntar diferents adreces a un sol document. Això ho podem fer amb el Google docs.
Google docs envia un missatge amb un enllaç segur i directe a aquest document. Clicant l’enllaç podran editar i desar on-line el document. això fa que quan algú del grup edita, tothom veiem aquest canvis. Com que només hi ha un document mai no existiran confusions entre diverses versions, ja k tot estarà desat junt amb les seves versions anteriors. Tots els articles tenen un únic lloc on organitzar-los i editar-los. El pots editar totes les vegades que vulguis i com vulguis i no cal tornar-ho a enviar, només has de clicar a guardar.
També el correu si vols publicar-lo per que tothom ho vegi també es pot fer hauria de publicar-lo com una pàgina web només clicant a compartir.
A classe hem fet unes pràctiques . Hem fet grups de 4 persones, encara que el nostre era de 5: L'Anna Bartomeus, La Sara Belmonte, la Mònica Espona, l'Anna Garcia i jo.
Primera pràctica:
Consistia en crear i compartir un document de text amb les companyes i retocar-lo.
http://docs.google.com/Doc?docid=0AR-FmlO2ZamYZG02OTN2d18wZmNqcnZ4aGQ&hl=en&invite=CKv21vAF
Segona pràctica:
Consistia en crear una presentació, cada una des de el seu ordinador.
http://docs.google.com/present/edit?id=0AR-FmlO2ZamYZG02OTN2d18xazJ4djZyaGo&hl=en&invite=CMzRxcwG
Tercera pràctica:
Consistia en crear un full de càlcul i un formulari.
http://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dEJyMkJxV3VQNG4zcUhqcmxSMDQyY3c6MA
Valoració:
Hem va agradar molt aquest treball ja que és molt important i molt interessant per els docents, ja que és molt útil a l’hora de fer treballs en grup o posar idees en comú.
No Coneixia aquest programa i m’ha anat molt bé saber que existeix, perquè em va molt bé per poder fer treballs i l’utilitzo molt.
dimecres, 25 de novembre del 2009
El curs escolar (nou calandari)
El curs escolar s'avança i inclou vacances al febrer
les classes començaran el 7 de stembre, l'endamà de reis no serà festiu, no hi haurà horari partit al juny i aldrà fer-ne la prenscripció abans.
La educació a optat per iniciar el curs escolar una setmana abans, o sigui el set de setembre, es el primer timit intent de retocar uncalandari amb una durada excessiva de vacances d'estiu que es consideran perjudicials per el docent.
Aquesta noticia ens influeixa tots desde les escoles brassol a els universitaris, professors... indirectament als pares i mares per poder posar algun remei aquella setmana que el pares treballan i amb la crisi que hi ha no es poden permetre el luxe de fer una semana sencera de vacances. I no tenen ningú qui pugui ocupar-se del seu fill aquelles hores.
Aquest article a sigut publicat al 20minuts, que, periodico, vanguardia...
les classes començaran el 7 de stembre, l'endamà de reis no serà festiu, no hi haurà horari partit al juny i aldrà fer-ne la prenscripció abans.
La educació a optat per iniciar el curs escolar una setmana abans, o sigui el set de setembre, es el primer timit intent de retocar uncalandari amb una durada excessiva de vacances d'estiu que es consideran perjudicials per el docent.
Aquesta noticia ens influeixa tots desde les escoles brassol a els universitaris, professors... indirectament als pares i mares per poder posar algun remei aquella setmana que el pares treballan i amb la crisi que hi ha no es poden permetre el luxe de fer una semana sencera de vacances. I no tenen ningú qui pugui ocupar-se del seu fill aquelles hores.
Aquest article a sigut publicat al 20minuts, que, periodico, vanguardia...
Les escoles obriran a les vacances de febrer si les famílies organitzen activitats
El nou calendari escolar no el i proporciona l'ecses a les escoles catalanes, ja que no obrin durant la setmana de vacances de febrer.
Només amb la condició que les associacions de pares i mares (ampes) organitzin activitats per als nens, en aquest cas podran utilitzar les instal·lacions escolars durant la setmana lliure que preveu el nou calendari.
Us deix-ho el link per més informació: Sindicat
Només amb la condició que les associacions de pares i mares (ampes) organitzin activitats per als nens, en aquest cas podran utilitzar les instal·lacions escolars durant la setmana lliure que preveu el nou calendari.
Us deix-ho el link per més informació: Sindicat
dimarts, 24 de novembre del 2009
dilluns, 23 de novembre del 2009
Misteri
Segona aportació a la pagina: misteri
"Va dir: perquè no anem a l’agencia? Ja que si l’han raptat ( és el que pensava tothom que el coneixia) hi haurà alguna porta oberta, be que al director l’han tingut de treure per algun lloc.
Tot seguit van corre com mai ho havien fet. Carrer avall, per arribar com abans millor. Un cop ja estaven davant l’agencia, van donar un parell de voltes a tot l’edifici. Van comprovar totes les portes, alguna ha de estar oberta! Va exclamar en Manel. Però res, ja podien donar les voltes que volguessin que totes les portes estaven tancades amb clau. Finalment van trobar una porta mig amagada que se’ls hi havia passat per alt. Aquesta porta es trobava al terra amagada entre les fulles de l’heura i donava a un subterrani. Van entrar i van veure que hi havia un passadís que comunicava amb el interior de la agencia. Tot seguint el passadís van anar a parar el despatx del director. Just on volien anar a parar. Van començar a remoureu tot en busca d’una pista, per saber on podia estar el director o qui l’havia raptat. Tot just mirant l’escriptori en Manel va trobar una pista molt important. "
"Va dir: perquè no anem a l’agencia? Ja que si l’han raptat ( és el que pensava tothom que el coneixia) hi haurà alguna porta oberta, be que al director l’han tingut de treure per algun lloc.
Tot seguit van corre com mai ho havien fet. Carrer avall, per arribar com abans millor. Un cop ja estaven davant l’agencia, van donar un parell de voltes a tot l’edifici. Van comprovar totes les portes, alguna ha de estar oberta! Va exclamar en Manel. Però res, ja podien donar les voltes que volguessin que totes les portes estaven tancades amb clau. Finalment van trobar una porta mig amagada que se’ls hi havia passat per alt. Aquesta porta es trobava al terra amagada entre les fulles de l’heura i donava a un subterrani. Van entrar i van veure que hi havia un passadís que comunicava amb el interior de la agencia. Tot seguint el passadís van anar a parar el despatx del director. Just on volien anar a parar. Van començar a remoureu tot en busca d’una pista, per saber on podia estar el director o qui l’havia raptat. Tot just mirant l’escriptori en Manel va trobar una pista molt important. "
Audacity
A classe de gestió de la informació i TIC vam estar treballant amb el programa Audacity, ja que és tracta d'un programa lliure que podem descarregar gratuïtament des de Internet.
Aquesta pràctica consisteix en primer de tot una cançó en format MP3, que en el meu cas a sigut Llença’t de Lax’n Busto.
El primer pas va ser descargar el programa i un cop descargat l’obrim. A dalt de tot de la pantalla a mà Esquerra trobem una pestanya que s’anomena fitxer i apretem a obre, aleshores escollim la cançó que anteriorment havíem guardat a la nostra carpeta. Un cop tenim fet això ens sortirà a la pista la cançó que em escollit, seleccionem un tros de la cançó, i anem a edita i apretem a silenci. Un cop creat el silenci, l'hi posarem efectes a la cançó just abans d'on comença i acaba el silenci, aleshores anirem a efecte posar un Cross Fade Out i un Cross Fade In, un es per el final de la cançó que vagui disminuint el volum i l’altre és al principi de la cançó perquè vagui augmentant el volum en cada tros seleccionat. Llavors en el tros que anteriorment em editat silenciant un tros de cançó amb un micròfon gravarem el nom i l’autor de la cançó. I finalment e posat un afecte que fa com d’eco d’una part de la cançó que tu seleccionis.
Un cop ja em retocat la cançó i ens agrada com queda hem de guardar la cançó en format MP3 i per realitzar això, anirem a fitxer i apretarem a exportar com a MP3 i si volem exportar al format MP3 haurem de descarregar el codificador LAME i desar-lo al nostre ordinador. Per finalitzar i poder-ho pujar al bloc hem de registrar-nos a Goear que generar un codi embed.
Aquest a sigut el resultat:
Aquesta pràctica consisteix en primer de tot una cançó en format MP3, que en el meu cas a sigut Llença’t de Lax’n Busto.
El primer pas va ser descargar el programa i un cop descargat l’obrim. A dalt de tot de la pantalla a mà Esquerra trobem una pestanya que s’anomena fitxer i apretem a obre, aleshores escollim la cançó que anteriorment havíem guardat a la nostra carpeta. Un cop tenim fet això ens sortirà a la pista la cançó que em escollit, seleccionem un tros de la cançó, i anem a edita i apretem a silenci. Un cop creat el silenci, l'hi posarem efectes a la cançó just abans d'on comença i acaba el silenci, aleshores anirem a efecte posar un Cross Fade Out i un Cross Fade In, un es per el final de la cançó que vagui disminuint el volum i l’altre és al principi de la cançó perquè vagui augmentant el volum en cada tros seleccionat. Llavors en el tros que anteriorment em editat silenciant un tros de cançó amb un micròfon gravarem el nom i l’autor de la cançó. I finalment e posat un afecte que fa com d’eco d’una part de la cançó que tu seleccionis.
Un cop ja em retocat la cançó i ens agrada com queda hem de guardar la cançó en format MP3 i per realitzar això, anirem a fitxer i apretarem a exportar com a MP3 i si volem exportar al format MP3 haurem de descarregar el codificador LAME i desar-lo al nostre ordinador. Per finalitzar i poder-ho pujar al bloc hem de registrar-nos a Goear que generar un codi embed.
Aquest a sigut el resultat:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
