En el capítol 5 anomenat ¡Quiero ser alguien! m'ha agradat molt al final del capítol on sempre hi ha posada una poesia i en aquest cas m'ha agradat molt ja que me sentit molt identificada. Perquè qui no s'ha posat unes cireres a les orelles? o a agafat les sabates de sa mare per picar amb els tacons a terra i mirar-se de reüll a tots els miralls?
Y con cara de buena
Me colgaba de pendientes
las ceezas más lucidas.
Gastab de pintauñas los pétalos de los geranios.
De diademas me valán las puntillas de bolillos.
Y de broche un alfiler con un ramito de jazmines.
Y a cantar...
Y a echarme un taconeo por l recibidor.
Y a mirarme de reojo en los espejos.
Y a pellizcar por debajo las toñas recién traídas de horno.
................................................
Y con cara de buena...
DÍEZ, M.C. “Capítol 5.¡Quiero ser alguien!”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. Barcelona. Editorial GRAÓ, 2007. p.97 ISBN 978-84-7827-520-5
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada