40 cites del llibre l'art de saber escoltar

40 cites que he trobat molt importants en el llibre l'art de saber escoltar d'en Francesc Torralba:

1. Parlar per no callar. (Pàg. 15)
2.l’ésser humà és capaç de practicar l’art de l’escolta, però també l’art de la comèdia. (Pàg. 15)
3 la seva parla i la seva escolta poden exercitar-se en distints estrats de fondària. (Pàg. 15)
4. El desafiament és escoltar el contrincant, el qui pensa altrament. Només això ens pot fer créixer. (Pàg. 16)
5. No ens han ensenyat a escoltar (Pàg. 17)
6. El acte d’escoltar es essencial la confrontació entre un mateix i l’altre (Pàg. 18)7. els prejudicis enfosqueixen la imatge de l’altre. (Pàg. 19)
8. Els prejudicis ens allunyen, obren una fissura entre les persones. (Pàg. 19)
9.La imatge de l’altre és una caricatura o esperpent, una deformació conscient o inconscient, volguda o no volguda. (Pàg. 20)
10. qui està disposat a fracassar una i altra vegada, aprendrà a escoltar correctament. (Pàg. 23)11.Donar temps a l’altre perquè s’expressi és un requisit elemental de bona educació. (Pàg. 25)
12.Si s’entén per ego la tendència a viure centrat en el jo, en els propis records, pensaments, desigs i emocions, en tancar-se la pròpia consciencia, l’acte d’escolta exigeix el descentrament.(Pàg. 30)
13. No som el que hem escoltat, però el que hem escoltat afaiçona el que som. (Pàg. 33)
14. La capacitat d’entrar en el diàleg és, en el fons, la vertadera humanitat de l’home. (Pàg. 33)15. El pitjor crit es el que no se sent. (Pàg. 35)
16.No es tracta, doncs, de callar, sinó de fer silenci(Pàg. 35)
17. Fer silenci és posar la ment en blanc. (Pàg. 36)
18. Escoltar bé significa discernir […]. (Pàg. 39)
19. l’autosuficiència és, […], el gran obstacle a l’escolta. (Pàg. 44)
20. És elemental educar per a la continència verbal, per a la pràctica del silenci, per a la disposició a escoltar. (Pàg. 50)
21. La rutina ens aquieta. (Pàg. 53)
22. Som estranys els uns pels altres i, fins i tot en relacions de més íntima I total complicitat, subsisteix un tipus d’estranyesa que no acabem mai de resoldre. (Pàg. 57)
23. El fracàs de l’acció educativa respon a una crisi del desig. No sempre es detecta el desig d’ensenyar en el mestre i menys encara el desig de ser ensenyat en el deixeble. (Pàg. 63)24. No hay más diálogo verdadero que el diálogo que entablas contigo mismo, y este diálogo sólo puedes entablarlo estando a solas. En la soledad, y sólo en la soledad, puedes conocerte a ti mismo como prójimo; y mientras no te conozcas a ti mismo como prójimo, no podrás llegar a ver en tus prójimos a otros yos. Si quieres aprender a amar a los otros, recógete en ti mismo. (Pàg. 68)
25.Defensar la llibertat de pensament i d’expressió significa defensar la possibilitat que tothom expressi els seus pensaments i creences, però això no significa que totes siguin igualment respectables en un pla de perfecta simetria. (Pàg. 73)
26. la comprensió exigeix, necessàriament, l’escolta, però l’escolta no garanteix, ni de bon tros, la comprensió. (Pàg. 77)
27. Hi ha un plaer lligat a l’acte d’escolta.(Pàg. 79)
28. Hi ha veritats que dolen. (Pàg. 83)29. La xerrameca és, pròpiament, parlar per parlar, parlar per no callar. (Pàg. 89)
30.Una cosa és dominar l’art d’escoltar i un altra és dominar l’art de fer-se escoltar. (Pàg. 93)
31. la por fa impossible el diàleg. (Pàg. 109)32.Cal no oblidar mai el petit crític que portem dins. [...] Cal escoltar-lo perquè ens fa créixer. (pàg. 119-120)
33. Ens han estat donades dues orelles, però només una boca, perquè pugem escoltar més i parlar menys. (Pàg. 123)34. Hi ha circumstàncies en què l’única actitud digna és la seriositat. La seriositat és una exigència ètica, lligada a la responsabilitat, a la constància i al compromís sense engany ni avarícia. (Pàg. 137)35.Cal escoltar els amics. Representen la transparència. (Pàg. 141)36.Escoltar és una forma d’estimar. (Pàg. 149)
37. l’exercici d’escoltar és alliberador[…](Pàg. 154)38.-És absurd mirar de canviar el que no es pot canviar, però és insensat no mirar de canviar el que sí que pot canviar. Cal reconèixer, però, que no sempre és senzill distingir una cosa de l’altra. (Pàg. 166)39.Els fruits de l’escolta són la virtut de la claredat, el do del consell, la docilitat, l’amabilitat, la delicadesa i el coneixement d’un mateix”. (Pàg. 172)
40. la claredat és el primer fruit de l’escolta, mentre que la confusió és la conseqüència de la cridòria. (Pàg. 173)