Educar
1)tr1Formar, ensenyar i instruir els infants, i també els adults, per tal d'aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat.
2Ensenyar urbanitat.
2)tr1Ensenyar certes pràctiques o certs costums als animals; ensinistrar.
2Habituar un òrgan o un membre a funcionar o a realitzar la seva funció. Va perdre la mà dreta i ha hagut d'educar l'esquerra.
3Exercitar els sentits, la sensibilitat, el gust, per aprendre a distingir allò que té qualitat d'allò que no en té. Educar el gust, l'oïda.
4Fer apte (algú) per a comprendre certs costums, certes obres, etc. Educar els pares. Educar el públic.
Transmetre
1) tr 1 Fer algú que, del lloc on ell és, quelcom pervingui a un altre lloc.
2 TELECOM Fer una transmissió.
2)tr 1 Fer passar quelcom que hom posseeix a un altre o a d'altres; transferir.
2 DR Fer passar un dret o una obligació a un altre per transmissió de drets o de crèdits.
3) tr 1 Conduir, deixar passar a través seu.
2 ELECT Conduir, deixar passar l'electricitat a través seu.
4)pron Passar per transmissió. Costums que es transmeten de generació en generació.
Plantejar
1) tr Suscitar un problema, una qüestió, a resoldre, posar-lo en condicions de resoldre'l.
dimecres, 30 de setembre del 2009
Verbs
Filòsof-a
1) Persona que és docta en filosofia, que filosofa.
2) Persona que sap suportar amb filosofia les dificultats de la vida, que es pren la vida amb saviesa.
Mestre-a
1) 1 m i f ENSENY Persona que ensenya una ciència, un art o un ofici o té el títol per a fer-ho. Mestre de música, de ball, de piano. Mestre d'armes, d'equitació, de francès, etc.
2 m i f p ext Persona de qui hom és deixeble, de qui hom pren norma, ensenyament. Ell ha estat el meu guia, el meu mestre.
3 m i f p ext i fig El temps és un gran mestre.
4 m i f p anal Persona amb prou coneixements d'una ciència, art, etc., per a ensenyar-ne, per a ésser pres com a model. Ell fou mestre en aquesta mena de treballs.
5 m CRIST En el Nou Testament, nom donat a Jesús pels seus deixebles.
6 m HIST ECL Títol donat antigament als eclesiàstics, en especial els dominicans, que havien obtingut el grau suprem en qualsevol de les facultats de filosofia, teologia o dret; doctor.
7 mestre de cant MÚS Persona que ensenya a cantar.
8 mestre de minyons (o d'escola, o simplement mestre) ENSENY Persona encarregada d'impartir l'ensenyament primari.
9 mestre de novicis CATOL El qui dirigeix i ensenya els novicis d'una comunitat religiosa.
10 mestre en arts Grau acadèmic que podia obtenir, després d'un examen previ, el batxiller en arts o el llicenciat en arts.
2 m 1 Grau superior de l'organització gremial (segles XIII-XIX), al qual s'arribava després d'alguns anys d'aprenentatge i d'oficialia i de la realització d'un examen rigorós.
2 Menestral capaç de fer el seu ofici independentment i ensenyar aprenents.
3 pop Tractament que hom dóna a un home desconegut, especialment per cridar-lo. Escolteu, mestre!
4 MÚS Nom que hom dóna popularment als directors d'orquestra, i, per extensió, sovint també a d'altres professionals de la música.
5 mestre de seca NUMIS Des del segle XII, a la corona d'Aragó, càrrec de nomenament reial que comportava la responsabilitat de la fabricació de la moneda i la seva direcció.
6 mestre racional Oficial públic, cap de la tresoreria dels reis de la corona catalanoaragonesa.
7 mestre racional Funcionari reial que tenia al seu càrrec el control de la comptabilitat de cada un dels regnes de la corona catalanoaragonesa.
3 1 m i f Persona que dirigeix el personal, les operacions, etc., d'un servei, d'una obra.
2 mestre de ball ESPECT Persona encarregada de dirigir el cos de ball d'una companyia o d'un teatre.
3 mestre de camp MIL Oficial major d'un terç o regiment.
4 mestre de cant MÚS Càrrec, dependent dels capítols de les catedrals, que tenia per missió d'ensenyar el cant litúrgic i les primeres lletres a petits cantors.
5 mestre de cases (o d'obres) CONSTR Professional que, sota la direcció d'un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres.
6 mestre de cerimònies Persona encarregada, en les recepcions o funcions rituals, d'introduir les persones i de fer seguir les parts del ritu o cerimonial.
7 mestre de palau HIST Majordom.
8 mestre en gai saber Títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, a partir de llur restauració el 1859, al poeta que ha guanyat tres premis ordinaris.
4 m 1 Títol donat a certes jerarquies.
2 Superior d'un orde militar.
3 gran mestre Entre els francmaçons, títol donat al cap de cada lògia.
5 m CLIMAT Vent mestral.
6 f CONSTR Faixa estreta de guix degudament anivellada, utilitzada com a guia per a obtenir superfícies regulars amb l'enguixat.
7 adj Magistral 1. Un treball fet de mà mestra. Un discurs mestre.
8 adj 1 Principal. Paret mestra. Clau mestra. Biga mestra.
2 f MAR Dit de la vela més gran que hom hissa en l'arbre d'una nau.
1) Persona que és docta en filosofia, que filosofa.
2) Persona que sap suportar amb filosofia les dificultats de la vida, que es pren la vida amb saviesa.
Mestre-a
1) 1 m i f ENSENY Persona que ensenya una ciència, un art o un ofici o té el títol per a fer-ho. Mestre de música, de ball, de piano. Mestre d'armes, d'equitació, de francès, etc.
2 m i f p ext Persona de qui hom és deixeble, de qui hom pren norma, ensenyament. Ell ha estat el meu guia, el meu mestre.
3 m i f p ext i fig El temps és un gran mestre.
4 m i f p anal Persona amb prou coneixements d'una ciència, art, etc., per a ensenyar-ne, per a ésser pres com a model. Ell fou mestre en aquesta mena de treballs.
5 m CRIST En el Nou Testament, nom donat a Jesús pels seus deixebles.
6 m HIST ECL Títol donat antigament als eclesiàstics, en especial els dominicans, que havien obtingut el grau suprem en qualsevol de les facultats de filosofia, teologia o dret; doctor.
7 mestre de cant MÚS Persona que ensenya a cantar.
8 mestre de minyons (o d'escola, o simplement mestre) ENSENY Persona encarregada d'impartir l'ensenyament primari.
9 mestre de novicis CATOL El qui dirigeix i ensenya els novicis d'una comunitat religiosa.
10 mestre en arts Grau acadèmic que podia obtenir, després d'un examen previ, el batxiller en arts o el llicenciat en arts.
2 m 1 Grau superior de l'organització gremial (segles XIII-XIX), al qual s'arribava després d'alguns anys d'aprenentatge i d'oficialia i de la realització d'un examen rigorós.
2 Menestral capaç de fer el seu ofici independentment i ensenyar aprenents.
3 pop Tractament que hom dóna a un home desconegut, especialment per cridar-lo. Escolteu, mestre!
4 MÚS Nom que hom dóna popularment als directors d'orquestra, i, per extensió, sovint també a d'altres professionals de la música.
5 mestre de seca NUMIS Des del segle XII, a la corona d'Aragó, càrrec de nomenament reial que comportava la responsabilitat de la fabricació de la moneda i la seva direcció.
6 mestre racional Oficial públic, cap de la tresoreria dels reis de la corona catalanoaragonesa.
7 mestre racional Funcionari reial que tenia al seu càrrec el control de la comptabilitat de cada un dels regnes de la corona catalanoaragonesa.
3 1 m i f Persona que dirigeix el personal, les operacions, etc., d'un servei, d'una obra.
2 mestre de ball ESPECT Persona encarregada de dirigir el cos de ball d'una companyia o d'un teatre.
3 mestre de camp MIL Oficial major d'un terç o regiment.
4 mestre de cant MÚS Càrrec, dependent dels capítols de les catedrals, que tenia per missió d'ensenyar el cant litúrgic i les primeres lletres a petits cantors.
5 mestre de cases (o d'obres) CONSTR Professional que, sota la direcció d'un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres.
6 mestre de cerimònies Persona encarregada, en les recepcions o funcions rituals, d'introduir les persones i de fer seguir les parts del ritu o cerimonial.
7 mestre de palau HIST Majordom.
8 mestre en gai saber Títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, a partir de llur restauració el 1859, al poeta que ha guanyat tres premis ordinaris.
4 m 1 Títol donat a certes jerarquies.
2 Superior d'un orde militar.
3 gran mestre Entre els francmaçons, títol donat al cap de cada lògia.
5 m CLIMAT Vent mestral.
6 f CONSTR Faixa estreta de guix degudament anivellada, utilitzada com a guia per a obtenir superfícies regulars amb l'enguixat.
7 adj Magistral 1. Un treball fet de mà mestra. Un discurs mestre.
8 adj 1 Principal. Paret mestra. Clau mestra. Biga mestra.
2 f MAR Dit de la vela més gran que hom hissa en l'arbre d'una nau.
dilluns, 28 de setembre del 2009
Punts importants per comentar un blog:
-Classes de bloc.
-Autors.
-Relacions entre ells.
-Pàgines estàtiques.
-Si es un blog col.lectiu.
-Àrea i nivell educatiu.
-Experència.
-Objectius del blog.
-Web 2.0. Plataforma.
-Tipus d'activitat.
-Tipus d'entrada.
-Eines utilitzades.
-Tipus d'interacció entre els participants.
-Paper i interacció alumne-professor.
-Aspectes didàctics.
-Relació entre tecnologia i metodologia.
-Classes de bloc.
-Autors.
-Relacions entre ells.
-Pàgines estàtiques.
-Si es un blog col.lectiu.
-Àrea i nivell educatiu.
-Experència.
-Objectius del blog.
-Web 2.0. Plataforma.
-Tipus d'activitat.
-Tipus d'entrada.
-Eines utilitzades.
-Tipus d'interacció entre els participants.
-Paper i interacció alumne-professor.
-Aspectes didàctics.
-Relació entre tecnologia i metodologia.
Definició de bloc
Un bloc o bitàcola:
És un diari interactiu personal que només es pot trobar a internet. En cada article podem trobar la data de publicació per facilitar al lector anomenat blocaire i així poden llegir tot el que s'ha publicat i editat anteriorment. Cada bloc pot estar editat per un o varis autors. En cada missatge o article d'un bloc els lectors poden escriure comentaris si l'autor ho permet ja que és un espai on els blocaires es poden expressar lliurement, debatre temes que vaguin relacionats amb el tema del bloc, escriure la seva opinió personal, compartir coneixements, etc...
És un diari interactiu personal que només es pot trobar a internet. En cada article podem trobar la data de publicació per facilitar al lector anomenat blocaire i així poden llegir tot el que s'ha publicat i editat anteriorment. Cada bloc pot estar editat per un o varis autors. En cada missatge o article d'un bloc els lectors poden escriure comentaris si l'autor ho permet ja que és un espai on els blocaires es poden expressar lliurement, debatre temes que vaguin relacionats amb el tema del bloc, escriure la seva opinió personal, compartir coneixements, etc...
dissabte, 26 de setembre del 2009
Exercici Pràctic Interactivitat
Les idees principals d'aquest vídeo són:
- Els ordinadors són bàsicament màquines per fer càlculs però amb el temps han esdevingut màquines per comunicar-nos.
- Vannevar Bush va proposar un model que associava idees en la qual mostra la informació fent que els conceptes siguin a llocs diferents través d’uns punts de connexió (enllaços) per millorar la comunicació. No com avans que la informació va sempre seguida com en els llibres. Exemple en els llibres va desprès una frase una altre frase i desprès de una pagina va una altre.
- Xanadu projecte elaborat per Ted Nelson, era com una xarxa d’Internet però 30 anys avans. Però no va arribar a realitzar-se perquè era molt costos. Però va donar lloc a fer-se dues innovacions: Hipermedia i Hipertext.
- Douglas Englebart va fer uns invents com el ratolí que permetia una comunicació interactiva. Tornar i anar totes les vegades que vulguem.
- Xanadoo dona lloc a diverses innovacions com ara l'Hipertext, mecanisme amb el qual es poden enllaçar textos, i l'Hipermedia. Amb l'Hipermedia es poden enllaçar, apart de textos, imatges, sons i animacions.
- La interacció es pot realitzar amb altres persones intercanviant sons, treball en equip, interessos comuns, imatges, documents, text i animacions etc.
- Es van crear dos tipus de programes interactius: les propostes educatives i els Videojocs, va ser un impacte molt fort a la societat.
- L’ordinador té aplicacions o propòsits educatius, lúdics, socials i comercials.
- Els ordinadors són bàsicament màquines per fer càlculs però amb el temps han esdevingut màquines per comunicar-nos.
- Vannevar Bush va proposar un model que associava idees en la qual mostra la informació fent que els conceptes siguin a llocs diferents través d’uns punts de connexió (enllaços) per millorar la comunicació. No com avans que la informació va sempre seguida com en els llibres. Exemple en els llibres va desprès una frase una altre frase i desprès de una pagina va una altre.
- Xanadu projecte elaborat per Ted Nelson, era com una xarxa d’Internet però 30 anys avans. Però no va arribar a realitzar-se perquè era molt costos. Però va donar lloc a fer-se dues innovacions: Hipermedia i Hipertext.
- Douglas Englebart va fer uns invents com el ratolí que permetia una comunicació interactiva. Tornar i anar totes les vegades que vulguem.
- Xanadoo dona lloc a diverses innovacions com ara l'Hipertext, mecanisme amb el qual es poden enllaçar textos, i l'Hipermedia. Amb l'Hipermedia es poden enllaçar, apart de textos, imatges, sons i animacions.
- La interacció es pot realitzar amb altres persones intercanviant sons, treball en equip, interessos comuns, imatges, documents, text i animacions etc.
- Es van crear dos tipus de programes interactius: les propostes educatives i els Videojocs, va ser un impacte molt fort a la societat.
- L’ordinador té aplicacions o propòsits educatius, lúdics, socials i comercials.
dijous, 24 de setembre del 2009
dimecres, 23 de setembre del 2009
Verbs
Imaginar
1 tr 1 PSIC Formar la imatge mental d'alguna cosa, representar-se alguna cosa en l'esperit.
2 Concebre, inventar alguna cosa.
2 pron Formar-se noció d'una cosa sense base suficient, suposar, pensar.
1 tr 1 PSIC Formar la imatge mental d'alguna cosa, representar-se alguna cosa en l'esperit.
2 Concebre, inventar alguna cosa.
2 pron Formar-se noció d'una cosa sense base suficient, suposar, pensar.
Verbs
Mirar
1 1 tr Aplicar el sentit de la vista a una persona o cosa, per veure-la. Què mires? Mirava la teva corbata. Si ho mires de tan lluny, no veuràs res. Mira per aquesta escletxa. El fa posar nerviós que el miri de fit a fit.
2 pron Es passa el dia mirant-se al mirall.
3 abs Mirar guerxo.
4 ésser de mira'm i no em toquis iròn Expressió que hom aplica a una persona extremament sensible, que es queixa per tot, que plora, gemega, etc., per no res que li facin.
5 mirar contra el govern fig Mirar guerxo.
6 mirar de bon ull (algú) Estar ben predisposat envers ell, estar-hi a favor.
7 mirar de dalt a baix (algú) fig Mirar-lo amb supèrbia, amb menyspreu.
2 intr Dirigir la mirada cap a un indret. Mira a la muntanya.
3 1 tr Observar, examinar, amb els ulls. Fer-se mirar la ferida per un metge.
2 tr fig Observar amb la ment, per jutjar, considerar. Ara mireu si tinc raó.
3 pron fig Considerar, tenir una idea, una opinió, un judici, d'algú o d'alguna cosa. No sé com t'ho mires, però em sembla que t'equivoques.
4 es miri com es vulgui (o mira-t'ho com vulguis) Des de qualsevol punt de vista. Es miri com es vulgui, la teva actitud és intolerable.
5 mirar prim fig Subtilitzar, no negligir res en el compliment, en l'exigència, en el judici, etc., d'alguna cosa.
6 mirar-s'hi (a fer una cosa) fig Pensar-s'hi molt abans de fer-la.
4 fig 1 tr Procurar, provar, fer els possibles. Mira si pots fer-ho. Aquesta tarda miraré de venir. Mira que no t'hagin de renyar.
2 tr Anar amb compte, parar esment, fer atenció. Mira que cauràs.
3 mirar-s'hi (en fer una cosa) Fer-la posant-hi molta cura, procurant que sigui perfecta.
5 fig 1 tr Atendre a alguna cosa, tenir-la en compte, fer-ne cas. No mira sinó el seu profit. Ell no mira amics: si li convé, ho farà sense mirar si et perjudica.
2 mirar per (algú) Procurar per ell, obrar en benefici seu. No espera res dels altres i només mira per ell.
6 intr Estar situat de cara a, girat devers. La façana que mira a la plaça. L'agulla imantada mira al nord.
1 1 tr Aplicar el sentit de la vista a una persona o cosa, per veure-la. Què mires? Mirava la teva corbata. Si ho mires de tan lluny, no veuràs res. Mira per aquesta escletxa. El fa posar nerviós que el miri de fit a fit.
2 pron Es passa el dia mirant-se al mirall.
3 abs Mirar guerxo.
4 ésser de mira'm i no em toquis iròn Expressió que hom aplica a una persona extremament sensible, que es queixa per tot, que plora, gemega, etc., per no res que li facin.
5 mirar contra el govern fig Mirar guerxo.
6 mirar de bon ull (algú) Estar ben predisposat envers ell, estar-hi a favor.
7 mirar de dalt a baix (algú) fig Mirar-lo amb supèrbia, amb menyspreu.
2 intr Dirigir la mirada cap a un indret. Mira a la muntanya.
3 1 tr Observar, examinar, amb els ulls. Fer-se mirar la ferida per un metge.
2 tr fig Observar amb la ment, per jutjar, considerar. Ara mireu si tinc raó.
3 pron fig Considerar, tenir una idea, una opinió, un judici, d'algú o d'alguna cosa. No sé com t'ho mires, però em sembla que t'equivoques.
4 es miri com es vulgui (o mira-t'ho com vulguis) Des de qualsevol punt de vista. Es miri com es vulgui, la teva actitud és intolerable.
5 mirar prim fig Subtilitzar, no negligir res en el compliment, en l'exigència, en el judici, etc., d'alguna cosa.
6 mirar-s'hi (a fer una cosa) fig Pensar-s'hi molt abans de fer-la.
4 fig 1 tr Procurar, provar, fer els possibles. Mira si pots fer-ho. Aquesta tarda miraré de venir. Mira que no t'hagin de renyar.
2 tr Anar amb compte, parar esment, fer atenció. Mira que cauràs.
3 mirar-s'hi (en fer una cosa) Fer-la posant-hi molta cura, procurant que sigui perfecta.
5 fig 1 tr Atendre a alguna cosa, tenir-la en compte, fer-ne cas. No mira sinó el seu profit. Ell no mira amics: si li convé, ho farà sense mirar si et perjudica.
2 mirar per (algú) Procurar per ell, obrar en benefici seu. No espera res dels altres i només mira per ell.
6 intr Estar situat de cara a, girat devers. La façana que mira a la plaça. L'agulla imantada mira al nord.
Verbs
Llegir
1 1 Distingir en un escrit els sons figurats per les lletres.
2 abs Encara no ha après de llegir.
2 1 Adquirir coneixença del contingut d'un escrit per la lectura. Ja he llegit tots el llibres. Vam llegir-ho al diari.
2 p ext Llegiu els clàssics! Llegeix el rus, però no el parla.
3 abs És un xicot culte: ha llegit molt.
3 1 Anar dient en veu alta allò escrit que hom va recorrent amb la vista. No improvisà pas el discurs, sinó que el llegí. Llegeix-me aquesta carta.
2abs No llegeixis tan de pressa, que no puc seguir-te.
4 p anal Distingir, interpretar, allò que és figurat per qualssevol signes gràfics. Llegir un diagrama, una partitura.
5 fig 1 Endevinar una cosa oculta o futura interpretant determinats signes exteriors. Llegir l'esdevenidor en les ratlles de la mà, en els astres. Llegir les ratlles de la mà.
2 esp Endevinar els pensaments, els sentiments, etc., d'algú per la seva actitud, la seva fisonomia, el seu exterior, etc. Vaig llegir en els seus ulls com patia.
6 CRÍT TEXT Entendre, interpretar, un escrit, un text.
7 ant ENSENY Ensenyar públicament la matèria d'un llibre, d'un autor, etc.
8 llegir un dibuix TÈXT Interpretar un dibuix picat en un cartó de la màquina jacquard.
1 1 Distingir en un escrit els sons figurats per les lletres.
2 abs Encara no ha après de llegir.
2 1 Adquirir coneixença del contingut d'un escrit per la lectura. Ja he llegit tots el llibres. Vam llegir-ho al diari.
2 p ext Llegiu els clàssics! Llegeix el rus, però no el parla.
3 abs És un xicot culte: ha llegit molt.
3 1 Anar dient en veu alta allò escrit que hom va recorrent amb la vista. No improvisà pas el discurs, sinó que el llegí. Llegeix-me aquesta carta.
2abs No llegeixis tan de pressa, que no puc seguir-te.
4 p anal Distingir, interpretar, allò que és figurat per qualssevol signes gràfics. Llegir un diagrama, una partitura.
5 fig 1 Endevinar una cosa oculta o futura interpretant determinats signes exteriors. Llegir l'esdevenidor en les ratlles de la mà, en els astres. Llegir les ratlles de la mà.
2 esp Endevinar els pensaments, els sentiments, etc., d'algú per la seva actitud, la seva fisonomia, el seu exterior, etc. Vaig llegir en els seus ulls com patia.
6 CRÍT TEXT Entendre, interpretar, un escrit, un text.
7 ant ENSENY Ensenyar públicament la matèria d'un llibre, d'un autor, etc.
8 llegir un dibuix TÈXT Interpretar un dibuix picat en un cartó de la màquina jacquard.
Verbs
Escriure
1 tr 1 Representar sons o expressions per mitjà de signes convencionals dibuixats. Escriu les xifres que et diré. Aquest mot, escriu-lo sota l'altre. Escriu això que et dictaré.
2 esp Representar mots per mitjà de lletres traçades sobre un paper, pergamí, etc., amb una ploma, un llapis, etc. No sé escriure aquest mot. Sempre escriu 'home' sense 'h'.
3 abs Escriu amb llapis, a màquina.
4 màquina d'escriure OFICINA TECNOL Aparell que permet d'imprimir caràcters tipogràfics en un paper.
2 1 tr Comunicar alguna cosa a algú per mitjà de lletres. Escriu-li el que hem fet.
2 tr Posar una cosa en lletres (en un paper, pergamí, etc.) i dirigir-lo a algú. Escriu-li una carta.
3 tr abs Li escric cada dia.
4 pron Tenir correspondència epistolar. S'escriuen sovint.
3 tr 1 Compondre una obra literària, musical, etc. Ha escrit un tractat de física. Ara escriu una novel•la.
2 abs Escriu amb elegància, amb sobrietat.
1 tr 1 Representar sons o expressions per mitjà de signes convencionals dibuixats. Escriu les xifres que et diré. Aquest mot, escriu-lo sota l'altre. Escriu això que et dictaré.
2 esp Representar mots per mitjà de lletres traçades sobre un paper, pergamí, etc., amb una ploma, un llapis, etc. No sé escriure aquest mot. Sempre escriu 'home' sense 'h'.
3 abs Escriu amb llapis, a màquina.
4 màquina d'escriure OFICINA TECNOL Aparell que permet d'imprimir caràcters tipogràfics en un paper.
2 1 tr Comunicar alguna cosa a algú per mitjà de lletres. Escriu-li el que hem fet.
2 tr Posar una cosa en lletres (en un paper, pergamí, etc.) i dirigir-lo a algú. Escriu-li una carta.
3 tr abs Li escric cada dia.
4 pron Tenir correspondència epistolar. S'escriuen sovint.
3 tr 1 Compondre una obra literària, musical, etc. Ha escrit un tractat de física. Ara escriu una novel•la.
2 abs Escriu amb elegància, amb sobrietat.
Verbs
Parlar
v 1 intr 1 Expressar allò que hom pensa mitjançant el llenguatge articulat. És mut: no parla. El nen ja diu algunes paraules, però encara no parla. Parla bé, correctament, elegantment, eloqüentment. Parlar en públic. Parlar a algú. Parla, home, què vols? Parlar d'algú. Parlar bé, malament, d'algú. Parlar de negocis, de política. Parlar a favor d'algú, contra algú.
2 Perorar en públic. El diputat X parlarà a la sessió de demà. Demanar per parlar.
3 fer parlar algú Obligar algú a respondre o a dir allò que volia callar.
4 no parlar amb (algú) No fer-s'hi, no tenir-hi tractes. Fa temps que no parla amb el seu pare.
5 parlar (un jove) amb una noia Tenir relacions amoroses amb ella, festejar-hi.
6 parlar clar Amb franquesa, amb el cor a la mà.
7 parlem-ne! Expressió per a indicar la voluntat de diàleg, de no precipitar un tracte, de no donar per definitiu un judici, una afirmació, etc.
8 qui parla! Exclamació amb què hom vol indicar que aquell que parla o ha parlat de defectes d'altri pateix dels mateixos defectes.
2 pron Fer-se. Estan renyits: no es parlen. Ja es tornen a parlar.
3 intr 1 Tractar, en un escrit. L'autor de l'obra no parla d'aquesta qüestió. El llibre no en parla, d'aquell fet.
2 p anal Aquest acte de generositat parla molt a favor seu. Té uns ulls que parlen. Parlar amb signes.
4 intr Articular mots. Té un papagai que parla molt. Parlar amb el nas. Parlar entre dents. Parlar papissot. Parlar alt, baix.
5 tr Emprar tal o tal idioma per a expressar els seus pensaments. Parlo francès, alemany i italià. El castellà, no el parlo gaire bé.
6 tr Dir. Parlar bestieses.
v 1 intr 1 Expressar allò que hom pensa mitjançant el llenguatge articulat. És mut: no parla. El nen ja diu algunes paraules, però encara no parla. Parla bé, correctament, elegantment, eloqüentment. Parlar en públic. Parlar a algú. Parla, home, què vols? Parlar d'algú. Parlar bé, malament, d'algú. Parlar de negocis, de política. Parlar a favor d'algú, contra algú.
2 Perorar en públic. El diputat X parlarà a la sessió de demà. Demanar per parlar.
3 fer parlar algú Obligar algú a respondre o a dir allò que volia callar.
4 no parlar amb (algú) No fer-s'hi, no tenir-hi tractes. Fa temps que no parla amb el seu pare.
5 parlar (un jove) amb una noia Tenir relacions amoroses amb ella, festejar-hi.
6 parlar clar Amb franquesa, amb el cor a la mà.
7 parlem-ne! Expressió per a indicar la voluntat de diàleg, de no precipitar un tracte, de no donar per definitiu un judici, una afirmació, etc.
8 qui parla! Exclamació amb què hom vol indicar que aquell que parla o ha parlat de defectes d'altri pateix dels mateixos defectes.
2 pron Fer-se. Estan renyits: no es parlen. Ja es tornen a parlar.
3 intr 1 Tractar, en un escrit. L'autor de l'obra no parla d'aquesta qüestió. El llibre no en parla, d'aquell fet.
2 p anal Aquest acte de generositat parla molt a favor seu. Té uns ulls que parlen. Parlar amb signes.
4 intr Articular mots. Té un papagai que parla molt. Parlar amb el nas. Parlar entre dents. Parlar papissot. Parlar alt, baix.
5 tr Emprar tal o tal idioma per a expressar els seus pensaments. Parlo francès, alemany i italià. El castellà, no el parlo gaire bé.
6 tr Dir. Parlar bestieses.
Verbs
Escoltar
1 1 tr Aplicar atentament l'orella per percebre remors, paraules, etc. S'amaga darrere la porta per escoltar converses. Escolta el que et dic. Escolta la remor del torrent.
2 tr abs Si escoltes, sentiràs cantar un rossinyol.
3 tr Fer atenció a allò que diu (algú), al soroll que fa (una cosa), etc. M'escoltes? Amb tant de soroll no puc escoltar la ràdio.
4 pron En parlar, tenir l'aire d'agradar-se, d'admirar-se, a si mateix. És molt pedant i sempre parla escoltant-se.
2 tr 1 Fer cas (d'allò que ens diuen o de la persona que ens ho diu), creure, obeir. Escolta el meu consell i no te'n penediràs. Ell va a la seva: per més que li diguis, no t'escoltarà.
-se anar a fer allò que dicta (un impuls interior, un sentiment, etc.). Sempre escolta
2 fig Deixar la veu de la consciència.
1 1 tr Aplicar atentament l'orella per percebre remors, paraules, etc. S'amaga darrere la porta per escoltar converses. Escolta el que et dic. Escolta la remor del torrent.
2 tr abs Si escoltes, sentiràs cantar un rossinyol.
3 tr Fer atenció a allò que diu (algú), al soroll que fa (una cosa), etc. M'escoltes? Amb tant de soroll no puc escoltar la ràdio.
4 pron En parlar, tenir l'aire d'agradar-se, d'admirar-se, a si mateix. És molt pedant i sempre parla escoltant-se.
2 tr 1 Fer cas (d'allò que ens diuen o de la persona que ens ho diu), creure, obeir. Escolta el meu consell i no te'n penediràs. Ell va a la seva: per més que li diguis, no t'escoltarà.
-se anar a fer allò que dicta (un impuls interior, un sentiment, etc.). Sempre escolta
2 fig Deixar la veu de la consciència.
dimarts, 22 de setembre del 2009
Declaració d'intencions
Aquest bloc va dirigit al professorat, a fi de poder fer el seguiment de totes aquelles activitats que aniré realitzant dins del curs. També va dirigit als meus companys de classe i així puguin seguir l'evolució del dia a dia dins l'aula. Principalment el faig perquÈ em beneficia per elmeu curs acadèmic i per conèixer el meu progrès al llarg del curs.
La intenció amb la qual he crear el bloc, és per penjar-hi totes aquelles activitats, exercicis, treballs i comentaris (siguin documents, vídeos o fotografies) que utilitzaré per a dur a terme aquest primer curs. És una eina bàsica i fonamental que té com a objectiu el poder fer el seguiment de les metodologies, recursos, orientacions i experiències que desenvolupem durant el curs.
Desitjo que us sigui d'utilitat a tots/es.
La intenció amb la qual he crear el bloc, és per penjar-hi totes aquelles activitats, exercicis, treballs i comentaris (siguin documents, vídeos o fotografies) que utilitzaré per a dur a terme aquest primer curs. És una eina bàsica i fonamental que té com a objectiu el poder fer el seguiment de les metodologies, recursos, orientacions i experiències que desenvolupem durant el curs.
Desitjo que us sigui d'utilitat a tots/es.
dilluns, 21 de setembre del 2009
Presentació
Benvinguts/des al meu bloc
Em dic Caterina Canas Solé i és el meu primer any a la univeristat, estic cursant primer Grau de Educació Infantil a la Universitat Blanquerna.
Em dic Caterina Canas Solé i és el meu primer any a la univeristat, estic cursant primer Grau de Educació Infantil a la Universitat Blanquerna.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
