Cal tenir en compte els següents adjectius:
- alliberada.
- concentrada.
- universal.
- lúdica.
algunes imatges per fer-nos una petita idea de com a anat la classe. I que es exactament una poesia visual.
dissabte, 31 d’octubre del 2009
Poesies visuals
Avui a classe de Comunicació oral escrita i digital hem mirat un Power Point de poemes visuals. L'hem titulat: L'ull i l'orella fan bona parella. A sigut una petita introducció a la poesia visual. La Roser Ros ens a dividit el power point en sis actes. La poesia visual és subtil, emocionant i obre nous horitzons.
Cal tenir en compte els següents adjectius:
- alliberada.
- concentrada.
- universal.
- lúdica.
algunes imatges per fer-nos una petita idea de com a anat la classe. I que es exactament una poesia visual.
Cal tenir en compte els següents adjectius:
- alliberada.
- concentrada.
- universal.
- lúdica.
algunes imatges per fer-nos una petita idea de com a anat la classe. I que es exactament una poesia visual.
divendres, 30 d’octubre del 2009
La sardana de l'avellana
La sardana de l'avellana
pica de peus i balla de gana.
La sardana de Ripoll
mata la puça i deixa el poll.
pica de peus i balla de gana.
La sardana de Ripoll
mata la puça i deixa el poll.
dijous, 29 d’octubre del 2009
Fang
Diferents tipus de fang:
• Fang
• Fang blanc
• Fang negre
• Txamota
(Cadascun d’aquests fangs tenia una olor diferent)
El fang blanc és el més moldegable de tots quatre.
Eines que em utilitzat:
• Mans
• Porró
• Espàtula
• Fil de pescar
• Xarringa
• Ralladors
• Esponja
• Palets d’escultor
• Reixa
• Base de fusta
Que vam treballar:
• Les diferents formes geomètriques:
- Rodones
- Planes
- Xurros
• Les diferents textures.
• Les diferents olors del fang.
• Les diferents mides.
• Les diferents maneres de treballar el fang.
• Les diferents maneres de presentar-ho (fora al passadís o dins a classe).
• Les diferents formes de la copa(podia condicionar a l’hora de treballa).
- Opac(només un punt de vista).
- Transparent(més punts de vista).
• Els diferents volums.
• Les diferents sensacions que ens a produït treballar amb el fang.
- Divertit.
- Satisfacció.
- Patiment.
- Sorpresa.
- ...
• Diferentes reaccions que te el fang(s'esquerda, canvia de color...).
• La temperatura del fang.
• ...
Els nens desenvolupen:
• La prensió
• La creativitat
• Imaginació
• Sistema motriu
• Sistema cognitiu
• Sistema lúdic
La finalitat per un nen es que toqui i experimenti.
Finalment alguns de nosaltres no hem obtingut el resultat que ens imaginàvem. Això vindria condicionat, en part, en el temps que jugava un paper molt important i encontra nostre.
I per finalitzar la classe, la Georgina ens va fer entrar en debat pregunta nos quina és l’edat recomanable a partir de la que podem començar a treballar el fang amb els nens?
es van formar diverses discussions perquè hi havien dos bandes uns que deien que al any i altres que deien a partir dels 3 anys. No em arribat a cap conclusio però la Georgina creu que els nens han de tocar i experimentar com avans millor. El fet de substituir el fang per xocolata líquida no té els mateixos resultats, doncs la xocolata té diferent olor, gust... I per tant no tindria al mateix resultat.
• Fang
• Fang blanc
• Fang negre
• Txamota
(Cadascun d’aquests fangs tenia una olor diferent)
El fang blanc és el més moldegable de tots quatre.
Eines que em utilitzat:
• Mans
• Porró
• Espàtula
• Fil de pescar
• Xarringa
• Ralladors
• Esponja
• Palets d’escultor
• Reixa
• Base de fusta
Que vam treballar:
• Les diferents formes geomètriques:
- Rodones
- Planes
- Xurros
• Les diferents textures.
• Les diferents olors del fang.
• Les diferents mides.
• Les diferents maneres de treballar el fang.
• Les diferents maneres de presentar-ho (fora al passadís o dins a classe).
• Les diferents formes de la copa(podia condicionar a l’hora de treballa).
- Opac(només un punt de vista).
- Transparent(més punts de vista).
• Els diferents volums.
• Les diferents sensacions que ens a produït treballar amb el fang.
- Divertit.
- Satisfacció.
- Patiment.
- Sorpresa.
- ...
• Diferentes reaccions que te el fang(s'esquerda, canvia de color...).
• La temperatura del fang.
• ...
Els nens desenvolupen:
• La prensió
• La creativitat
• Imaginació
• Sistema motriu
• Sistema cognitiu
• Sistema lúdic
La finalitat per un nen es que toqui i experimenti.
Finalment alguns de nosaltres no hem obtingut el resultat que ens imaginàvem. Això vindria condicionat, en part, en el temps que jugava un paper molt important i encontra nostre.
I per finalitzar la classe, la Georgina ens va fer entrar en debat pregunta nos quina és l’edat recomanable a partir de la que podem començar a treballar el fang amb els nens?
es van formar diverses discussions perquè hi havien dos bandes uns que deien que al any i altres que deien a partir dels 3 anys. No em arribat a cap conclusio però la Georgina creu que els nens han de tocar i experimentar com avans millor. El fet de substituir el fang per xocolata líquida no té els mateixos resultats, doncs la xocolata té diferent olor, gust... I per tant no tindria al mateix resultat.
dimecres, 28 d’octubre del 2009
Per Tots Sants
Per Tots Sants, castanyes;
Per Nadal, torrons;
Per la Pasqua, mona;
I tot l’any, bombons.
imatge estreta: http://lluisesterri.blogspot.com/2007_10_01_archive.html
Aplaudim?
Aquesta imatge esta extreta: http://www.foroswebgratis.com/foro-PerfilUser.php?id_foro=115323&id_user_foro=1868295
Vam començar la classe amb unes quantes poesies i formular-nos les següents preguntes:
Cal aplaudir quan algú acaba de recita un poema?
Trenca la concentració del públic?
Trenca la solemnitat del moment?
Això agrada als emissors?
Agrada als receptors?
Un se sent bé quan l’aplaudeixen desprès de recitar?
…
Hem reflexionat sobre això, ja que sempre tenim el costum de aplaudir desprès de qualsevol acte. I els i em preguntat a la gent que ens estava recitant i ens han dit que no li agrada que l’aplaudeixin, altres que reconforta, altres que saben que ho han fet bé, altres que es relaxen perquè vol dir q ja han acabat de parlar en públic…
El públic sempre aplaudeix perquè la televisió ens a acostumat ha fer-ho.
Llavors em pensat que: com podríem regalar la paraula a la persona que li toca desprès recitar?
Hi em trobat diferents formes de regalar la paraula una d’elles i la mes eficaç es mirant a l’altre persona o donan-li la mà, fet una reverencia, o tocan-li l’ombro o donant-se la volta...
A l'última classe de comunicació oral i escrita, la Roser Ros ens va proposar de realitzar un joc poètic. Aquest joc constava d'anar a la biblioteca de la universitat pensant un número el q més ens agrades. Un cop allà havíem de contar segons els numero que havíem escollit un prestatge i agafar el llibre que representava el número que havies triat. Seguidament obrir el llibre per el número de pàgina que t'havies pensat i copiar la ratlla de la pàgina que era la del número escollit. I això anar-ho fent successivament. Fins que tinguéssim les suficients paraules per desprès arribar a classe i fer un poema amb les frases copiades dels diversos llibres.
dimarts, 27 d’octubre del 2009
dilluns, 26 d’octubre del 2009
Quatre aspectes a tindre en compte
1) Totes les dades possibles d’allò que estem explicant.
- Nom de qui escriu l’article.
- Nombre de pagina/es que compren l’article.
- D’on a sortit l’article.
- El numero de la revista.
- La pàgina de crèdits de la revista.
- Títol.
2)Informació sobre qui a escrit l’article.
3)Descripció de lo que s’exposa en aquest article.
4)Exercí la critica i l’opinió que ens a portat a llegir aquest article i no un altre(sempre al final de la presentació).
- Nom de qui escriu l’article.
- Nombre de pagina/es que compren l’article.
- D’on a sortit l’article.
- El numero de la revista.
- La pàgina de crèdits de la revista.
- Títol.
2)Informació sobre qui a escrit l’article.
3)Descripció de lo que s’exposa en aquest article.
4)Exercí la critica i l’opinió que ens a portat a llegir aquest article i no un altre(sempre al final de la presentació).
diumenge, 25 d’octubre del 2009
Tantàgora
Tantàgora és una associació presidit per Roser Ros i Vilanova, narradora oral, escriptora i doctora en pedagogia, i dirigit per Magalí Homs, gestora i dissenyadora.
El diumenge 18 d’octubre, vaig assistir amb dues companyes de la facultat a la passejada pels carrers de l'eixample de Barcelona anomenada "L'eixample de Cerdà, a través de la literatura".
Vam quedar a la Plaça Letamendi on vam iniciar la passejada i on la nostra professora de comunicació oral, escrita i digital Roser Ros, explica diferents històries.
A mida que anàvem passejant ens anava recitant diferents poemes i explicant-nos una pinzellada de la vida de cada autor i llegeix poemes davant de diversos paisatges o monuments de Barcelona. Com la Pedrera, Roger de flor, la girafa del passeig de gràcia, Ramon Muntaner...però em va fer gràcia tornar a sentir el poema de la noia del tram que ja havíem sentit anteriorment a classe.
Imatge extreta de la web:http://www.minube.com/fotos/rincon/54403
El problema de Barcelona o millor dit de tots els Barcelonins que amb tant estres moltes vegades anem mirant a terra o intentant trobar-nos els semàfors en verd i sempre passem de llarg sense fixar-nos en molts detalls que hi ha en la nostre ciutat.
la web de tantàgora.
El diumenge 18 d’octubre, vaig assistir amb dues companyes de la facultat a la passejada pels carrers de l'eixample de Barcelona anomenada "L'eixample de Cerdà, a través de la literatura".
Vam quedar a la Plaça Letamendi on vam iniciar la passejada i on la nostra professora de comunicació oral, escrita i digital Roser Ros, explica diferents històries.
A mida que anàvem passejant ens anava recitant diferents poemes i explicant-nos una pinzellada de la vida de cada autor i llegeix poemes davant de diversos paisatges o monuments de Barcelona. Com la Pedrera, Roger de flor, la girafa del passeig de gràcia, Ramon Muntaner...però em va fer gràcia tornar a sentir el poema de la noia del tram que ja havíem sentit anteriorment a classe.
Imatge extreta de la web:http://www.minube.com/fotos/rincon/54403
El problema de Barcelona o millor dit de tots els Barcelonins que amb tant estres moltes vegades anem mirant a terra o intentant trobar-nos els semàfors en verd i sempre passem de llarg sense fixar-nos en molts detalls que hi ha en la nostre ciutat.
la web de tantàgora.
dissabte, 24 d’octubre del 2009
La meva impressora
La meva impressora, la pobra està potxa
li demano paraules i em fa florindangues
li demano dibuixos i em treu ratlles;
agafa el paper per la boca
i se'l queda arrugat a la popa.
La pobra impressora no té memòria:
és una màquina culona que fa el que se li endoga.
Cinta Mulet
li demano paraules i em fa florindangues
li demano dibuixos i em treu ratlles;
agafa el paper per la boca
i se'l queda arrugat a la popa.
La pobra impressora no té memòria:
és una màquina culona que fa el que se li endoga.
Cinta Mulet
divendres, 23 d’octubre del 2009
Power point
El màxim i mínim de lletres que hi pot haver en una pàgina de power point és relatiu. Ja que el mínim de paraules és cero, perquè es pot posar una imatge, sense la necesitat de posar cap paraula. En canvi el màxim de paraules depen del que ens referim pot ser tècnic, estètic, pedagògic o artístic, però la cantitat de paraules es lliure perquè es podem posar totes les que cadascú vulgui. Però lo adequat en una presentació només s’han de posar paraules clau perquè qui explica és la persona, per tant no interessa que l’espectador llegeixi la presentació i no escolti a la persona que parla ja que es produiria un doble discurs. La persona és el que s’ha descoltar atentament no estar més pendent del power point.
Per fer una presentació correcta s’han de seguir aquestes 3 normes o principis per evitar el doble discurs:
-No fer doble discurs.
-Aportar un significat extra amb la presentació.
-Una presentació estarà bé o malament depenent de a qui vagi destinada, l’objectiu que tingui i la funció per la qual s’hagi creat.
Sempre em de tinde present el que volguem treballar, el objectiu que volem transmetre, que volem expresar i com... Em de tenir molt en compte les components estètics consisteix en escollir adequadament el color de les diapositives, és mes estetic posar el text en un sol arxiu, mai possar allò que explicarem en el power point ja que es produiria el doble discurs, es a dir, que el power point a de aportar alguna cosa més com una especie de ampliació del que direm o exposarem als nostres companys, noves aportacions, etc. Perquè sinò no es pot lleguir bé el text i si posem un fons negre a de ser alguna cosa curta perquè cansa molt la vista. Les imatges també són molt importatnts has d’escollir les millors que s’enenguin. També em de tindre present les components pedagògics, etc.
Em comparat les dos imatges de les dues fotografies:
El fons és el mateix
Evitar contrastos
Estil no lliga amb el que ens està mostrant
Component estètics
Components pedagogics, transmetre significat. Per exemple: el color vermell = agressiu...
Per fer una presentació correcta s’han de seguir aquestes 3 normes o principis per evitar el doble discurs:
-No fer doble discurs.
-Aportar un significat extra amb la presentació.
-Una presentació estarà bé o malament depenent de a qui vagi destinada, l’objectiu que tingui i la funció per la qual s’hagi creat.
Sempre em de tinde present el que volguem treballar, el objectiu que volem transmetre, que volem expresar i com... Em de tenir molt en compte les components estètics consisteix en escollir adequadament el color de les diapositives, és mes estetic posar el text en un sol arxiu, mai possar allò que explicarem en el power point ja que es produiria el doble discurs, es a dir, que el power point a de aportar alguna cosa més com una especie de ampliació del que direm o exposarem als nostres companys, noves aportacions, etc. Perquè sinò no es pot lleguir bé el text i si posem un fons negre a de ser alguna cosa curta perquè cansa molt la vista. Les imatges també són molt importatnts has d’escollir les millors que s’enenguin. També em de tindre present les components pedagògics, etc.
Em comparat les dos imatges de les dues fotografies:
El fons és el mateix
Evitar contrastos
Estil no lliga amb el que ens està mostrant
Component estètics
Components pedagogics, transmetre significat. Per exemple: el color vermell = agressiu...
dijous, 22 d’octubre del 2009
Mente y Cerebro
1.L’autora del article que hem escollit s’anomena Verena Ahne.
2.És editora i periodista cientifica a viena(Bibliogarafia)
3.La durada del article va de la pàg 14 a la 19.
4.L’hem extret de la biblioteca d’aquesta facultat.
5.El numero de la revista es el 38 del 2009.
Idees principals
• Nen de sis anys no és capaç de parlar en un lloc que no sigui casa seva. (“mutisme”)
• Només parla amb unes persones determinades: la mare, el pare, els avis, el veí, una amiga de la seva mare i un nen gran. Ara també amb la seva terapeuta.
• Quan en Mario necessita comunicar-se ho fa a través de signes.
• Mario compleix les instruccions que li dóna la seva terapeuta a les sessions però mai actuarà per iniciativa pròpia.
• Són persones normals; amb els seus pares parlen com qualsevol nen, tot i que a l’exterior se senten cohibits i marginats. Això pot ser un problema perquè hi ha el perill que els pares no s’adonin del problema que té el seu fill i pensin que és simplement tímid o tossut.
• Les professores normalment també pensen que és una cosa passatgera i no ho veuen com un vertader problema.
• En la seva vida diària, com que a Mario li costa comunicar-se, té problemes com per exemple no poder anar al wc.
• Aquest mutisme selectiu sol ser hereditari.
• Hi ha dos tipus:
-“mutisme precoz”: comença al jardí d’infància.
-“mutisme escolar”: apareix entre els 5 i els 8 anys.
• En aquests nens és típic un exaltat sentit de la perfecció.
• És important que els pares no actuïn com a portaveus del nen, que no parlin per ell.
• Segons la terapeuta Biegler Vitek “El que han de fer no és perfeccionar les seves possibilitats de comunicació no verbal, sinó parlar”. Expressar sentiments mitjançant la música, per exemple, no és recomenable.
Crítiques dolentes:
• És molt llarg i espès.
• Trossos repetitius al llarg de tot l’article.
• Trossos contradictius (p.14, 2n paràgraf) (p. 16, primer paràgraf, última columna)
• Suposicions no fonamentades (p. 16, últim paràgraf)
• Salta d’un tema a l’altra. (p. 16, últim paràgraf)
perquè em escollit aquest article?
•Aquest article ens sembla interessant ja què parla d’un problema que ens podem trobar tranquilament a qualsevol classe i es interessant que tots sapiguem d’aquest problema i no ho deixem passar com a moltes persones han fet
• Llenguatge entenedor, no-científic. Bona estructura.
• Parts ben diferenciades (títols...)
• A més de l’article hi ha consells per uns pares amb un fill que pateix el problema que es tracta a l’article. (descans pel lector).
dimecres, 21 d’octubre del 2009
La gallina ponicana
A música em cantat:
La gallina ponicana
posa un ou cada setmana,
pon-hi un,
pon-hi dos,
pon-hi tres,
pon-hi quatre,
pon-hi cinc,
pon-hi sis,
pon-hi set,
pon-hi vuit,
pon-hi nou,
pon-hi deu.
La gallina de la Seu,
diu que amaguis aquest peu,
que no és teu ni meu,
que és de la mare de Déu.
extreta del llibre: Tat
La gallina ponicana
posa un ou cada setmana,
pon-hi un,
pon-hi dos,
pon-hi tres,
pon-hi quatre,
pon-hi cinc,
pon-hi sis,
pon-hi set,
pon-hi vuit,
pon-hi nou,
pon-hi deu.
La gallina de la Seu,
diu que amaguis aquest peu,
que no és teu ni meu,
que és de la mare de Déu.
extreta del llibre: Tat
Els putxinel•lis
A música em cantat aquesta cançó, que no coneixia:
Els putxinel•lis
Fan, fan, fan,
els petits putxinel•lis,
fan, fan, fan,
fan tres voltes i se'n van.
extret del llibre: Tat
Els putxinel•lis
Fan, fan, fan,
els petits putxinel•lis,
fan, fan, fan,
fan tres voltes i se'n van.
extret del llibre: Tat
La masovera
A comunicació oral, escrita i digigal va anomenar aquesta cançó perquè ensenya els dies de la semana com l'altre poema que ens va recitar la Roser Ros.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dilluns,
el dilluns en compra llums.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dimarts,
el dimarts en compra naps.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dimecres,
el dimecres en compra nespres.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dijous,
el dijous en compra nous.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el divendres,
el divendres, faves tendres.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dissabte,
el dissabte, tot s'ho gasta.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el diumenge,
el diumenge, tot s'ho menja:
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres,
tot s'ho gasta, tot s'ho menja.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat ...
Popular catalana.
Adaptació: La Trinca
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dilluns,
el dilluns en compra llums.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dimarts,
el dimarts en compra naps.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dimecres,
el dimecres en compra nespres.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dijous,
el dijous en compra nous.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el divendres,
el divendres, faves tendres.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dissabte,
el dissabte, tot s'ho gasta.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el diumenge,
el diumenge, tot s'ho menja:
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres,
tot s'ho gasta, tot s'ho menja.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat ...
Popular catalana.
Adaptació: La Trinca
Hi ha una parada de xurros
Avui a classe em cantat una cançó que no había sentit mai:
Hi ha una parada de xurros
en el carrer Urgell, cantonada Borrell
Hi ha una parada de xurros
en el carrer Urgell, cantonada Borrell
feien xurros molt petits,
feien xurros molt petits,
i la gent (gent, gent, gent),
al passar (sar, sar, sar),
en solia comprar.
Hi ha una parada de xurros
en el carrer Urgell, cantonada Borrell
Hi ha una parada de xurros
en el carrer Urgell, cantonada Borrell
feien xurros molt mitjans
feien xurros molt mitjans
i la gent (gent, gent, gent),
al passar (sar, sar, sar),
en solia comprar.
Hi ha una parada de xurros
en el carrer Urgell, cantonada Borrell
Hi ha una parada de xurros
en el carrer Urgell, cantonada Borrell
feien xurros molt llargs,
feien xurros molt llargs,
i la gent (gent, gent, gent),
al passar (sar, sar, sar),
en solia comprar.
Hi ha una parada de xurros
en el carrer Urgell, cantonada Borrell
no hi ha parada de xurros al carrer Urgell cantonada Borrell
no hi ha parada de xurros al carrer Urgell cantonada Borrell
Perquè són paral•lels
Perquè són paral•lels
i la gent al passar
No els podia comprar…
la he extret de la pag web: http://bert29.blogspot.com/2008_03_01_archive.html
Hi ha una parada de xurros
en el carrer Urgell, cantonada Borrell
Hi ha una parada de xurros
en el carrer Urgell, cantonada Borrell
feien xurros molt petits,
feien xurros molt petits,
i la gent (gent, gent, gent),
al passar (sar, sar, sar),
en solia comprar.
Hi ha una parada de xurros
en el carrer Urgell, cantonada Borrell
Hi ha una parada de xurros
en el carrer Urgell, cantonada Borrell
feien xurros molt mitjans
feien xurros molt mitjans
i la gent (gent, gent, gent),
al passar (sar, sar, sar),
en solia comprar.
Hi ha una parada de xurros
en el carrer Urgell, cantonada Borrell
Hi ha una parada de xurros
en el carrer Urgell, cantonada Borrell
feien xurros molt llargs,
feien xurros molt llargs,
i la gent (gent, gent, gent),
al passar (sar, sar, sar),
en solia comprar.
Hi ha una parada de xurros
en el carrer Urgell, cantonada Borrell
no hi ha parada de xurros al carrer Urgell cantonada Borrell
no hi ha parada de xurros al carrer Urgell cantonada Borrell
Perquè són paral•lels
Perquè són paral•lels
i la gent al passar
No els podia comprar…
la he extret de la pag web: http://bert29.blogspot.com/2008_03_01_archive.html
Pintem amb fang
Avui a classe sense deixa la nostre eina que em utilitzat desde el principi que són les mans em treballat amb un nou material: el fang en pols.
Hem experimentat amb el fang i hem pogut observar els seus diferents estats.
Primer de tot vam començar forrant la taula amb dos colors que volguéssim, els del meu grup em escollit el color blau cel i taronja.
Tot seguit agafem una bandeja amb fang en pols i la deixem sobre la taula perquè tots puguem tocar el fang i experimentant totes nosaltres teníem una garrafa d’aigua a sobre la taula i li anàvem abocant a la bandeja on hi ha el fang en pols hi aboquem casi tota l’aigua que hi havia a la garrafa. L’aigua l’anàvem abocant a poc a poc i barrejant-la amb el fang amb pols, intentant aconseguir una pasta amb la qual pugem pintar sobre el paper de color i veiem com anava canviant el seu estat.
Amb el fang que teníem els dits vam pintar sobre el paper de color.
Tot seguit la Georgina ens va oferir rotllos de paper, paper de diari... per anar pintant amb diferentes tècniques. Finalment ens va donar una mica de fang sòlid per fer una figura i així també treballar un altre estat que solem trobar el fang i que ens és més familiar. Per acabar l'activitat vam recollir tot el material i vam posar en comú les nostres sensacions alhora de realitzar aquesta activitat.
Que van ser les següents:
Que hem sentit a l'hora de treballar amb fang?
- La suavitat i frescor del fang amb pols.
- Fer pastetes.
- Experimentar.
- Dits bruts.
- Barrejar pols amb aigua.
- Olor.
- Deixar-se anar.
- Adaptar-se al fang.
- Recordar l'infànica (sorolls, olors, olfacte, oïda). Recordar la olor quan fas un pastís...
- Diversió.
- Tranquil.litat.
- Molt agradable.
- Relaxació.
- ...
Sensacions
- Partim del sec al mullat (de la pols del fang a aigua)
fer pasta: sòlid, viscós .
-El fang passava pels dits fins que s'assecava, sensació de fang enganxat a la mà.
- Passava de estar fred a estar calent.
- El paper es trencava ja que estava mullat de l’aigua que tenia el fang.
- Al contacte amb altres mans relliscava.
- Pintar amb les mans i posar el nostre nom (necessitat de marcar la nostre identitat).
- Necessitat de fer alguna cosa.
- Fer i desfer.
- Paper wàter, no agrada perquè és desfà.
- Arrugar paper.
- Reaprofitar el material.
- ...
De cara els nens
Treballem el companyerisme, creativitat,experimenten, la llibertat de fer el que un vol sobre el paper, respectar el que fan els demès o arribar un acord que als dos nens els hi agradi per canviar la figura...
Eina: les nostres pròpies mans.
Material principal: El fang.
Imate extreta de la pag web: http://blocs.xtec.cat/ceipelspinetons/page/2/
Aquest a sigut el nostre resultat:
Hem experimentat amb el fang i hem pogut observar els seus diferents estats.
Primer de tot vam començar forrant la taula amb dos colors que volguéssim, els del meu grup em escollit el color blau cel i taronja.
Tot seguit agafem una bandeja amb fang en pols i la deixem sobre la taula perquè tots puguem tocar el fang i experimentant totes nosaltres teníem una garrafa d’aigua a sobre la taula i li anàvem abocant a la bandeja on hi ha el fang en pols hi aboquem casi tota l’aigua que hi havia a la garrafa. L’aigua l’anàvem abocant a poc a poc i barrejant-la amb el fang amb pols, intentant aconseguir una pasta amb la qual pugem pintar sobre el paper de color i veiem com anava canviant el seu estat.
Amb el fang que teníem els dits vam pintar sobre el paper de color.
Tot seguit la Georgina ens va oferir rotllos de paper, paper de diari... per anar pintant amb diferentes tècniques. Finalment ens va donar una mica de fang sòlid per fer una figura i així també treballar un altre estat que solem trobar el fang i que ens és més familiar. Per acabar l'activitat vam recollir tot el material i vam posar en comú les nostres sensacions alhora de realitzar aquesta activitat.
Que van ser les següents:
Que hem sentit a l'hora de treballar amb fang?
- La suavitat i frescor del fang amb pols.
- Fer pastetes.
- Experimentar.
- Dits bruts.
- Barrejar pols amb aigua.
- Olor.
- Deixar-se anar.
- Adaptar-se al fang.
- Recordar l'infànica (sorolls, olors, olfacte, oïda). Recordar la olor quan fas un pastís...
- Diversió.
- Tranquil.litat.
- Molt agradable.
- Relaxació.
- ...
Sensacions
- Partim del sec al mullat (de la pols del fang a aigua)
fer pasta: sòlid, viscós .
-El fang passava pels dits fins que s'assecava, sensació de fang enganxat a la mà.
- Passava de estar fred a estar calent.
- El paper es trencava ja que estava mullat de l’aigua que tenia el fang.
- Al contacte amb altres mans relliscava.
- Pintar amb les mans i posar el nostre nom (necessitat de marcar la nostre identitat).
- Necessitat de fer alguna cosa.
- Fer i desfer.
- Paper wàter, no agrada perquè és desfà.
- Arrugar paper.
- Reaprofitar el material.
- ...
De cara els nens
Treballem el companyerisme, creativitat,experimenten, la llibertat de fer el que un vol sobre el paper, respectar el que fan els demès o arribar un acord que als dos nens els hi agradi per canviar la figura...
Eina: les nostres pròpies mans.
Material principal: El fang.
Imate extreta de la pag web: http://blocs.xtec.cat/ceipelspinetons/page/2/
Aquest a sigut el nostre resultat:
dimarts, 20 d’octubre del 2009
La veu
La veu és el vehicle de la nostre comunicació. La veu ens dóna i ens proporciona una identitat perquè mai hi hauran dues veus iguals. El timbre de la veu: ens fa diferents de les altres veus.
la veu intervé:
- Postura recta.
- Moviment.
- Respiració.
- Acció vibratòria.
- Control auditiu.
tot el cos és un instrument de la veu. L'aire i una bona respiració és lo fonamental per cantar. Juga un paper important en la veu aquests dos elements. Em de tindre un bon equilibri: aspiració i fonació.
Aparell fonatori format per 3 cavitats:
- Infraglòtica (tràquea, pulmons i diafragma)
- Glòtica (laringe i cordes vocals)
- Supraglòtica (cavitat nasal, cavitat bucal, paladar, els llavis, el cos de la llengua, les dents, la llengua...)
Imatge extreta de la pag. web: http://www.aula2005.com/html/cn3eso/08respiratori/08respiracio.htm
Característiques de la veu:
- To (agut o greu), depèn de la velocitat de les cordes vocals.
- Timbre, la personalitat de la veu.
- Intensitat (força de la veu), ho determina la quantitat d’aire utilitzats a l’hora de la fonació i la utilització dels ressonadors.
El Antoni Miralpeix ens a passat el vídeo dels jocs Olimpics de 1992 a Barcelona. Molts de nosaltres no ens en recordàvem perquè érem molt petits, però ens a agradat molt veure-ho.
A casi tot la classe desprès de veure i sentir aquest vídeo sens a posat la pell de gallina.
la veu intervé:
- Postura recta.
- Moviment.
- Respiració.
- Acció vibratòria.
- Control auditiu.
tot el cos és un instrument de la veu. L'aire i una bona respiració és lo fonamental per cantar. Juga un paper important en la veu aquests dos elements. Em de tindre un bon equilibri: aspiració i fonació.
Aparell fonatori format per 3 cavitats:
- Infraglòtica (tràquea, pulmons i diafragma)
- Glòtica (laringe i cordes vocals)
- Supraglòtica (cavitat nasal, cavitat bucal, paladar, els llavis, el cos de la llengua, les dents, la llengua...)
Imatge extreta de la pag. web: http://www.aula2005.com/html/cn3eso/08respiratori/08respiracio.htm
Característiques de la veu:
- To (agut o greu), depèn de la velocitat de les cordes vocals.
- Timbre, la personalitat de la veu.
- Intensitat (força de la veu), ho determina la quantitat d’aire utilitzats a l’hora de la fonació i la utilització dels ressonadors.
El Antoni Miralpeix ens a passat el vídeo dels jocs Olimpics de 1992 a Barcelona. Molts de nosaltres no ens en recordàvem perquè érem molt petits, però ens a agradat molt veure-ho.
A casi tot la classe desprès de veure i sentir aquest vídeo sens a posat la pell de gallina.
Classificació de les veus humanes
veus femenines:
es divideixen en tres classes:
-Soprano (és la veu més aguda)
-Mezzo soprano (és una veu que no té els aguts de la soprano ni els greus de la contralt)
-Contralt (és la veu femenina més greu)
veus masculines:
Les podem classificar amb els grups següents:
-Contratenor (és la veu masculina més aguda).
-Tenor (és una veu amb facilitat per els aguts i amb greus poc potensts).
-Baríton (és la veu a cavall entre tenors i els baixos).
-Baix és la veu masculina més greu.
veus blanques
S'anomena així a les veus dels nens i les nenes i també a les veus femenines.
Joc per coneixer les veus: Aquí
es divideixen en tres classes:
-Soprano (és la veu més aguda)
-Mezzo soprano (és una veu que no té els aguts de la soprano ni els greus de la contralt)
-Contralt (és la veu femenina més greu)
veus masculines:
Les podem classificar amb els grups següents:
-Contratenor (és la veu masculina més aguda).
-Tenor (és una veu amb facilitat per els aguts i amb greus poc potensts).
-Baríton (és la veu a cavall entre tenors i els baixos).
-Baix és la veu masculina més greu.
veus blanques
S'anomena així a les veus dels nens i les nenes i també a les veus femenines.
Joc per coneixer les veus: Aquí
Factors de risc per a la veu
1.Fum.
2.Alcohol.
3.Drogues.
4.Hàbits vocals inadequats.
5.Postures incorresctes.
6.Contaminació.
7.Al.lèrgies.
8.Alimentació inadequada.
9.Repòs vocal inadequat.
Aquests factors els em d'evitar per poder tindre una veu sana i no tindre cap problema o prevenir el problema.
2.Alcohol.
3.Drogues.
4.Hàbits vocals inadequats.
5.Postures incorresctes.
6.Contaminació.
7.Al.lèrgies.
8.Alimentació inadequada.
9.Repòs vocal inadequat.
Aquests factors els em d'evitar per poder tindre una veu sana i no tindre cap problema o prevenir el problema.
Diàleg per tenir cura de la veu
1. Evitar el soroll
2. No parlar per damunt de les nostres possibilitats
3. Utilitzar bé els recursos vocals
4. No fumar
5. Mantenir una bona hidratació
6. Dormir prou i evitar els crits i les tensions psicològiques
7. Evitar la raspera i la tos
8. Parlar poc en cas de laringitis
9. Bona salut general, exercici i alimentació equilibrada
10. Anar a l'otorinolaringòleg( més de 15 dies pot portar a l'aparició de càncer).
2. No parlar per damunt de les nostres possibilitats
3. Utilitzar bé els recursos vocals
4. No fumar
5. Mantenir una bona hidratació
6. Dormir prou i evitar els crits i les tensions psicològiques
7. Evitar la raspera i la tos
8. Parlar poc en cas de laringitis
9. Bona salut general, exercici i alimentació equilibrada
10. Anar a l'otorinolaringòleg( més de 15 dies pot portar a l'aparició de càncer).
dilluns, 19 d’octubre del 2009
Descobriment dels objectes
A plàstica ens han pasat un video i aquests són els meus apunts:
El joc de descobriment d’objectes:
- Panera que consisteix en treballar el pes, el volum, la textura, els objectes de vidre i de fusta així utilitzant objectes de la natura. També es treballen els sentits, l’interès i l’observació dels tresors que estan dins la panera.
Aquest joc es una proposta educativa que utilitzen diverses escoles.
Imatge extreta de la web: http://www.vilanovadelcami.net/vilanova/infovilanova/ensenyament/elmolinet/2007_2008/espainado/espainado.html
El joc Heurístic: Joc de la descoberta està pensat per els nens de 12 a 22 mesos d’edat. Consisteix en la exploració sensorial, la classificació…és una proposta de joc de manipulació, exploració i combinació d'objectes, amb la finalitat de donar resposta a la demanda creixent d'activitat i exploració contínua del grup.Contrubueix a estructurar el pensament, el llenguatge, la relació personal i les accions dels infants.
El material inespecific: han de ser objectes que tinguin present al seu dia a dia ja sigui a l’escola o a casa.Didàctica de materials: el materials no poden ser perillosos per l’infant i que sobretot es puguin netejar.
Aquest temps es el primer temps d’exploració, aprenen a: posar, ficar, buidar, apilar, aparellar, abocar, fer lliscar, girar, oscil•lar, penjar i despenjar.
La mestre mai intervé sempre observa desde fora i només participa en la recollida d’objectes que es una part molt important per l’infant. Els objectes els posen en contenidors i bosses per classificar els objectes.
Amb aquesta activitat els nens es pregunten que puc fer amb això en canvi en el joc de la panera no.
Imatge extreta de la web: www.xtec.es/.../experien/terceres/jocheur.htm
webs d'interes: Panera:http://www.vilanovadelcami.net/vilanova/infovilanova/ensenyament/elmolinet/2007_2008/espainado/espainado.html
Heurístic:www.xtec.es/.../experien/terceres/jocheur.htm
El joc de descobriment d’objectes:
- Panera que consisteix en treballar el pes, el volum, la textura, els objectes de vidre i de fusta així utilitzant objectes de la natura. També es treballen els sentits, l’interès i l’observació dels tresors que estan dins la panera.
Aquest joc es una proposta educativa que utilitzen diverses escoles.
Imatge extreta de la web: http://www.vilanovadelcami.net/vilanova/infovilanova/ensenyament/elmolinet/2007_2008/espainado/espainado.html
El joc Heurístic: Joc de la descoberta està pensat per els nens de 12 a 22 mesos d’edat. Consisteix en la exploració sensorial, la classificació…és una proposta de joc de manipulació, exploració i combinació d'objectes, amb la finalitat de donar resposta a la demanda creixent d'activitat i exploració contínua del grup.Contrubueix a estructurar el pensament, el llenguatge, la relació personal i les accions dels infants.
El material inespecific: han de ser objectes que tinguin present al seu dia a dia ja sigui a l’escola o a casa.Didàctica de materials: el materials no poden ser perillosos per l’infant i que sobretot es puguin netejar.
Aquest temps es el primer temps d’exploració, aprenen a: posar, ficar, buidar, apilar, aparellar, abocar, fer lliscar, girar, oscil•lar, penjar i despenjar.
La mestre mai intervé sempre observa desde fora i només participa en la recollida d’objectes que es una part molt important per l’infant. Els objectes els posen en contenidors i bosses per classificar els objectes.
Amb aquesta activitat els nens es pregunten que puc fer amb això en canvi en el joc de la panera no.
Imatge extreta de la web: www.xtec.es/.../experien/terceres/jocheur.htm
webs d'interes: Panera:http://www.vilanovadelcami.net/vilanova/infovilanova/ensenyament/elmolinet/2007_2008/espainado/espainado.html
Heurístic:www.xtec.es/.../experien/terceres/jocheur.htm
l’Audacity
A Tic vam treballar el tractament de so digital per mitjà dels programes Audacity, Lamer i Goear.
Primer em de escollir una cançó que ens agradi i volgem modificar. Un cop ja la tanim en format Mp3 i escollida la cançó que en el meu cas he escollit “boig per tú” de SAU.
L’Audacity és un programa gratuït que permet editar qualsevol arxiu de so però a de estar en format MP3, podem enregistrar la nostra veu utilitzant un micro.
Si volem penjar la nostra cançó a d’Internet, ens hem de crear una identitat a Goear i pujar el nostre arxiu en format MP3.
Després, tan sols haurem de copiar i enganxar el codi embed al nostre bloc per a poder gaudir de la cançó.
Primer he introduït un fader d’entrada i un de sortida a l’inici i final de la cançó respectivament, i al mig de la cançó hi he inserit un fader d’entrada amb l’enregistrament “Boig per tu de Sau” ja que és el titol de la cançó i el grup que són els autors de aquesta magnifica cançó. He descarregat al meu ordinador el programa Lame per a poder exportar l’arxiu com a MP3, l’he desat i m’he creat un comte d’usuari a la pàgina Goear per a poder pujar la cançó al meu bloc. He copiat el codi embed.
Primer em de escollir una cançó que ens agradi i volgem modificar. Un cop ja la tanim en format Mp3 i escollida la cançó que en el meu cas he escollit “boig per tú” de SAU.
L’Audacity és un programa gratuït que permet editar qualsevol arxiu de so però a de estar en format MP3, podem enregistrar la nostra veu utilitzant un micro.
Si volem penjar la nostra cançó a d’Internet, ens hem de crear una identitat a Goear i pujar el nostre arxiu en format MP3.
Després, tan sols haurem de copiar i enganxar el codi embed al nostre bloc per a poder gaudir de la cançó.
Primer he introduït un fader d’entrada i un de sortida a l’inici i final de la cançó respectivament, i al mig de la cançó hi he inserit un fader d’entrada amb l’enregistrament “Boig per tu de Sau” ja que és el titol de la cançó i el grup que són els autors de aquesta magnifica cançó. He descarregat al meu ordinador el programa Lame per a poder exportar l’arxiu com a MP3, l’he desat i m’he creat un comte d’usuari a la pàgina Goear per a poder pujar la cançó al meu bloc. He copiat el codi embed.
Blogosfera
He lleguit un interessant article anomenat " ¿Que hacen los niños con la televisión? ". Aquest l'he trobat en el blog de la meva companya
Anna Bartomeus Peñalver.
En la societat actual hi ha televisions en gairebé totes les llars i són una font inesgotable de missatges de tot tipus. A moltes llars el televisor és omnipresent, i sovint l vida familiar gira al seu voltant. Això impedeix no tan sols concentrar-se a l’hora de fer altres coses, com jugar o llegir, sinó la mateixa relació entre pares i fills, que veuen contínuament interrompuda la seva comunicació pels missatges que arriben des de la pantalla. Els pares d’avui no poden ignorar aquest fet, hi hem d’intentar fomentar en els nostres fills un bon ús d’aquest aparell.
És important vigilar els continguts que veuen, i propiciar els que fomentin la sensibilitat i descartar els que són agressius, violents o poc adequats per la seva edat. Els nens capten els missatges d’una manera o d’un altra, segons com els hi arribi aquesta informació. La televisió té una gran capacitat de manipulació, i els nens poden rebre un missatge equivocat del que estan veient. Per això no és recomanable deixar-la mirar mai a un nen tot sol.
Però tota imformació nova acompanyada d‘una explicació pot transformar-se en un bon ensenyament, i per això és important acompanyar el nen mentre veu la televisió i explicar-li allò que se li pugui fer més complex d’entendre. Mirar la televisió també pot ser una bona manera de fer-li arribar tota una sèrie de valors i sentiments.
El fet que els nens vegin les noticies no sempre és positiu, perquè solen contenir un gran nombre d’escenes violentes i crues, de difícil explicació i comprensió. Però de vegades, quan es dóna una situació com aquesta, es pot aprofitar la noticia per establir un diàleg amb els fills, intentar explicar-los per què passa allò i transmetre’ls els nostres valors positius. És important que un nen no vegi mai noticies tot sol, perquè poden tergiversar el contingut que estan veient. Es a dir, se li ha de explicar qui es aquell personatge que surt per la televisió.
els nens que veuen massa televisió són menys pacients i tenen més dificultats de concentració i atenció, per això és important ensenyar-los a apagar el televisor.
Anna Bartomeus Peñalver.
En la societat actual hi ha televisions en gairebé totes les llars i són una font inesgotable de missatges de tot tipus. A moltes llars el televisor és omnipresent, i sovint l vida familiar gira al seu voltant. Això impedeix no tan sols concentrar-se a l’hora de fer altres coses, com jugar o llegir, sinó la mateixa relació entre pares i fills, que veuen contínuament interrompuda la seva comunicació pels missatges que arriben des de la pantalla. Els pares d’avui no poden ignorar aquest fet, hi hem d’intentar fomentar en els nostres fills un bon ús d’aquest aparell.
És important vigilar els continguts que veuen, i propiciar els que fomentin la sensibilitat i descartar els que són agressius, violents o poc adequats per la seva edat. Els nens capten els missatges d’una manera o d’un altra, segons com els hi arribi aquesta informació. La televisió té una gran capacitat de manipulació, i els nens poden rebre un missatge equivocat del que estan veient. Per això no és recomanable deixar-la mirar mai a un nen tot sol.
Però tota imformació nova acompanyada d‘una explicació pot transformar-se en un bon ensenyament, i per això és important acompanyar el nen mentre veu la televisió i explicar-li allò que se li pugui fer més complex d’entendre. Mirar la televisió també pot ser una bona manera de fer-li arribar tota una sèrie de valors i sentiments.
El fet que els nens vegin les noticies no sempre és positiu, perquè solen contenir un gran nombre d’escenes violentes i crues, de difícil explicació i comprensió. Però de vegades, quan es dóna una situació com aquesta, es pot aprofitar la noticia per establir un diàleg amb els fills, intentar explicar-los per què passa allò i transmetre’ls els nostres valors positius. És important que un nen no vegi mai noticies tot sol, perquè poden tergiversar el contingut que estan veient. Es a dir, se li ha de explicar qui es aquell personatge que surt per la televisió.
els nens que veuen massa televisió són menys pacients i tenen més dificultats de concentració i atenció, per això és important ensenyar-los a apagar el televisor.
Construcció
Construcció
Dins i fora (amb caixes)
Emboliquem: aprenem a lligar, aguantar, calculant la quantitat de paper…
Dibuixem amb escombres i fragones a fer línies a terra.
Jugar amb ampolles d’aigua introduint la linea.
Plec, encaix, equilibri.
Encaix construint volum així conseguint diferentes formes.
Referents artístics:
-Richard Serra
-Oteiza
-Picasso
-Hundertwasser
-Miquel Navarro
-Richard Long (Land art).
Lateralitat: portes i finestres
Baix relleu(inventar personatges)
Construcció de descomposició d’una capsa de sabates.
Diferents materials plàstics: Cartró, paper, fusta, elements de la natura.
Treballen el pes
Dins i fora (amb caixes)
Emboliquem: aprenem a lligar, aguantar, calculant la quantitat de paper…
Dibuixem amb escombres i fragones a fer línies a terra.
Jugar amb ampolles d’aigua introduint la linea.
Plec, encaix, equilibri.
Encaix construint volum així conseguint diferentes formes.
Referents artístics:
-Richard Serra
-Oteiza
-Picasso
-Hundertwasser
-Miquel Navarro
-Richard Long (Land art).
Lateralitat: portes i finestres
Baix relleu(inventar personatges)
Construcció de descomposició d’una capsa de sabates.
Diferents materials plàstics: Cartró, paper, fusta, elements de la natura.
Treballen el pes
diumenge, 18 d’octubre del 2009
Les tres velletes
A classe de comunicació oral i escrita desprès de recitar tots els poemes ens em donat compte que hi ha dues autores més recitades per han sigut la Lola cases i l’Helena Vidal extretes del llibre “Poesies amb suc”.
Després em comentat que cada persona recita els poemes d’una manera diferent. He pogut comprovar que cadascuna ho fa de manera diferent: hi ha qui mou el cap a un costat, qui acompanya la veu amb gestos i d’altres que no fan cap gest i a un l’altre noia que semblava que ho llegia imaginàriament per seguir el poema, gent que movia als ulls d’un costat a l’altre, qui es posen la mà a l’esquena o la mà alt davant...
Desprès la Roser en va recitar un poema que diu així:
Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,
i el full s'irisa
en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!
Que les cames se't veuen
i la mitja és ben fina;
i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen.
I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!
I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat!
De Joan Salvat-Papasseit
A l’hora d’explicar contes necessitem l’ajuda de tres velletes (metàfora): l’oïda, la memòria i la veu.
• L’oïda: és la primera que surt a passejar. Abans de néixer ja està treballant. Ella és molt tímida, treballa quant vol, es deixa emportar per estímuls que posem en marxa de manera inconscient. És vergonyosa i mal educada o capritxosa; no sabria treballar si no fos amb l’ajuda de la memòria. Sinó fos per la memòria l’oïda tindrà un treball inútil. Aprofita d’ella coses que li provoquen curiositat i que li sorprenen.
• La memòria: És la segona velleta i no surt de casa. És familiar. No li agrada ensenyar-se perquè té algú que ho fa per ella. La memòria no sabria treballar sense l’oïda, és a dir sense ella tindria un treball inútil. Perquè només recorda les coses que li criden l'atenció i que la sorprenen. Ella no es mostra, per això existeix la tercera velleta: la veu.
• La veu: és la tercera velleta. Ella s’encarrega de comunicar als altres i treure cap a fora el que li arriba de la memòria i de l’oïda. Aparentment, és la més exterior de totes elles i la que surt més tard. En comparació amb aquesta, les altres dues velletes tenen la funció de magatzem. És la part més exterior del pensament del llenguatge volem exterioritzar lo que fem a traves de la veu, és a dir que utilitza la paraula. La paraula és el llenguatge que permet expressar allò que ens arriba de l’interior. La veu no és física perquè és un so, això vol dir que cada una té un so diferent al altre o de manera determinada, és a dir que li és fonamental un cos. L’escoltem pel significat de les coses que diu o pel soroll que fa. La veu és aire. Només pot existir si existeix un cos que faci treure aquest aire. Necessita d’aquest cos, d’aquest aparell fonedor format per diferents òrgans per la seva existència. El cos és una fàbrica, un moviment personal i adequat a cada circumstància per transmetre allò que la veu ,li transmet. Aquest acompanyament corporal és silenciós.
Els gestos serveixen per subratllar per donar una mica més de sentit(comparació amb els dos llaços del regal). Les mans demanen, indiquen... Són formes d’expressió que establien la veu.
Moltes vegades expliquem històries a través d’un conte perquè així ajudem a la memòria i, a la vegada, ens hi apropem més a la gent. Ens facilita a enrrecordar-nos i a memoritzar molt més de la història. Si ens fixem en els contes els protagonistes són tres, com els tres porquets, les tres bessones, els tres ossets. La explicació d’això és perquè el numero tres és més fàcil de recordar. És un número simbòlic i molt present a la nostre cultura.
Finalment, a l'aula hem comprovat l' importància de la postura dins la lectura, la postura correcte per tal de facilitar-li la bona lectura. Em llegit el llibre de les llegendes no hi ha diàleg, està narrat en primera persona i en passat, és a dir, utilitza el gènere narratiu, novel•la. Molta gent a desconnectat perquè el text era molt llarg i estaven més pendents de fer fotos que de seguir la història que la nostre companya estava llegint.
Després em comentat que cada persona recita els poemes d’una manera diferent. He pogut comprovar que cadascuna ho fa de manera diferent: hi ha qui mou el cap a un costat, qui acompanya la veu amb gestos i d’altres que no fan cap gest i a un l’altre noia que semblava que ho llegia imaginàriament per seguir el poema, gent que movia als ulls d’un costat a l’altre, qui es posen la mà a l’esquena o la mà alt davant...
Desprès la Roser en va recitar un poema que diu així:
Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,
i el full s'irisa
en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!
Que les cames se't veuen
i la mitja és ben fina;
i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen.
I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!
I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat!
De Joan Salvat-Papasseit
A l’hora d’explicar contes necessitem l’ajuda de tres velletes (metàfora): l’oïda, la memòria i la veu.
• L’oïda: és la primera que surt a passejar. Abans de néixer ja està treballant. Ella és molt tímida, treballa quant vol, es deixa emportar per estímuls que posem en marxa de manera inconscient. És vergonyosa i mal educada o capritxosa; no sabria treballar si no fos amb l’ajuda de la memòria. Sinó fos per la memòria l’oïda tindrà un treball inútil. Aprofita d’ella coses que li provoquen curiositat i que li sorprenen.
• La memòria: És la segona velleta i no surt de casa. És familiar. No li agrada ensenyar-se perquè té algú que ho fa per ella. La memòria no sabria treballar sense l’oïda, és a dir sense ella tindria un treball inútil. Perquè només recorda les coses que li criden l'atenció i que la sorprenen. Ella no es mostra, per això existeix la tercera velleta: la veu.
• La veu: és la tercera velleta. Ella s’encarrega de comunicar als altres i treure cap a fora el que li arriba de la memòria i de l’oïda. Aparentment, és la més exterior de totes elles i la que surt més tard. En comparació amb aquesta, les altres dues velletes tenen la funció de magatzem. És la part més exterior del pensament del llenguatge volem exterioritzar lo que fem a traves de la veu, és a dir que utilitza la paraula. La paraula és el llenguatge que permet expressar allò que ens arriba de l’interior. La veu no és física perquè és un so, això vol dir que cada una té un so diferent al altre o de manera determinada, és a dir que li és fonamental un cos. L’escoltem pel significat de les coses que diu o pel soroll que fa. La veu és aire. Només pot existir si existeix un cos que faci treure aquest aire. Necessita d’aquest cos, d’aquest aparell fonedor format per diferents òrgans per la seva existència. El cos és una fàbrica, un moviment personal i adequat a cada circumstància per transmetre allò que la veu ,li transmet. Aquest acompanyament corporal és silenciós.
Els gestos serveixen per subratllar per donar una mica més de sentit(comparació amb els dos llaços del regal). Les mans demanen, indiquen... Són formes d’expressió que establien la veu.
Moltes vegades expliquem històries a través d’un conte perquè així ajudem a la memòria i, a la vegada, ens hi apropem més a la gent. Ens facilita a enrrecordar-nos i a memoritzar molt més de la història. Si ens fixem en els contes els protagonistes són tres, com els tres porquets, les tres bessones, els tres ossets. La explicació d’això és perquè el numero tres és més fàcil de recordar. És un número simbòlic i molt present a la nostre cultura.
Finalment, a l'aula hem comprovat l' importància de la postura dins la lectura, la postura correcte per tal de facilitar-li la bona lectura. Em llegit el llibre de les llegendes no hi ha diàleg, està narrat en primera persona i en passat, és a dir, utilitza el gènere narratiu, novel•la. Molta gent a desconnectat perquè el text era molt llarg i estaven més pendents de fer fotos que de seguir la història que la nostre companya estava llegint.
Imatge Digital
Em utilitzat el programa de tractament d'imatges anomenat "Gimp". Hem elaborat una pràctica per posar a prova el que vam aprendre a classe.La imate la he extret de la pag web:http://www.xavifernandezviatges.com/blog/tag/polinesia/
Aquesta pràctica consisteix en primer agafar una imatge que ens agradi i guardar-la en una carpeta. Seguidament hem d'obrir la imatge amb el programa Gimp i a partir d'aquesta hem de crear quatre imatges.
La fotografia original
En la segona imatge s'ha de reduir el nombre de píxels del conjunt de la imatge. Aquesta és la meva imatge reescalada.En aquest cas s'ha d'anar a "imatge" i un cop aquí seleccionar "escalar la imatge". Llavors surt una finestreta com la següent on podràs variar el nombre de píxels.
En la tercera imatge com podeu veure jo he retallat tota la imatge deixant el tauró que es veu més. Per realitzar-ho he fet servir aquesta icona i he seleccionat la part de la imatge que jo volia.
I per últim s'ha de retocant l’imatge original.Per això he clicat el boto seleccionar regions rectangulars i anar enganxant fins que desapareixes els taurons.
Aquesta pràctica consisteix en primer agafar una imatge que ens agradi i guardar-la en una carpeta. Seguidament hem d'obrir la imatge amb el programa Gimp i a partir d'aquesta hem de crear quatre imatges.
La fotografia original
En la segona imatge s'ha de reduir el nombre de píxels del conjunt de la imatge. Aquesta és la meva imatge reescalada.En aquest cas s'ha d'anar a "imatge" i un cop aquí seleccionar "escalar la imatge". Llavors surt una finestreta com la següent on podràs variar el nombre de píxels.
En la tercera imatge com podeu veure jo he retallat tota la imatge deixant el tauró que es veu més. Per realitzar-ho he fet servir aquesta icona i he seleccionat la part de la imatge que jo volia.
I per últim s'ha de retocant l’imatge original.Per això he clicat el boto seleccionar regions rectangulars i anar enganxant fins que desapareixes els taurons.
dissabte, 17 d’octubre del 2009
divendres, 16 d’octubre del 2009
Imatge Digital
Em de tindre amb compte els següents conceptes bàsic d'imatge digital:
La grandària. Que fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge i normalment és mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels vertical que té.
El pes, que és el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.
La profunditat de color que fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.
La resolució, que és la relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada(1“=2,54cm) o ppp. Aquesta mesura està condicionada a les possibilitats del propi medi físic (una pantalla, un paper,...).
Per a finalitzar, caldrà tenir present que les imatges digitals les acabem emmagatzemant i que per fer-ho hem de triar un format d’arxiu (jpg, gif, bmp,...).
Una imatge, en una pantalla gran té menys píxels que una pantalla petita, es a dir que en els nostres ordinadors podíem veure molt més tros de l'imatge que en la pantalla gran. Boto dret propietats per veure la mida del fitxer, les dimensions de la imatge, ubicació, tipus. Per exemple una imatge en un blog te menys propietats, en la configuració ens diu amb quina quantitat de píxels estic treballant.Però no em d'oblidar que com més píxels més detalls podem veure. Depenent on posem la fotografia hem de tenir de compte els píxels de la imatge. La profunditat de color ho poden veure a propietats. Com més profunditats de color, més fidelitat d'imatge.
Com menys punts es veu pitjor.(punt - relació amb l'espai). Cada punt és una polsada.
Cada dispositiu treballa diferent. Per exemple quan amplio la imatge en el paint estiro fent-la més gran,vol dir que estic reduint la resolució i fent més gran l'espai, es a dir, que perdo qualitat. Però hi ha un problema per imprimir necessito més punts que a la pantalla, vol dir que podem veure la imatge a la pantalla perfectement però un com l'imprimim no és veu amb tanta qualitat. és a dir per tindre una millor qualitat haig de buscar una imatge més gran si les vull imprimir.
La resolució és relació entre un espai físic i una quantitat de píxels.
Quan fem més gran una imatge des del word, estem distribuint els píxels, però disminuïm la resolució.
Més resolució menys qualitat.
1000k és un 1mega
1024 megas és un giga
La grandària. Que fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge i normalment és mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels vertical que té.
El pes, que és el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.
La profunditat de color que fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.
La resolució, que és la relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada(1“=2,54cm) o ppp. Aquesta mesura està condicionada a les possibilitats del propi medi físic (una pantalla, un paper,...).
Per a finalitzar, caldrà tenir present que les imatges digitals les acabem emmagatzemant i que per fer-ho hem de triar un format d’arxiu (jpg, gif, bmp,...).
Una imatge, en una pantalla gran té menys píxels que una pantalla petita, es a dir que en els nostres ordinadors podíem veure molt més tros de l'imatge que en la pantalla gran. Boto dret propietats per veure la mida del fitxer, les dimensions de la imatge, ubicació, tipus. Per exemple una imatge en un blog te menys propietats, en la configuració ens diu amb quina quantitat de píxels estic treballant.Però no em d'oblidar que com més píxels més detalls podem veure. Depenent on posem la fotografia hem de tenir de compte els píxels de la imatge. La profunditat de color ho poden veure a propietats. Com més profunditats de color, més fidelitat d'imatge.
Com menys punts es veu pitjor.(punt - relació amb l'espai). Cada punt és una polsada.
Cada dispositiu treballa diferent. Per exemple quan amplio la imatge en el paint estiro fent-la més gran,vol dir que estic reduint la resolució i fent més gran l'espai, es a dir, que perdo qualitat. Però hi ha un problema per imprimir necessito més punts que a la pantalla, vol dir que podem veure la imatge a la pantalla perfectement però un com l'imprimim no és veu amb tanta qualitat. és a dir per tindre una millor qualitat haig de buscar una imatge més gran si les vull imprimir.
La resolució és relació entre un espai físic i una quantitat de píxels.
Quan fem més gran una imatge des del word, estem distribuint els píxels, però disminuïm la resolució.
Més resolució menys qualitat.
1000k és un 1mega
1024 megas és un giga
dijous, 15 d’octubre del 2009
Imatge Digital
Treure un element de la imatge
la imatge original
Un fragment de la imatge original
reduir el nombre de píxels del conjunt de la imatge
dimecres, 14 d’octubre del 2009
Punts importats
Punts importats de la pel.lícula "Quiero ser como Beckham".
El cos és expressiu, psicomotor a més a més te una imatge i una percepció corporal (valoració).
Actituds, valors i normes:
Viure en societat
companyerisme
esforç
disciplina
autoestima
amistat
respecte
autosuperació
Coeducació:
Gènere
estereotips
prejudicis
Família:
pare
mare
germana
Esport i joc:
competició
oci
Salut:
Higiene
cura
ídols:
Beckham
Difusió:
repetició
mitjans de comunicació
Educació
Treball físic
Entrenador
El cos és expressiu, psicomotor a més a més te una imatge i una percepció corporal (valoració).
Actituds, valors i normes:
Viure en societat
companyerisme
esforç
disciplina
autoestima
amistat
respecte
autosuperació
Coeducació:
Gènere
estereotips
prejudicis
Família:
pare
mare
germana
Esport i joc:
competició
oci
Salut:
Higiene
cura
ídols:
Beckham
Difusió:
repetició
mitjans de comunicació
Educació
Treball físic
Entrenador
Poesia els dies i els seus colors
Imatge estreta de la pag web: http://ajedrezuniversal.blogspot.com/2009_02_01_archive.htmlEl dilluns
de groc
ni ha poc
El dimarts
de blau
hi ha quant mires l'au
El dimecres
de vermell
hi ha la jaqueta del vell
El dijous
es en el Julivert
El divendres
el taronja
és esponja
El dissabte
el violeta
i mengen tots
amb cullereta
El diumenge
el gris
hi es a las sis
Arri arri tatanet
Imatge extreta: http://www.anoiadiari.cat/noticia/597/jocs-cancons-i-costums-que-no-hem-de-perdre
Arri arri tatanet,
anirem a sant Benet,
comprarem un panellet,
per dinar, per sopar,
per en/la (nom) no n'hi haurà!!
Extret del: TAT (pagina 73)
Mireu el que ens agrada
Mireu el que ens agrada quan jugem,
mireu el que ens agrada quan jugem.
Quan cantem fem la la la la la!
Quan cantem fem la la la la la!
Mireu el que ens agrada quan jugem,
mireu el que ens agrada quan jugem.
Quan piquem fem tam tam tam tam tam!
Quan piquem fem tam tam tam tam tam!
Mireu el que ens agrada quan jugem,
mireu el que ens agrada quan jugem.
Quan toquem fem tererererè!
Quan toquem fem tererererè!
Mireu el que ens agrada quan jugem,
mireu el que ens agrada quan jugem.
Amb la flauta fem tirulirulí!
Amb la flauta fem tirulirulí!
Mireu el que ens agrada quan jugem,
mireu el que ens agrada quan jugem.
A peu coix fem pom, pom, pom, pom, pom!
A peu coix fem pom, pom, pom, pom, pom!
Mireu el que ens agrada quan jugem,
mireu el que ens agrada quan jugem.
Quan dansem fem hop, hop, hop, hop, hop!
Quan dansem fem hop, hop, hop, hop, hop!
Mireu el que ens agrada quan jugem,
mireu el que ens agrada quan jugem.
Quan saltem fem bum, bum, bum, bum, bum!
Quan saltem fem bum, bum, bum, bum, bum!
fotografia de Toni Vilches extreta de la pàg web: http://www.tonivilches.com/blog/?m=200902
dimarts, 13 d’octubre del 2009
Fragilitat
Fragment:
De fet, els avis vivien junts però sempre havien portat una vida molt independent l’un de l’altre. Quan l’avi va morir, l’àvia ja era molt gran i la memòria li flaquejava notòriament, fins el punt que la família va considerar que fóra millor no dir-li que ell havia mort. L’àvia no va fer-se’n cap problema. Especialment, perquè, amb la néta a prop, la seva necessitat d’entreteniment social quedava ja ben coberta. De tant en tant, però, hi havia alguna situació difícil d’encarar com aquell dia que l’àvia va dir que li agradaria parlar amb l’avi. La noia, amb l’ajut d’alguns amics, va tornar a col·locar la cadira on l’avi sempre seia al fons de la sala, va disfressar un espantaocells amb la roba habitual de l’avi i va posar-li al davant el diari obert darrere del qual passava llargues hores.
Reflexió de l’autora:
L’àvia necessitava parlar amb l’avi per poder seguir la pista al seu propi pensament. Per continuar fent possible la seva història.
Per sort, quan ella demana de veure l’avi per poder parlar una estona amb ell sobre aquelles coses que formaven part del seu món comú, la néta, de tretze anys ja fets, ho entén fins el punt de fer-li avinent la situació que ella reclama. Ella mateixa participa en la representació obertament. No està en joc cap veritat ni cap mentida. Només es manifesta una sensibilitat exquisida per entendre més enllà de les paraules, per respectar un funcionament que no per inhabitual cal que sigui estany.
La meva reflexió:
En aquest fragment de la història, l’àvia demana ajuda a la seva néta per poder comunicar-se amb el seu marit. La néta recorre la seva imaginació per idear un mètode, ja que la néta vol fer realitat el desig de l’àvia. Però te un problema, que no pot tornar l’avi a casa, llavors proposa fer la figura de l’avi utilitzant la seva roba per intentar satisfer el desig de l’àvia. L’àvia també ha de posar de la seva part per poder veure el seu marit assegut en la seva cadira de sempre, llegint el diari. L’àvia s’imagina la figura de l’avi, ja que ho necessita per seguir endavant, continuar la seva vida i quedar-se tranquil·la fent com un petit comiat. Finalment la nena compleix el desig de l’àvia que s’havia proposat complir.
El parlar ens ajuda assimilar els conceptes, la informació o les noticies amb una forta carga emocional.
El fragment i la reflexió de l'autora son extrets del llibre: Educació i vida quotidiana, històries breus de llarga durada, Eulàlia Bosch. Eumo editorial
De fet, els avis vivien junts però sempre havien portat una vida molt independent l’un de l’altre. Quan l’avi va morir, l’àvia ja era molt gran i la memòria li flaquejava notòriament, fins el punt que la família va considerar que fóra millor no dir-li que ell havia mort. L’àvia no va fer-se’n cap problema. Especialment, perquè, amb la néta a prop, la seva necessitat d’entreteniment social quedava ja ben coberta. De tant en tant, però, hi havia alguna situació difícil d’encarar com aquell dia que l’àvia va dir que li agradaria parlar amb l’avi. La noia, amb l’ajut d’alguns amics, va tornar a col·locar la cadira on l’avi sempre seia al fons de la sala, va disfressar un espantaocells amb la roba habitual de l’avi i va posar-li al davant el diari obert darrere del qual passava llargues hores.
Reflexió de l’autora:
L’àvia necessitava parlar amb l’avi per poder seguir la pista al seu propi pensament. Per continuar fent possible la seva història.
Per sort, quan ella demana de veure l’avi per poder parlar una estona amb ell sobre aquelles coses que formaven part del seu món comú, la néta, de tretze anys ja fets, ho entén fins el punt de fer-li avinent la situació que ella reclama. Ella mateixa participa en la representació obertament. No està en joc cap veritat ni cap mentida. Només es manifesta una sensibilitat exquisida per entendre més enllà de les paraules, per respectar un funcionament que no per inhabitual cal que sigui estany.
La meva reflexió:
En aquest fragment de la història, l’àvia demana ajuda a la seva néta per poder comunicar-se amb el seu marit. La néta recorre la seva imaginació per idear un mètode, ja que la néta vol fer realitat el desig de l’àvia. Però te un problema, que no pot tornar l’avi a casa, llavors proposa fer la figura de l’avi utilitzant la seva roba per intentar satisfer el desig de l’àvia. L’àvia també ha de posar de la seva part per poder veure el seu marit assegut en la seva cadira de sempre, llegint el diari. L’àvia s’imagina la figura de l’avi, ja que ho necessita per seguir endavant, continuar la seva vida i quedar-se tranquil·la fent com un petit comiat. Finalment la nena compleix el desig de l’àvia que s’havia proposat complir.
El parlar ens ajuda assimilar els conceptes, la informació o les noticies amb una forta carga emocional.
El fragment i la reflexió de l'autora son extrets del llibre: Educació i vida quotidiana, històries breus de llarga durada, Eulàlia Bosch. Eumo editorial
Fragilitat
De fet, els avis vivien junts però sempre havien portat una vida molt idependent l'un de l'altre. Quan l'avi va morir, l'àvia ja era molt gran i la memòria li flaquejava notòriament, fins el punt que la família va considerar que fóra millor no dir-li que ell havia mort. Làvia no va fer-se'n cap problema. Especilment, perquè, amb la néta a prop, la seva necessitat dentreteniment social quedava ja ben coberta. De tant en tant, però, hi havia alguna situació difícil d'encarar com aquell dia que l'àvia va dir que li agradaria parlar amb l'avi. la noia, amb l'ajut d'alguns amics, va tornar a col.locar la cadira on l'avi i va posar-li sempre seia al fons de la sala, va disfressar un espantaocells amb la roba habitual de l'avi i va posar-li al davant el diari obert darrere del qual passava llargues hores.
És un fragment del llibre: Educació i vida quotidiana, històries breus de llarga durada, Eulàlia Bosch. Eumo editorial
Si creix l'herbeta
Imatge extreta de la pag web:http://www.divshare.com/download/5860602-c3a
Si creix molt l'herbeta,
s'hi amaga la llebreta,
i quan arriba el caçador
fuig lluny fent un gran bot!
Si corres depressa i
no fas gaire fressa,
el caçador se'n anirà
i res no et passarà!
Quiero ser como Beckham
Quiero ser como Beckham
Regne Unit i Alemanya, 2002.Dirigida per Guinder Chadha.
Punts importants:
• L’esport com un mitra de comunicació.
• El suport d’un equip
• Esportivitat
• Complexa
• El suport de la família
• Companyerisme
• Conducte del pare
• Futbol= nois Voleibol= noies
• Religió
• Espiritualitat
• Relació mare-filla
• La comprensió del pare
• Motivació que pot donar una estrella (de futbol)
• Saber guanyar i perdre
• Sexisme
• El noi també te complexes
• Autosuperació
• Confiança
• Disciplina
• Esforç
• Autoestima
• Tinc que mentir per ser feliç?
Regne Unit i Alemanya, 2002.Dirigida per Guinder Chadha.
Punts importants:
• L’esport com un mitra de comunicació.
• El suport d’un equip
• Esportivitat
• Complexa
• El suport de la família
• Companyerisme
• Conducte del pare
• Futbol= nois Voleibol= noies
• Religió
• Espiritualitat
• Relació mare-filla
• La comprensió del pare
• Motivació que pot donar una estrella (de futbol)
• Saber guanyar i perdre
• Sexisme
• El noi també te complexes
• Autosuperació
• Confiança
• Disciplina
• Esforç
• Autoestima
• Tinc que mentir per ser feliç?
dilluns, 12 d’octubre del 2009
Objecte personal
El meu objecte personal que vaig portar a classe és un peluix. És suau, fi, tou ja que està fet de coto i sabem un altre cosa que no pesa és a dir lleuger gracies al seu material. Té un volum considerable sobretot comparant amb el que a portat els meus companys de classe. Te formes rodones i corbes. Te colors clars el marro,el verd i un detall de color blau. L'objecte el podem agafar amb facilitat ja que es tou però no ens i cap al palmell de la mà però ens permet agafar-lo perquè es pot xafar i torna a la seva forma original. És més allargat que ample però ocupa més a l'horitzontal que ha lo vertical. Una de les coses que va comentar la Georgina Vila va ser que donen ganes de tocar-lo i es cert perquè moltes persones abans de que ningú digues res sobre el peluix ja havia molta gent que l'estava tocant.
Les característiques amb el qual el descric es un objecte tou, suau, blau i lleuger.
El calendari dels colors
El calendari dels colors de Albert Ràfols-Casamada
Blau:
Dilluns entre per la porta blava.
Dimarts brillant del peix del fons del mar.
Divendres el tronc blavós de la figura.
Diumenge blau òpal de les constatacions.
Vermell:
Dilluns cabdell vermell.
Dimarts el roig incandescent del semàfor.
Dimecres gotes de pólvora.
Dijous tira cirera.
Divendres es pinta els llavis de vermell rabiós.
Groc:
Dilluns tenen els dits d’un groc aigualit.
Dimecres tres gotes de llimó en un vas de ginebra.
Dijous llisquen per perdigons grocs.
Dissabte palmeres daurades amb el cel.
Verd:
Dilluns verd de poma verda.
Dimarts verd de mar verd de lluna.
Dimecres caramel de menta.
Dijous s’enfonsa a la molsa.
Divendres raig per apagar un incendi
Dissabte replega les fulles verdes.
Diumenge una carta d’amor amb tinta verda.
Violeta:
Dilluns amb paper violeta.
Divendres violetes tendres
Dissabte sabates liles i mitges roses
Diumenge el lila baixa les escales de dos en dos.
Gris:
dimarts el gris opac de la boira s'ofega al mirall
dijous el blanc i el negre ballen al terrat
diumenge el gris de la lletra sobre el paper blanc
Tomàs garcés
Alba:
Tic tac tic tac...
El tic tac del rellotge i una pluja
Tic tac tic tac tic tac tic tac tic tac tic tac tic tac tic tac tic tac...
Blau:
Dilluns entre per la porta blava.
Dimarts brillant del peix del fons del mar.
Divendres el tronc blavós de la figura.
Diumenge blau òpal de les constatacions.
Vermell:
Dilluns cabdell vermell.
Dimarts el roig incandescent del semàfor.
Dimecres gotes de pólvora.
Dijous tira cirera.
Divendres es pinta els llavis de vermell rabiós.
Groc:
Dilluns tenen els dits d’un groc aigualit.
Dimecres tres gotes de llimó en un vas de ginebra.
Dijous llisquen per perdigons grocs.
Dissabte palmeres daurades amb el cel.
Verd:
Dilluns verd de poma verda.
Dimarts verd de mar verd de lluna.
Dimecres caramel de menta.
Dijous s’enfonsa a la molsa.
Divendres raig per apagar un incendi
Dissabte replega les fulles verdes.
Diumenge una carta d’amor amb tinta verda.
Violeta:
Dilluns amb paper violeta.
Divendres violetes tendres
Dissabte sabates liles i mitges roses
Diumenge el lila baixa les escales de dos en dos.
Gris:
dimarts el gris opac de la boira s'ofega al mirall
dijous el blanc i el negre ballen al terrat
diumenge el gris de la lletra sobre el paper blanc
Tomàs garcés
Alba:
Tic tac tic tac...
El tic tac del rellotge i una pluja
Tic tac tic tac tic tac tic tac tic tac tic tac tic tac tic tac tic tac...
Bim, bom!
Bim, bom!
Les campanes de Salom
toquen a festa
i fan bim, bom!
Bim, bom!
Bim, bom!
Les campanes de Salom
cauen a terra
i fan bim, bom!
Bim, bom!
Els tres peus estudiosos
Imparells mai es porten bé. Per molt que els tres peus s’hi assemblin, els detalls marquen la diferència. La competència dels estudis és la causant de les seves trepitjades. Per tant, sempre hi haurà un que destaqui per sobre dels demés.
I això no significa que sigui millor que els altres.
I això no significa que sigui millor que els altres.
diumenge, 11 d’octubre del 2009
El Cargol
El Cargol
Do, re, mi al Jardí
Mi, fa, sol hi ha un cargol
Fa, mi, re molt lleuger
Mi, re, do i tot rodó.
Do, si, la se’n va anar
Si, la, sol ell tot sol
La, sol, fa a viatjar
Mi, re, so cap al Japó
Do, re, mi al Jardí
Mi, fa, sol hi ha un cargol
Fa, mi, re molt lleuger
Mi, re, do i tot rodó.
Do, si, la se’n va anar
Si, la, sol ell tot sol
La, sol, fa a viatjar
Mi, re, so cap al Japó
Grup de treball
Grup de treball de la Blogosfera i de la viquipedia:
-Anna Bartomeus Peñalver
-Caterina Canas Solé
-Anna García Gimeno
-Cristina Simón Rubió
-Anna Bartomeus Peñalver
-Caterina Canas Solé
-Anna García Gimeno
-Cristina Simón Rubió
Bon dia, poesia!
Bon dia, poesia!
Bon dia, cel!
Bon dia, terra!
Bon dia, mar!
Bon dia, sol!
Bon dia, vent!
Bon dia, vela!
Bon dia, ocell!
Bon dia, flor!
Bon dia, tu!
Bon dia, jo!
Bon dia, DIA!
Joana Raspall
extret del llibre: Poesies amb suc
Bon dia, cel!
Bon dia, terra!
Bon dia, mar!
Bon dia, sol!
Bon dia, vent!
Bon dia, vela!
Bon dia, ocell!
Bon dia, flor!
Bon dia, tu!
Bon dia, jo!
Bon dia, DIA!
Joana Raspall
extret del llibre: Poesies amb suc
dissabte, 10 d’octubre del 2009
Delicious
Imatge extreta de la pag web: http://tecnologia2a.wordpress.com/
És un servei de gestió d'adreces d'interès socials a través del web.A part de delicious també anomenat Del.ico.us, és un servei de la web 2.0 que permet guardar els teus enllaços i pàgines webs preferits tal i com ho faria el historial de búsqueda’ de navegadors com Internet Explorer Permet pujar a la xarxa les adreces d'interès (mis favoritos), que clàssicament s'emmagatzemaven des del navegador localment a l'ordinador, de manera que són consultables a través d'Internet i no només en local. les memoritzem a els nostres favorits per tal de tenir-les més a l'abast ja que són les webs que utilitzem i en fem més ús. També en facilita la categorització amb paraules clau (etiquetes o tags) que faciliten la localització. Però no tan sols permet agrupar-les i etiquetar-les, sinó també compartir-les amb altres usuaris del servei i així conèixer qui (i quanta gent) ha desat un determinat enllaç.
A la classe de Gestió de la informació i TIC hem après a fer servir un marcador social anomenat delicious, que permet agregar les Url en els meus favorits online que seria el delicious. Que classifiquem en un sistema d'etiquetatge anomenat "tags".
D'aquesta manera, estiguis a l'ordinador que estiguis, un cop hagis realitzat el teu perfil públic delicious, podràs disposar allà on vagis d'un sistema d'emmagatzematge de les teves pàgines que consultes habitualment.
divendres, 9 d’octubre del 2009
Blocs o Wikis?
Avantatges i desavantatges sobre els blocs i els wikis:
El contingut dels blocs és estàtic, en canvi el dels wikis és dinàmic.
Les entrades dels blocs els usuaris les podem editar, corregir errors, revisar, modificar, etc. però tenen una entitat independent les unes de les altres, que ens proporciona que cada nova entrada substitueixi a l’anterior.
En canvi en els wikis, els continguts s'estructuren per pàgines, i es col•loquen automàticament es situa en la taula de continguts al lateral de la pàgina. Els continguts estan revisats, modificats i actualitzats de manera continua. Les pagines es van enriquint amb noves aportacions.
En el bloc, la classificació és cronològica, les entrades s’ordenen en ordre invers, és a dir que la última entrada sempre serà la primera. I cada entrada duu la data de publicació.
Els wikis, la seva classificació és intemporal, es canvien les actualitzacions de manera independent a la data. Les pàgines s’editen i es revisen en funció del contingut però no respecta la data perquè sempre queda oculta.
En els blocs, només permet la intervenció de usuaris. Es a dir, que s’acaben formant les comunitats de bloggers.
En els wikis, hi ha una relació interna entre els usuaris i els editors. És per això que els wikis són un espai de coneixement compartit, on els usuaris fan les seves aportacions i les posen a disposició de tothom.
Blocs o Wikis?
El contingut dels blocs és estàtic, en canvi el dels wikis és dinàmic.
Les entrades dels blocs els usuaris les podem editar, corregir errors, revisar, modificar, etc. però tenen una entitat independent les unes de les altres, que ens proporciona que cada nova entrada substitueixi a l’anterior.
En canvi en els wikis, els continguts s'estructuren per pàgines, i es col•loquen automàticament es situa en la taula de continguts al lateral de la pàgina. Els continguts estan revisats, modificats i actualitzats de manera continua. Les pagines es van enriquint amb noves aportacions.
En el bloc, la classificació és cronològica, les entrades s’ordenen en ordre invers, és a dir que la última entrada sempre serà la primera. I cada entrada duu la data de publicació.
Els wikis, la seva classificació és intemporal, es canvien les actualitzacions de manera independent a la data. Les pàgines s’editen i es revisen en funció del contingut però no respecta la data perquè sempre queda oculta.
En els blocs, només permet la intervenció de usuaris. Es a dir, que s’acaben formant les comunitats de bloggers.
En els wikis, hi ha una relació interna entre els usuaris i els editors. És per això que els wikis són un espai de coneixement compartit, on els usuaris fan les seves aportacions i les posen a disposició de tothom.
Blocs o Wikis?
View more presentations from lourdes.domenech.
Vídeo extret de: http://www.slideshare.net/lourdes.domenech/blocs-o-wikis?src=embed
Cançó de saltar a corda
Cançó de saltar a corda
La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.
A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.
Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.
Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.
La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.
A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.
Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.
Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.
Maria marçè marçal
Ho he extert del blog d'una companya: http://www.rominapuig.blogspot.com/
El Bernat i la Paca
Imatge extreta del blog: http://americascuentos.blogspot.com/
El gat Bernat
mira pel terrat
veu un ratolí
i se'l vol cruspir.
Se'l vol cruspir
pobre ratolí
està espantat
pel gat Bernat.
La vaca Paca
té una gran taca,
el toro la mirat
i s'ha enamorat.
S'ha enamorat
està encisat
de la taca de la Paca
ai pobre vaca!
dijous, 8 d’octubre del 2009
Els wikis
Els wikis, són pàgines web a l’abast de qualsevol usuari. Aquestes pàgines web permeten ser editades per qualsevol usuari. Tots els usuaris poden, modificar, editar o esborrar un text sense necessitat de crear-te un perfil.
Una de les grans tasques col•lectives i voluntàries és la viquipedia que se fet possible per una generositat de l'home.
Les característiques dels wikis és que el contingut és dinàmic i generat per la comunitat. Un dels principals reptes d'aquesta desintermediació en l'edició, és el de la validesa i control de qualitat del contingut.
Renée Fountain va esmentar una serie de valors pedagògics que són:
1. Els Wikis són democràtics
2. Incorporen la noció de contingut dinàmic en contínua actualització
3. Promou l'escriptura
4. Faciliten l'autoria distribuïda de documents públics
5. Amplifiquen la interacció
6. Promouen la negociació
7. Faciliten l'edició col•laborativa i oberta
8. Generen patrimoni cultural col•lectiu durable
9. Promouen el voluntariat
10. L'anonimat responsable
Don Tapscott en el seu recent llibre "Wikinomics" explica com també les empreses han descobert el potencial del treball col•laboratiu en xarxa.
La viquipèdia
La Viquipèdia és un lloc web que conté una enciclopèdia(lliure). Gràcies a la enciclopèdia podem llegir diferents articles amb diferents idiomes, en canvi la enciclopèdia(llibre) només podem trobar un sol idioma ja sigui en català o en castellà. Lo bo d’aquesta pàgina col•laborava, ja que no és creada per un comitè de redacció, si no que tothom hi pot aportar la informació que vulgui i quant vulgui.
Aquests són alguns tipus d'aportacions que podem fer a la viquipèdia:
- Ampliar informació.
- Crear un article propi sobre algun terme que no estigui exposat.
- Posar temes en discussió si nosaltres considerem que hi ha fonts equivocades a l'hora de proporcionar informació.
- Resoldre temes que hagin estat posats en discussió.
Em de tindré en compte que la realitat no és única ja que sempre hi ha de diferents maneres de explicar-la.
Però el problema que tenim amb la viquipedia es que em de tindré criteri i saber triar.
Avui hem treballat la viquipèdia a classe, i hem vist que la podem trobar en moltíssims idiomes, però no en totes les llengües trobem el mateix. Perquè si el editor és més proper posarà més informació com per exemple, si busquem Catalunya en català sortiran moltes mes coses i més exactes que si ho busquem amb anglès.
Després ja ens hem centrat en la viquipèdia, hem vist que ha historial podem veure qui i quan han aportat informació a viquipèdia, també hem vist que no cal tenir cap comte per poder modificar alguna cosa ja que aquesta pàgina és com un voluntariat on-line.
Si haguéssim de valorar que és millor enciclopèdia o viquipèdia i la seva fiabilitat, en un principi em decantaria per la enciclopèdia ja que l'han creat persones enteses, però per altra banda el viquipèdia té molts altres factors al seu favor, un d'aquest factors seria la ràpida actualització de la informació, hi han molts més ulls de correcció ja que tothom i té accés, podem comprovar que les fonts són certes amb els enllaços, ...En la viquipedia podem trobar també el llibre d’estil.Però hi ha un problema que hi ha desmbiguació que vol dir que una sola paraula representa diferentes coses. Els diferents autors els podem trobar al historial i ens permet comparar com estava avans de com ho em o ho han canviat. Podem viguilar un seguiment cada cop que canvien o modifiquen alguna cosa nosaltres ho sabriem. A la taula de continguts es fa sola a la viquiedia
També hem vist un projecte germà COMMONS que vindria a ser com el google quan busques les imatges de la paraula buscada però amb algunes diferències, al google et busca relacions amb la paraula buscada però agafa pàgines d'altres persona, en canvi al commons les fotografies les penja la gent, podem veure l'autor, estan classificades per categories, tenen comentaris, podem agafar la foto amb permís, tenim l'adreça sencera de la fotografia, així evitem el copiar, només enllacem. Iens parmet tindre una guia d’imatges de qualitat.
Els wikis són unes pàgines, on un grup il•limitat de persones podem compartir, crear i modificar idees. Tal i com parla el vídeo a la pàgina http://www.commoncraft.com/video-wikis-plain-english, amb els wikis podem estalviar molt de temps, tan alhora d'escriure e-mails, com de comunicar-nos.
Els wikis ens permeten a partir d'una pàgina web, modificar i ampliar un tema, sense la necessitat de tenir-ne més. A més a més podem crear links a noves pàgines wikis.
Cal esmentar una de les pàgines wikis més utilitzades: la viquipèdia.
Hi ara se esta fent una per a nens de 6 a 12 anys que s’anomena:eduwiki.cat
Un dels temes treballats ha sigut el procediment ha seguir quan agafem una fotografia disponible i la pengem al nostre bloc o la col•loquem en un treball.
Viquipedia disposa de projectes germans, un d’ells és el banc d’imatges “Commons” .
Per a agafar una imatge i publicar-la al nostre bloc hem de triar-ne una que estigui disponible i lliure de copyright, com és el cas de la fotografia que es troba en aquesta entrada.
Un cop triada, la podem inserir en una nova entrada del nostre bloc de dues maneres:
Copiant i enganxant el URL de la imatge o guardant la imatge al ordinador i adjuntar-la a la nova entrada.
Si posem el cursor sobre la fotografia veiem la barra inferior del nostre explorador, podem observar que hi apareix l’adreça de la pàgina de on l’hem agafada.
Aquests són alguns tipus d'aportacions que podem fer a la viquipèdia:
- Ampliar informació.
- Crear un article propi sobre algun terme que no estigui exposat.
- Posar temes en discussió si nosaltres considerem que hi ha fonts equivocades a l'hora de proporcionar informació.
- Resoldre temes que hagin estat posats en discussió.
Em de tindré en compte que la realitat no és única ja que sempre hi ha de diferents maneres de explicar-la.
Però el problema que tenim amb la viquipedia es que em de tindré criteri i saber triar.
Avui hem treballat la viquipèdia a classe, i hem vist que la podem trobar en moltíssims idiomes, però no en totes les llengües trobem el mateix. Perquè si el editor és més proper posarà més informació com per exemple, si busquem Catalunya en català sortiran moltes mes coses i més exactes que si ho busquem amb anglès.
Després ja ens hem centrat en la viquipèdia, hem vist que ha historial podem veure qui i quan han aportat informació a viquipèdia, també hem vist que no cal tenir cap comte per poder modificar alguna cosa ja que aquesta pàgina és com un voluntariat on-line.
Si haguéssim de valorar que és millor enciclopèdia o viquipèdia i la seva fiabilitat, en un principi em decantaria per la enciclopèdia ja que l'han creat persones enteses, però per altra banda el viquipèdia té molts altres factors al seu favor, un d'aquest factors seria la ràpida actualització de la informació, hi han molts més ulls de correcció ja que tothom i té accés, podem comprovar que les fonts són certes amb els enllaços, ...En la viquipedia podem trobar també el llibre d’estil.Però hi ha un problema que hi ha desmbiguació que vol dir que una sola paraula representa diferentes coses. Els diferents autors els podem trobar al historial i ens permet comparar com estava avans de com ho em o ho han canviat. Podem viguilar un seguiment cada cop que canvien o modifiquen alguna cosa nosaltres ho sabriem. A la taula de continguts es fa sola a la viquiedia
També hem vist un projecte germà COMMONS que vindria a ser com el google quan busques les imatges de la paraula buscada però amb algunes diferències, al google et busca relacions amb la paraula buscada però agafa pàgines d'altres persona, en canvi al commons les fotografies les penja la gent, podem veure l'autor, estan classificades per categories, tenen comentaris, podem agafar la foto amb permís, tenim l'adreça sencera de la fotografia, així evitem el copiar, només enllacem. Iens parmet tindre una guia d’imatges de qualitat.
Els wikis són unes pàgines, on un grup il•limitat de persones podem compartir, crear i modificar idees. Tal i com parla el vídeo a la pàgina http://www.commoncraft.com/video-wikis-plain-english, amb els wikis podem estalviar molt de temps, tan alhora d'escriure e-mails, com de comunicar-nos.
Els wikis ens permeten a partir d'una pàgina web, modificar i ampliar un tema, sense la necessitat de tenir-ne més. A més a més podem crear links a noves pàgines wikis.
Cal esmentar una de les pàgines wikis més utilitzades: la viquipèdia.
Hi ara se esta fent una per a nens de 6 a 12 anys que s’anomena:eduwiki.cat
Un dels temes treballats ha sigut el procediment ha seguir quan agafem una fotografia disponible i la pengem al nostre bloc o la col•loquem en un treball.
Viquipedia disposa de projectes germans, un d’ells és el banc d’imatges “Commons” .
Per a agafar una imatge i publicar-la al nostre bloc hem de triar-ne una que estigui disponible i lliure de copyright, com és el cas de la fotografia que es troba en aquesta entrada.
Un cop triada, la podem inserir en una nova entrada del nostre bloc de dues maneres:
Copiant i enganxant el URL de la imatge o guardant la imatge al ordinador i adjuntar-la a la nova entrada.
Si posem el cursor sobre la fotografia veiem la barra inferior del nostre explorador, podem observar que hi apareix l’adreça de la pàgina de on l’hem agafada.
Treball en grup
Sobre el bosc ens posem, i la cortina aixequem!
Avui a la classe de plàstica hem treballat per primera vegada en grup. A classe vam portar tots un objecte personal. Ens vam reunir per grups i vam escollir una característica de cada objecte. Les característiques dels objectes personals que vam escollir són les següents:càlid, fred, tou, brillant, rugós i suau
Entre totes hem construït una estructura on hem representat tots els adjectius i on podíem veure les diferents fotografies. Haviem de representar una estructura amb els adjectius que haviem escollit material que estigués a l'aula de Plàstica. Per començar l'estructura vam girar la taula del revés, de manera que quedaven les 4 potes en horitzontal. Al fons de la taula el vam cobrir amb paper d'envelar de color blau. A sobre del paper blau vam enganxar les fotografies que haviem fet dels nostres objectes personals. Vam agafar una manta i la vam col•locar de manera que fos una cortina, així les fotografies quedaven tapades. Amb la tela hem volgut representar la tovesa i la calidesa. Amb el paper d'alumini la brillantor i el fredor. I amb els cordills la rugositat.
Les parets les vam cobrir de paper d'envelar de color lila. A les parets hi vam fer diferents tipus de formes geomètriques i les vam cobrir amb paper cel•lofana de color blau, verd, vermell i groc, es a dir, respresentatnt els 4 colors primaris.
El sostre el vam cobrir amb paper d'envelar de color lila, el vam foradar i vam pasar unes cordes de roba de tal manera que penjessin. Amb paper de plata vam cobrir els costats de la taula. El conjunt en si mateix vol representar una casa o allò on ens sentim protegides. Té diferents formes on també es pot observar l'interior, on hem volgut representar les formes i colors primàries que un infant ha de conèixer. A dintre també hi ha cordes on es representa la infantesa.
El terra de l'estructura estava ple de cordill, a banda i banda de les potes. Els 2 troncs eren per representar la naturalesa.
Aquesta estructura la vam dissenyar pensant en tot moment amb els infants. El fet de crear una mena de cova és perquè pels infants és molt beneficiós poder-se amagar. Les formes geomètriques i els colors són les bàsiques. Els cordills que penjen són per tal de que l'infant els manipuli i experimenti amb ells.
Els troncs fan referència al pedagog Rousseau que considerava que la naturalesa era molt beneficiosa pels infants.I també cal esmentar, com a l’entrada hem posat dos troncs, on tothom que mirava l’estructura havia d’interactuar amb ella, posant els genolls sobre els troncs, i aixecant la tela, on darrera vam col•locar les nostres fotografies dels nostres objectes personals.
el resultat va ser aquest:
Avui a la classe de plàstica hem treballat per primera vegada en grup. A classe vam portar tots un objecte personal. Ens vam reunir per grups i vam escollir una característica de cada objecte. Les característiques dels objectes personals que vam escollir són les següents:càlid, fred, tou, brillant, rugós i suau
Entre totes hem construït una estructura on hem representat tots els adjectius i on podíem veure les diferents fotografies. Haviem de representar una estructura amb els adjectius que haviem escollit material que estigués a l'aula de Plàstica. Per començar l'estructura vam girar la taula del revés, de manera que quedaven les 4 potes en horitzontal. Al fons de la taula el vam cobrir amb paper d'envelar de color blau. A sobre del paper blau vam enganxar les fotografies que haviem fet dels nostres objectes personals. Vam agafar una manta i la vam col•locar de manera que fos una cortina, així les fotografies quedaven tapades. Amb la tela hem volgut representar la tovesa i la calidesa. Amb el paper d'alumini la brillantor i el fredor. I amb els cordills la rugositat.
Les parets les vam cobrir de paper d'envelar de color lila. A les parets hi vam fer diferents tipus de formes geomètriques i les vam cobrir amb paper cel•lofana de color blau, verd, vermell i groc, es a dir, respresentatnt els 4 colors primaris.
El sostre el vam cobrir amb paper d'envelar de color lila, el vam foradar i vam pasar unes cordes de roba de tal manera que penjessin. Amb paper de plata vam cobrir els costats de la taula. El conjunt en si mateix vol representar una casa o allò on ens sentim protegides. Té diferents formes on també es pot observar l'interior, on hem volgut representar les formes i colors primàries que un infant ha de conèixer. A dintre també hi ha cordes on es representa la infantesa.
El terra de l'estructura estava ple de cordill, a banda i banda de les potes. Els 2 troncs eren per representar la naturalesa.
Aquesta estructura la vam dissenyar pensant en tot moment amb els infants. El fet de crear una mena de cova és perquè pels infants és molt beneficiós poder-se amagar. Les formes geomètriques i els colors són les bàsiques. Els cordills que penjen són per tal de que l'infant els manipuli i experimenti amb ells.
Els troncs fan referència al pedagog Rousseau que considerava que la naturalesa era molt beneficiosa pels infants.I també cal esmentar, com a l’entrada hem posat dos troncs, on tothom que mirava l’estructura havia d’interactuar amb ella, posant els genolls sobre els troncs, i aixecant la tela, on darrera vam col•locar les nostres fotografies dels nostres objectes personals.
el resultat va ser aquest:
dimecres, 7 d’octubre del 2009
Aprenentatges que promouen els blocs:
Aprenentatges que promouen els blocs:
Hi ha tres tipus diferents:
Aprenentatge de procediments i actituds:
És evident que si per continguts d’una àrea entenem únicament uns determinats sabers que el professor transmet, probablement l’ús del bloc no es veurà com un recurs rellevant. Volem que els infants sàpiguen fer coses, com per exemple: retallar, cantar… es a dir el saber coses.
Blocs i competències bàsiques:
Són aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles per poder aconseguir la realització personal, incorporar-se a la vida de manera satisfactòria. Una de les seves finalitats és permetre a tots els estudiants integrar els seus aprenentatges, posar-los en relació amb diferents tipus de continguts i utilitzar-los de manera efectiva quan els resultin necessaris en diferents situacions.
Imatge extreta de la pagina web:blocs.xtec.cat
Blocs i competència en comunicació lingüística:
Les competències bàsiques s’assoleixen amb la contribució de diverses matèries. Les activitats de la resta de les matèries incloguin la comprensió lectora, la comprensió escrita etc.
Hi ha tres tipus diferents:
Aprenentatge de procediments i actituds:
És evident que si per continguts d’una àrea entenem únicament uns determinats sabers que el professor transmet, probablement l’ús del bloc no es veurà com un recurs rellevant. Volem que els infants sàpiguen fer coses, com per exemple: retallar, cantar… es a dir el saber coses.
Blocs i competències bàsiques:
Són aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles per poder aconseguir la realització personal, incorporar-se a la vida de manera satisfactòria. Una de les seves finalitats és permetre a tots els estudiants integrar els seus aprenentatges, posar-los en relació amb diferents tipus de continguts i utilitzar-los de manera efectiva quan els resultin necessaris en diferents situacions.
Imatge extreta de la pagina web:blocs.xtec.cat
Blocs i competència en comunicació lingüística:
Les competències bàsiques s’assoleixen amb la contribució de diverses matèries. Les activitats de la resta de les matèries incloguin la comprensió lectora, la comprensió escrita etc.
dimarts, 6 d’octubre del 2009
Exemples de plataformes
Exemples de plataformes:
Blogger/ Blogspot: és la plataforma bloc més popular, per la seva senzillesa i la seva facilitat d’ús. Però també te les seves limitacions.
La part de gestió es divideix en tres apartats: escrits, configuració i disposició.
La Coctelera: és un altre servei que funciona com una comunitat. És gratis i es pot crear de manera molt senzilla, ràpida i fàcil.
Nireblog: és una opció millorada de la Coctelera. És una interfície senzilla i molt intuïtiva el fa molt adequat per iniciar-se, si no es vol menjar molta informació ni organitzar-la de manera complexa. També te la mateixa possibilitat de la Coctelera que pot funcionar també com una comunitat.
WodPress: és una de les plataformes més potents i gratuïtes.
Hi ha diverses versions:
WodPress.com, és un bloc que queda instal•lat en un servidor aliè i no requereix que ens preocupem de l’allotjament, ni de disposar de domini propi.
WodPress.org, ofereix la possibilitat d’instal•lar el mateix sistema s’ha de tindré en compte que es un servidor particular.
WodPressMU,(multiusuari) és un sistema per instal•lar més d’un bloc des d’un mateix espai. Requereix coneixements avançats i un allotjament web propi.
XTEC Blocs: es tracta de crear el seu propi blog ja sigui per els centres o per els docents.
extret del llibre: Usos educatius del blog. Recursos, orientacions i experiències per a docents. Autors: Francesc Balagué i Felipe Zayas. Editorial UOC.
Blogger/ Blogspot: és la plataforma bloc més popular, per la seva senzillesa i la seva facilitat d’ús. Però també te les seves limitacions.
La part de gestió es divideix en tres apartats: escrits, configuració i disposició.
La Coctelera: és un altre servei que funciona com una comunitat. És gratis i es pot crear de manera molt senzilla, ràpida i fàcil.
Nireblog: és una opció millorada de la Coctelera. És una interfície senzilla i molt intuïtiva el fa molt adequat per iniciar-se, si no es vol menjar molta informació ni organitzar-la de manera complexa. També te la mateixa possibilitat de la Coctelera que pot funcionar també com una comunitat.
WodPress: és una de les plataformes més potents i gratuïtes.
Hi ha diverses versions:
WodPress.com, és un bloc que queda instal•lat en un servidor aliè i no requereix que ens preocupem de l’allotjament, ni de disposar de domini propi.
WodPress.org, ofereix la possibilitat d’instal•lar el mateix sistema s’ha de tindré en compte que es un servidor particular.
WodPressMU,(multiusuari) és un sistema per instal•lar més d’un bloc des d’un mateix espai. Requereix coneixements avançats i un allotjament web propi.
XTEC Blocs: es tracta de crear el seu propi blog ja sigui per els centres o per els docents.
extret del llibre: Usos educatius del blog. Recursos, orientacions i experiències per a docents. Autors: Francesc Balagué i Felipe Zayas. Editorial UOC.
dilluns, 5 d’octubre del 2009
Navegadors
Què és un navegador: és una aplicació que permet a l'usuari recuperar i reproduir documents d'hipertext, generalment escrits en HTML, des de servidors web situats a qualsevol lloc del món. Aquesta xarxa de documents és coneguda com World Wide Web (WWW). Els navegadors actuals permeten mostrar gràfics, seqüències de vídeo, sons, animacions i programes diversos a més de text i enllaços.
Tipus de Navegadors:
Microsoft Internet Explorer (Propietari)
Mozilla Firefox (català)
Sofware (lliure) és gratuit i té extencions
Safari
Linux
Solaris
MAC
...
World Wide Web: Conjunt de pàgines webs que existeix a la xarxa.
Firefox: És un programa que utilitzem com a eina informativa per navegar per les Internet,és a dir un navegador. Veritablement, té una amplia quantitat de complements, el qual, ens permet moltes més possibilitats que altres navegadors. Està en Català. A diferencia dels demés navegadors: és lliure i esta fet per una comunitat,és gratuït.
(apretant Control T ens surt una nova pestanya)
Per descarregar qualsevol programa haurem d’anar a pàgines webs oficial del programa que volem descarregar.
Cercadors: Google, Firefox...
Traductor de google: http://translate.google.com/
Les autories són un tema important en el món d’Internet, ja que podem
ser acusats de plagiar d’informació i fins i tot et poden denunciar. Per tant, sempre com a mínim em de citar la pàgina web on ho hem trobat. (Imatge o del llibre de on l’hem extret l’informació)
Preferits online a Delicious (Mozilla Firefox) o també a Notebook
de Google.
Sempre que busquem una pagina web en ves d’anar al google a l’apartat
imatges auriem de anar a pagines que segur que trobesim la fotografia que busquem com per exepmle un elefant buscariem a la pagina del Zoo. Perque? Perquè en el Google hi ha massa informació per això em de tenir criteri de selecció, cercar amb una mica de seny...
Tipus de Navegadors:
Microsoft Internet Explorer (Propietari)
Mozilla Firefox (català)
Sofware (lliure) és gratuit i té extencions
Safari
Linux
Solaris
MAC
...
World Wide Web: Conjunt de pàgines webs que existeix a la xarxa.
Firefox: És un programa que utilitzem com a eina informativa per navegar per les Internet,és a dir un navegador. Veritablement, té una amplia quantitat de complements, el qual, ens permet moltes més possibilitats que altres navegadors. Està en Català. A diferencia dels demés navegadors: és lliure i esta fet per una comunitat,és gratuït.
(apretant Control T ens surt una nova pestanya)
Per descarregar qualsevol programa haurem d’anar a pàgines webs oficial del programa que volem descarregar.
Cercadors: Google, Firefox...
Traductor de google: http://translate.google.com/
Les autories són un tema important en el món d’Internet, ja que podem
ser acusats de plagiar d’informació i fins i tot et poden denunciar. Per tant, sempre com a mínim em de citar la pàgina web on ho hem trobat. (Imatge o del llibre de on l’hem extret l’informació)
Preferits online a Delicious (Mozilla Firefox) o també a Notebook
de Google.
Sempre que busquem una pagina web en ves d’anar al google a l’apartat
imatges auriem de anar a pagines que segur que trobesim la fotografia que busquem com per exepmle un elefant buscariem a la pagina del Zoo. Perque? Perquè en el Google hi ha massa informació per això em de tenir criteri de selecció, cercar amb una mica de seny...
Usos educatius dels blogs
Aquest és el llibre que ens em anat llegint durant les dues primeres setmanes anomenat: Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per docents. Autors Francesc Balagué i Felipe Zayas de l'editorial UOC.
Sinopsi:
Blogs, edublogs o quaderns de bitàcola; fa escassament quatre anys, uns quants professors pioners van començar a introduir-los en l’àmbit escolar. L’evolució d’aquest fenomen ha estat espectacular i cada vegada són més els serveis i recursos disponibles.
Partint de la seva contextualització en la web 2.0, el blog es descriu com a sistema de gestió de continguts amb una dimensió social i comunicativa molt important. El blog és, en primer lloc, un mitjà de comunicació que pot contribuir a enriquir les interaccions entre els alumnes i entre aquests i el professor per afavorir aprenentatges actius. A més, el blog permet establir comunicació amb persones i grups situats més enllà del centre educatiu.
Aquest dossier té com a finalitat considerar els seus usos i possibilitats educatives dels blogs. Per a aconseguir-ho és necessari descriure l’estructura i les opcions de la plataforma en la qual s’allotja el blog. Alhora, aquesta anàlisi es veu recolzada per una col·lecció d’experiències reals de professors i professores que l’han estat utilitzant i que expliquen els detalls de la seva aplicació didàctica.
Per fomentar-ne l’ús i animar el lector a introduir-se en la “blogosfera educativa” es recullen recursos, manuals i enllaços d’interès que el guiaran en aquest apassionant viatge.
Durant la lectura del llibre em fet diversos incisos a classe, ampliant el temari del llibre i responen els dubtes que ens havien sorgit durant la lectura.
El professor ens a anat preguntant les diverses aplicacions cotidianes que fem, com per exemple buscar informació o buscar una fotografia per Internet de manera més fàcil, més eficaç i més segura. Amb aquest llibre em après a crear un bloc, pujar un vídeo etc.
A més a més anteriorment he posat els comentaris que m'han semblat més interessants relacionats amb el llibre.
La web 2.0
L'evolució de la bitàcola ha estat espectacular i cada vegada són més els serveis i recursos disponibles. Partint de la seva contextualització en la web 2.0, el blog es descriu com a sistema de gestió de continguts amb una dimensió social per les implicacions que està tenint en tots els nivells de la societat i una comunicativa molt important. Atingut un creixement impresionant de les xarxes socials. La web 2.0. és nou model de disseny de serveis d'informació. Els espais web de treball en xarxa, les wikis... que faciliten la col•laboració i en el fet de compartir entre usuaris espais per a fotografies, textos i vincles amb altres.un exemple molt clar seria la Wiquipèdia que és produït, editat, organitzat i traduït pels mateixos usuaris.
Blog d'aula
Blog d'aula
Bloc d’aula de professor:
La funció principal és proporcionar als alumnes mantenir informats a l'alumnat, dona instruccions per a tasques, proporcionar informació, enllaços d’interès... el bloc d’aula del professor pot limitar-se a un paper informatiu i instructiu però en molts casos es busca la interacció amb l’alumnat. El professor pot esta en contacte i mantenir una conversa ja sigui amb comentaris per part dels alumnes o amb la realització de les feines manades. A més a més te l’avantatge de saber si li han lliurat la feina dins del termini o no.
Bloc de professor – alumnes:
Hi ha sistemes de creació de blocs que permeten la gestió compartida (Nireblog, Blogger i WodPress). S’utilitzen per a realitzar projectes ja que permet que el professor interactuï amb l’alumnat.
Bloc d’aula d’alumne:
Creat i administrat per l’alumne. Permet fer i publicar les tasques manades pel professor, carpeta d’aprenentatge digital, es a dir, mostrar els treballs, guia de navegació per informar sobre els llocs i recursos d’interès, guia de recursos per als blocs per informar ampliacions, desenvolupament de temes de lliure elecció.
Bloc d’aula de professor:
La funció principal és proporcionar als alumnes mantenir informats a l'alumnat, dona instruccions per a tasques, proporcionar informació, enllaços d’interès... el bloc d’aula del professor pot limitar-se a un paper informatiu i instructiu però en molts casos es busca la interacció amb l’alumnat. El professor pot esta en contacte i mantenir una conversa ja sigui amb comentaris per part dels alumnes o amb la realització de les feines manades. A més a més te l’avantatge de saber si li han lliurat la feina dins del termini o no.
Bloc de professor – alumnes:
Hi ha sistemes de creació de blocs que permeten la gestió compartida (Nireblog, Blogger i WodPress). S’utilitzen per a realitzar projectes ja que permet que el professor interactuï amb l’alumnat.
Bloc d’aula d’alumne:
Creat i administrat per l’alumne. Permet fer i publicar les tasques manades pel professor, carpeta d’aprenentatge digital, es a dir, mostrar els treballs, guia de navegació per informar sobre els llocs i recursos d’interès, guia de recursos per als blocs per informar ampliacions, desenvolupament de temes de lliure elecció.
diumenge, 4 d’octubre del 2009
Classes de blocs educatius
Els edublocs: són blocs emprats amb la finalitat educativa en contextos formals d'aprenentatge.
Podem trobar diferents tipus de blocs educatius:
Els blocs de centre:
Són els que van dirigits als pares i mares per informar-los sobre l'escola. Consisteixen en revistes digitals que informa'n d'activitats dins o fora del centre, programes educatius, coses que han de portar els seus fills... O a vegades publiquen treballs que els alumnes han fet a les seves aules. A més a més també poden posar diferents programes perquè aprenguin els nens de manera interactiva.
En aquest cas és un dels diferents blocs amb un projecte col.lectiu.
Els blocs destinats a semninaris i cursos de formació TIC:
Els professors que imparteixen alguna d'aquestes classes solen utilitzar blocs o wikis. Per mantenir la informació i que tots els alumnats
En aquest cas també és un dels diferents blocs amb un projecte col.lectiu.
Els blocs de professors(individuals):
s'inclouen els blogs de professors amb les seves reflexions sobre l'educació.
Podem trobar diferents tipus de blocs educatius:
Els blocs de centre:
Són els que van dirigits als pares i mares per informar-los sobre l'escola. Consisteixen en revistes digitals que informa'n d'activitats dins o fora del centre, programes educatius, coses que han de portar els seus fills... O a vegades publiquen treballs que els alumnes han fet a les seves aules. A més a més també poden posar diferents programes perquè aprenguin els nens de manera interactiva.
En aquest cas és un dels diferents blocs amb un projecte col.lectiu.
Els blocs destinats a semninaris i cursos de formació TIC:
Els professors que imparteixen alguna d'aquestes classes solen utilitzar blocs o wikis. Per mantenir la informació i que tots els alumnats
En aquest cas també és un dels diferents blocs amb un projecte col.lectiu.
Els blocs de professors(individuals):
s'inclouen els blogs de professors amb les seves reflexions sobre l'educació.
divendres, 2 d’octubre del 2009
El cos
El cos
Els ulls són per mirar,
les mans per agafar.
El cap és per pensar
i el cor per estimar.
Els dits són per tocar
i els peus per caminar.
El nas, per olorar;
La boca , per parlar.
La llengua, per tastar;
les dents, per mastegar.
Orelles per sentir…
T´ho torno a repetir!
Joan Amades, Cançó popular
Els ulls són per mirar,
les mans per agafar.
El cap és per pensar
i el cor per estimar.
Els dits són per tocar
i els peus per caminar.
El nas, per olorar;
La boca , per parlar.
La llengua, per tastar;
les dents, per mastegar.
Orelles per sentir…
T´ho torno a repetir!
Joan Amades, Cançó popular
dijous, 1 d’octubre del 2009
Exercici de classe
Els blocs de centre:
http://blocs.xtec.cat/ceippladelavella/
http://blocs.xtec.cat/ceipflix345/
http://blocs.xtec.cat/ceipllagut0910/
Els blocs destinats a semninaris i cursos de formació TIC:
http://ticotac.blogspot.com/
Blogs de professors (individuals):
http://5centims5.blogspot.com/
Blog d’aula de professor:
http://elbonia.cent.uji.es/jordi/
Blog de professor – alumnes:
http://blocs.xtec.cat/aulaobertaitaca
Blog d’aula d’alumne:
http://bloc.ravalnet.org
http://blocs.xtec.cat/ceippladelavella/
http://blocs.xtec.cat/ceipflix345/
http://blocs.xtec.cat/ceipllagut0910/
Els blocs destinats a semninaris i cursos de formació TIC:
http://ticotac.blogspot.com/
Blogs de professors (individuals):
http://5centims5.blogspot.com/
Blog d’aula de professor:
http://elbonia.cent.uji.es/jordi/
Blog de professor – alumnes:
http://blocs.xtec.cat/aulaobertaitaca
Blog d’aula d’alumne:
http://bloc.ravalnet.org
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
