Les tres velletes

A classe de comunicació oral i escrita desprès de recitar tots els poemes ens em donat compte que hi ha dues autores més recitades per han sigut la Lola cases i l’Helena Vidal extretes del llibre “Poesies amb suc”.

Després em comentat que cada persona recita els poemes d’una manera diferent. He pogut comprovar que cadascuna ho fa de manera diferent: hi ha qui mou el cap a un costat, qui acompanya la veu amb gestos i d’altres que no fan cap gest i a un l’altre noia que semblava que ho llegia imaginàriament per seguir el poema, gent que movia als ulls d’un costat a l’altre, qui es posen la mà a l’esquena o la mà alt davant...
Desprès la Roser en va recitar un poema que diu així:

Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,
i el full s'irisa
en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!
Que les cames se't veuen
i la mitja és ben fina;
i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen.
I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!
I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat!

De Joan Salvat-Papasseit

A l’hora d’explicar contes necessitem l’ajuda de tres velletes (metàfora): l’oïda, la memòria i la veu.

• L’oïda: és la primera que surt a passejar. Abans de néixer ja està treballant. Ella és molt tímida, treballa quant vol, es deixa emportar per estímuls que posem en marxa de manera inconscient. És vergonyosa i mal educada o capritxosa; no sabria treballar si no fos amb l’ajuda de la memòria. Sinó fos per la memòria l’oïda tindrà un treball inútil. Aprofita d’ella coses que li provoquen curiositat i que li sorprenen.

• La memòria: És la segona velleta i no surt de casa. És familiar. No li agrada ensenyar-se perquè té algú que ho fa per ella. La memòria no sabria treballar sense l’oïda, és a dir sense ella tindria un treball inútil. Perquè només recorda les coses que li criden l'atenció i que la sorprenen. Ella no es mostra, per això existeix la tercera velleta: la veu.

• La veu: és la tercera velleta. Ella s’encarrega de comunicar als altres i treure cap a fora el que li arriba de la memòria i de l’oïda. Aparentment, és la més exterior de totes elles i la que surt més tard. En comparació amb aquesta, les altres dues velletes tenen la funció de magatzem. És la part més exterior del pensament del llenguatge volem exterioritzar lo que fem a traves de la veu, és a dir que utilitza la paraula. La paraula és el llenguatge que permet expressar allò que ens arriba de l’interior. La veu no és física perquè és un so, això vol dir que cada una té un so diferent al altre o de manera determinada, és a dir que li és fonamental un cos. L’escoltem pel significat de les coses que diu o pel soroll que fa. La veu és aire. Només pot existir si existeix un cos que faci treure aquest aire. Necessita d’aquest cos, d’aquest aparell fonedor format per diferents òrgans per la seva existència. El cos és una fàbrica, un moviment personal i adequat a cada circumstància per transmetre allò que la veu ,li transmet. Aquest acompanyament corporal és silenciós.
Els gestos serveixen per subratllar per donar una mica més de sentit(comparació amb els dos llaços del regal). Les mans demanen, indiquen... Són formes d’expressió que establien la veu.

Moltes vegades expliquem històries a través d’un conte perquè així ajudem a la memòria i, a la vegada, ens hi apropem més a la gent. Ens facilita a enrrecordar-nos i a memoritzar molt més de la història. Si ens fixem en els contes els protagonistes són tres, com els tres porquets, les tres bessones, els tres ossets. La explicació d’això és perquè el numero tres és més fàcil de recordar. És un número simbòlic i molt present a la nostre cultura.


Finalment, a l'aula hem comprovat l' importància de la postura dins la lectura, la postura correcte per tal de facilitar-li la bona lectura. Em llegit el llibre de les llegendes no hi ha diàleg, està narrat en primera persona i en passat, és a dir, utilitza el gènere narratiu, novel•la. Molta gent a desconnectat perquè el text era molt llarg i estaven més pendents de fer fotos que de seguir la història que la nostre companya estava llegint.