A les escoles ja s'utilitzen aquestes pantalles per fer jocs d'aprenentatge. I ho puguin fer ells des de els seus llocs. Te molts avantatges ja que tothom pot veure el progrés ja que a més està connectada a la pissarra de la classe tothom ho veu. També es poden ajudar entre ells ja que així creixera al companyeris-me a classe. Et permet escriure em el llapis que porta incorporat PDI amb el teclat o amb el mateix traç que escrivim en el full de paper ja que també ho registre i ho guarda. Té tots els estris per escriure des de el llapis fins al retolador o el subratllat. M'ha agradat molt que la pantalla tingues d'uns sensors que reconeixen el color amb el que estem escrivint. A més podem buscar informació a l'aula, realitzar i presentar treballs, etc.
Smartbook és un programa que és similar al power point però és més complert.
La meva reflexió sobre els PDI a les aules:
M'ha agradat molt no havia utilitzat mai cap ni tan sols sabia totes aquestes coses que em comentat a classe sobre tots els avantatges que te el PDI . També crec que es molt útil aquesta pantalla digital j que els nens utilitzen molt els ordinadors i es una manera més interactiva de aprendre. I els nens segur que els hi agrada molt més el PDI que la manera convencional d'estudiar. Els estudiants estan més atents i motivats i això afavoreix els alumnes, els pares i a l'escola. A més a més ens proporciona unes classes més actives i audiovisuals que atrauen als nens.
dilluns, 30 de novembre del 2009
Concert de Santa Ceclia
El divendres 27 de Novembre tots els alumnes de la facultat que aquest any serà el seu últim curs. Van preparar la gala amb molta il.lusió, alegria, entusiasme... Aquests alumnes van preparar un festival de comiat. Era un concert de música que es fa cada any a la facultat on es canta, es toca i es balla. També va haver-hi una declaració d'amor( amb sentit d l'humor). Hem va agradar molt perquè va haver-hi un repertori molt variat de cançons, espectacles, instruments, ritmes, estils...
A més a més tots que estàvem de public vam participar no només amb l'amanida catalana que ja ho sabíem sinó en moltes més coses. Va haver-hi molta organització, ens vam emportar una sorpresa perquè no ens esperàvem així. ens va agradar molt els felicito per el esforç i lo bé que ho van fer.
A més a més tots que estàvem de public vam participar no només amb l'amanida catalana que ja ho sabíem sinó en moltes més coses. Va haver-hi molta organització, ens vam emportar una sorpresa perquè no ens esperàvem així. ens va agradar molt els felicito per el esforç i lo bé que ho van fer.
Imatges realitzada per: Cristina Simón
El primer vídeo és el que vàrem participar tots amb l'amanida Catalana.
El segon vídeo és on ens diuen adéu tots els de 3er amb la cançó de Michael Jackson Heal the world.
Els vídeos extrets de la pag web http://grups.blanquerna.url.edu/m03/cecilia/09/index.htm
Cançó
Ja se’n va la tardor
Ja s’amaga l’esquirol
Cansat de buscar
Pinyes per l’any nou.
Ha arribat l’hivern
Quin fred, quin fred!
Si mires allà baix
Veuràs pingüins nedant.
Ja ve la primavera
I el gel descongela.
Ja surten els conills
Saltant pels camins.
Ui que ve l’estiu
Quina calor, quina calor.
Hem pican els mosquits
Quina picor, quina picor.
Ja s’amaga l’esquirol
Cansat de buscar
Pinyes per l’any nou.
Ha arribat l’hivern
Quin fred, quin fred!
Si mires allà baix
Veuràs pingüins nedant.
Ja ve la primavera
I el gel descongela.
Ja surten els conills
Saltant pels camins.
Ui que ve l’estiu
Quina calor, quina calor.
Hem pican els mosquits
Quina picor, quina picor.
El pensament
És tractava de pensar algun pensament que estigues relacionat amb la setmana extraordinària. Primer vam expressar el nostre pensament (emocions o sentiments) damunt del full amb silenci i amb una música de fons. Tan sols podíem posar figures abstractes s'havia de representar amb alguns traços. Havíem d'utilitzar tinta xina que ens a proporcionat i pinzells de diferents mides i diferents gruixos. Ens va dir que era millor que no apareixesin lletres ni símbols. Sinó ralles de diferents gruixos. Llavors ens va posar una música de fons molt relaxant amb la qual ens deixàvem anar i gaudíem del que estàvem fent.
Desprès gracies a que la tinta xina se assecava molt rapit podíem posar-nos a embolicar el nostre pensament. En el meu ca el vaig embolicar amb paper embalatges d’objectes delicats tot el foli que havia dibuixat.
Aquest va ser el resultat de la meva obra:
Voldria dir que la meva obra te doble sentit ja que si ho mires d'un costat son els batecs del cor segons tota la setmana en canvi si ho gires son els batecs del cor quan vaig estar a la exposició de freqüències.
Desprès gracies a que la tinta xina se assecava molt rapit podíem posar-nos a embolicar el nostre pensament. En el meu ca el vaig embolicar amb paper embalatges d’objectes delicats tot el foli que havia dibuixat.
Aquest va ser el resultat de la meva obra:
Voldria dir que la meva obra te doble sentit ja que si ho mires d'un costat son els batecs del cor segons tota la setmana en canvi si ho gires son els batecs del cor quan vaig estar a la exposició de freqüències.
diumenge, 29 de novembre del 2009
Una critica a la societat
Noticia del avui del 25 d'octubre del 2009. amb el títol: Una migdiada de dotze anys. És una critica a la societat d'avui dia sobre que "Educar deu ser una cosa semblant a espavilar els marrecs i frenar els adolescents. Just al contrari del que fem: no és estrany veure nanos de quatre anys amb cotxet i xumet parlant pel mòbil, ni tampoc ho és veure'n de catorze sense hora de tornar a casa."
Extret de la pag web de l'avui
Extret de la pag web de l'avui
Detingut un menor per donar un cop de puny al director
Detingut un menor per donar un cop de puny al director del institut. El noi va ser traslladat a la comissaria per prendre-li declaració. La denúncia interposada pel director del centre, que és també professor no sap la causa per la qual va transcendir i en presència de testimonis, li va clavar un fort cop de puny a l'ull.
L'agressió es va produir dies després que diverses desenes de professors de l'institut es concentraran per expressar la seva "indignació i perplexitat" per la sentència que va absoldre a un alumne d'aquest centre que va llançar ous contra la façana d'una professora que li havia suspès un examen.Un jutjat el va condemnar el noi a set dies de treballs per a la comunitat.
Noticia extreta del país
L'agressió es va produir dies després que diverses desenes de professors de l'institut es concentraran per expressar la seva "indignació i perplexitat" per la sentència que va absoldre a un alumne d'aquest centre que va llançar ous contra la façana d'una professora que li havia suspès un examen.Un jutjat el va condemnar el noi a set dies de treballs per a la comunitat.
Noticia extreta del país
Monzó rebutja el vel a les escoles
Monzó rebutja el vel a les escoles
Diu que acceptar-lo "passa per sobre del seny"
L'escriptor Quim Monzó critica que pugui permetre l'ús del vel per nenes musulmanes a l'escola, en un article que publica al diari La Vanguardia, amb el títol "Amb la religió hem topat, Mohamed Jordi".
Quim Monzó va dir: "En principi, a mi tant em fa que es pugui portar o no, però si es decideix una cosa, es decideix aquesta cosa i ja està. I, per pura lògica, si els professors criden l'atenció als nois que van amb gorra -perquè en cobrir-se el cap s'incompleixen la normativa-, pel mateix motiu haurien de cridar l'atenció a les noies que es la cobreixen amb un vel". En una article que va escriure Esther Pintó "les normes, vigents en tots els centres escolars de Catalunya, són molt clars: no es pot portar cap objecte al cap ", ja que no es pot portar cap objecte al cap i punt. I es pregunta:" ¿Des de quan en un país suposadament laic les coses es decideixen en funció de si molesten o no a una determinada sensibilitat religiosa?".
Ús deixo aquí l'enllaç es molt interessant llegiu-lo : La Vanguardia
Diu que acceptar-lo "passa per sobre del seny"
L'escriptor Quim Monzó critica que pugui permetre l'ús del vel per nenes musulmanes a l'escola, en un article que publica al diari La Vanguardia, amb el títol "Amb la religió hem topat, Mohamed Jordi".
Quim Monzó va dir: "En principi, a mi tant em fa que es pugui portar o no, però si es decideix una cosa, es decideix aquesta cosa i ja està. I, per pura lògica, si els professors criden l'atenció als nois que van amb gorra -perquè en cobrir-se el cap s'incompleixen la normativa-, pel mateix motiu haurien de cridar l'atenció a les noies que es la cobreixen amb un vel". En una article que va escriure Esther Pintó "les normes, vigents en tots els centres escolars de Catalunya, són molt clars: no es pot portar cap objecte al cap ", ja que no es pot portar cap objecte al cap i punt. I es pregunta:" ¿Des de quan en un país suposadament laic les coses es decideixen en funció de si molesten o no a una determinada sensibilitat religiosa?".
Ús deixo aquí l'enllaç es molt interessant llegiu-lo : La Vanguardia
El test Marshmallow
El test Marshmallow és un famos experiment que consisteix en ofrerir un premi comestible a un nen de quatre anys amb la promesa de que si es capas d'esperar-se 20 minuts sense menjar-se'l optindrá un altre núvol a part de el que te en el plat coma premi.
Com em pugut veure no tots els nens esperan, i segons els estudis s'ha demostrat estadísticament que qui pasa el test solen assolir major maduresa i èxit en etapes posteriors de la vida.
El vídeo ens mostra les divertides cares dels nens durant aquests inacabables 20 minuts d'espera. No deixen de mirar ni per un segon la desitjable núvol de llaminadura...
El Test de Marshmallow es va realitzar amb aquest objectiu, veure la paciència que tenien els nens i la capacitat d’esperar a canvi d'obtenir una recompensa millor.
L'experiment consistia en deixar un nen tot sol en una sala amb una llaminadura a davant seu. Els deien que si eren capaços de no mossegar-la ni menjar-la durant l'estona que l'adult fos fora de la sala obtindrien una segona llaminadura.
Aquest va ser el resultat!
Com em pugut veure no tots els nens esperan, i segons els estudis s'ha demostrat estadísticament que qui pasa el test solen assolir major maduresa i èxit en etapes posteriors de la vida.
El vídeo ens mostra les divertides cares dels nens durant aquests inacabables 20 minuts d'espera. No deixen de mirar ni per un segon la desitjable núvol de llaminadura...
El Test de Marshmallow es va realitzar amb aquest objectiu, veure la paciència que tenien els nens i la capacitat d’esperar a canvi d'obtenir una recompensa millor.
L'experiment consistia en deixar un nen tot sol en una sala amb una llaminadura a davant seu. Els deien que si eren capaços de no mossegar-la ni menjar-la durant l'estona que l'adult fos fora de la sala obtindrien una segona llaminadura.
Aquest va ser el resultat!
dissabte, 28 de novembre del 2009
Frases
Frases que em van agradar que va dir l'Eulàlia Bosch a la conferència de dilluns a l'auditori.
1) Fer de mestre és ser un acomodador.
2) Si vols ser savi, pots ser mestre.
3) Els nens són curiosos per naturalesa.
4) No hi ha res més estranger que un nadó.
5) Tots som mestres de tots.
6) El gran aliat dels mestres són les arts.
7) La vida quotidiana també és troba en l’art.
8) L’arquitectura i la música dues formes d’art que vius des de dins.
9) La música és el so de els veus de la mestre.
10) Per ser mestre, cal ser savi.
11) Els nens són curiosos per necessitat.
12) Els mestres se’ls i va oblidar explicar-me com es viu la vida.
1) Fer de mestre és ser un acomodador.
2) Si vols ser savi, pots ser mestre.
3) Els nens són curiosos per naturalesa.
4) No hi ha res més estranger que un nadó.
5) Tots som mestres de tots.
6) El gran aliat dels mestres són les arts.
7) La vida quotidiana també és troba en l’art.
8) L’arquitectura i la música dues formes d’art que vius des de dins.
9) La música és el so de els veus de la mestre.
10) Per ser mestre, cal ser savi.
11) Els nens són curiosos per necessitat.
12) Els mestres se’ls i va oblidar explicar-me com es viu la vida.
divendres, 27 de novembre del 2009
Confèrencia Eulàlia Bosch
Confèrencia Eulàlia Bosch amb el titol "fer de mestre"
http://grups.blanquerna.url.edu/audiovisuals/ferdemestre.htm
Link extret del bloc del seminari del Jordi
http://grups.blanquerna.url.edu/audiovisuals/ferdemestre.htm
Link extret del bloc del seminari del Jordi
dijous, 26 de novembre del 2009
Dibuixos per pintar amb els nens
Dibuixos per pintar amb els nens:
http://www.mundosparalelos.me/dibujos-para-colorear/
http://www.mundosparalelos.me/dibujos-para-colorear/
El papa de la pepa
El papa de la Pepa és mariner; ja ho sé!
I té una grossa pipa de paper; ja ho sé!
Un dia anant a popa l'encengué,
ja ho sé, ja ho sé!
I es va fer pupa al nas,
jo no ho sé pas!
El papa, de la Pepa
amb la pipa a popa
té pupa, pupa al nas!
I té una grossa pipa de paper; ja ho sé!
Un dia anant a popa l'encengué,
ja ho sé, ja ho sé!
I es va fer pupa al nas,
jo no ho sé pas!
El papa, de la Pepa
amb la pipa a popa
té pupa, pupa al nas!
Google Docs
Treball col·laboratiu: documents de Google Docs
Quan adjuntes un document per enviar-lo a una altra persona, aquest document es duplica tantes vegades com a persones enviïs. Perquè no passi això s'hauria de adjuntar diferents adreces a un sol document. Això ho podem fer amb el Google docs.
Google docs envia un missatge amb un enllaç segur i directe a aquest document. Clicant l’enllaç podran editar i desar on-line el document. això fa que quan algú del grup edita, tothom veiem aquest canvis. Com que només hi ha un document mai no existiran confusions entre diverses versions, ja k tot estarà desat junt amb les seves versions anteriors. Tots els articles tenen un únic lloc on organitzar-los i editar-los. El pots editar totes les vegades que vulguis i com vulguis i no cal tornar-ho a enviar, només has de clicar a guardar.
També el correu si vols publicar-lo per que tothom ho vegi també es pot fer hauria de publicar-lo com una pàgina web només clicant a compartir.
A classe hem fet unes pràctiques . Hem fet grups de 4 persones, encara que el nostre era de 5: L'Anna Bartomeus, La Sara Belmonte, la Mònica Espona, l'Anna Garcia i jo.
Primera pràctica:
Consistia en crear i compartir un document de text amb les companyes i retocar-lo.
http://docs.google.com/Doc?docid=0AR-FmlO2ZamYZG02OTN2d18wZmNqcnZ4aGQ&hl=en&invite=CKv21vAF
Segona pràctica:
Consistia en crear una presentació, cada una des de el seu ordinador.
http://docs.google.com/present/edit?id=0AR-FmlO2ZamYZG02OTN2d18xazJ4djZyaGo&hl=en&invite=CMzRxcwG
Tercera pràctica:
Consistia en crear un full de càlcul i un formulari.
http://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dEJyMkJxV3VQNG4zcUhqcmxSMDQyY3c6MA
Valoració:
Hem va agradar molt aquest treball ja que és molt important i molt interessant per els docents, ja que és molt útil a l’hora de fer treballs en grup o posar idees en comú.
No Coneixia aquest programa i m’ha anat molt bé saber que existeix, perquè em va molt bé per poder fer treballs i l’utilitzo molt.
Quan adjuntes un document per enviar-lo a una altra persona, aquest document es duplica tantes vegades com a persones enviïs. Perquè no passi això s'hauria de adjuntar diferents adreces a un sol document. Això ho podem fer amb el Google docs.
Google docs envia un missatge amb un enllaç segur i directe a aquest document. Clicant l’enllaç podran editar i desar on-line el document. això fa que quan algú del grup edita, tothom veiem aquest canvis. Com que només hi ha un document mai no existiran confusions entre diverses versions, ja k tot estarà desat junt amb les seves versions anteriors. Tots els articles tenen un únic lloc on organitzar-los i editar-los. El pots editar totes les vegades que vulguis i com vulguis i no cal tornar-ho a enviar, només has de clicar a guardar.
També el correu si vols publicar-lo per que tothom ho vegi també es pot fer hauria de publicar-lo com una pàgina web només clicant a compartir.
A classe hem fet unes pràctiques . Hem fet grups de 4 persones, encara que el nostre era de 5: L'Anna Bartomeus, La Sara Belmonte, la Mònica Espona, l'Anna Garcia i jo.
Primera pràctica:
Consistia en crear i compartir un document de text amb les companyes i retocar-lo.
http://docs.google.com/Doc?docid=0AR-FmlO2ZamYZG02OTN2d18wZmNqcnZ4aGQ&hl=en&invite=CKv21vAF
Segona pràctica:
Consistia en crear una presentació, cada una des de el seu ordinador.
http://docs.google.com/present/edit?id=0AR-FmlO2ZamYZG02OTN2d18xazJ4djZyaGo&hl=en&invite=CMzRxcwG
Tercera pràctica:
Consistia en crear un full de càlcul i un formulari.
http://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dEJyMkJxV3VQNG4zcUhqcmxSMDQyY3c6MA
Valoració:
Hem va agradar molt aquest treball ja que és molt important i molt interessant per els docents, ja que és molt útil a l’hora de fer treballs en grup o posar idees en comú.
No Coneixia aquest programa i m’ha anat molt bé saber que existeix, perquè em va molt bé per poder fer treballs i l’utilitzo molt.
dimecres, 25 de novembre del 2009
El curs escolar (nou calandari)
El curs escolar s'avança i inclou vacances al febrer
les classes començaran el 7 de stembre, l'endamà de reis no serà festiu, no hi haurà horari partit al juny i aldrà fer-ne la prenscripció abans.
La educació a optat per iniciar el curs escolar una setmana abans, o sigui el set de setembre, es el primer timit intent de retocar uncalandari amb una durada excessiva de vacances d'estiu que es consideran perjudicials per el docent.
Aquesta noticia ens influeixa tots desde les escoles brassol a els universitaris, professors... indirectament als pares i mares per poder posar algun remei aquella setmana que el pares treballan i amb la crisi que hi ha no es poden permetre el luxe de fer una semana sencera de vacances. I no tenen ningú qui pugui ocupar-se del seu fill aquelles hores.
Aquest article a sigut publicat al 20minuts, que, periodico, vanguardia...
les classes començaran el 7 de stembre, l'endamà de reis no serà festiu, no hi haurà horari partit al juny i aldrà fer-ne la prenscripció abans.
La educació a optat per iniciar el curs escolar una setmana abans, o sigui el set de setembre, es el primer timit intent de retocar uncalandari amb una durada excessiva de vacances d'estiu que es consideran perjudicials per el docent.
Aquesta noticia ens influeixa tots desde les escoles brassol a els universitaris, professors... indirectament als pares i mares per poder posar algun remei aquella setmana que el pares treballan i amb la crisi que hi ha no es poden permetre el luxe de fer una semana sencera de vacances. I no tenen ningú qui pugui ocupar-se del seu fill aquelles hores.
Aquest article a sigut publicat al 20minuts, que, periodico, vanguardia...
Les escoles obriran a les vacances de febrer si les famílies organitzen activitats
El nou calendari escolar no el i proporciona l'ecses a les escoles catalanes, ja que no obrin durant la setmana de vacances de febrer.
Només amb la condició que les associacions de pares i mares (ampes) organitzin activitats per als nens, en aquest cas podran utilitzar les instal·lacions escolars durant la setmana lliure que preveu el nou calendari.
Us deix-ho el link per més informació: Sindicat
Només amb la condició que les associacions de pares i mares (ampes) organitzin activitats per als nens, en aquest cas podran utilitzar les instal·lacions escolars durant la setmana lliure que preveu el nou calendari.
Us deix-ho el link per més informació: Sindicat
dimarts, 24 de novembre del 2009
dilluns, 23 de novembre del 2009
Misteri
Segona aportació a la pagina: misteri
"Va dir: perquè no anem a l’agencia? Ja que si l’han raptat ( és el que pensava tothom que el coneixia) hi haurà alguna porta oberta, be que al director l’han tingut de treure per algun lloc.
Tot seguit van corre com mai ho havien fet. Carrer avall, per arribar com abans millor. Un cop ja estaven davant l’agencia, van donar un parell de voltes a tot l’edifici. Van comprovar totes les portes, alguna ha de estar oberta! Va exclamar en Manel. Però res, ja podien donar les voltes que volguessin que totes les portes estaven tancades amb clau. Finalment van trobar una porta mig amagada que se’ls hi havia passat per alt. Aquesta porta es trobava al terra amagada entre les fulles de l’heura i donava a un subterrani. Van entrar i van veure que hi havia un passadís que comunicava amb el interior de la agencia. Tot seguint el passadís van anar a parar el despatx del director. Just on volien anar a parar. Van començar a remoureu tot en busca d’una pista, per saber on podia estar el director o qui l’havia raptat. Tot just mirant l’escriptori en Manel va trobar una pista molt important. "
"Va dir: perquè no anem a l’agencia? Ja que si l’han raptat ( és el que pensava tothom que el coneixia) hi haurà alguna porta oberta, be que al director l’han tingut de treure per algun lloc.
Tot seguit van corre com mai ho havien fet. Carrer avall, per arribar com abans millor. Un cop ja estaven davant l’agencia, van donar un parell de voltes a tot l’edifici. Van comprovar totes les portes, alguna ha de estar oberta! Va exclamar en Manel. Però res, ja podien donar les voltes que volguessin que totes les portes estaven tancades amb clau. Finalment van trobar una porta mig amagada que se’ls hi havia passat per alt. Aquesta porta es trobava al terra amagada entre les fulles de l’heura i donava a un subterrani. Van entrar i van veure que hi havia un passadís que comunicava amb el interior de la agencia. Tot seguint el passadís van anar a parar el despatx del director. Just on volien anar a parar. Van començar a remoureu tot en busca d’una pista, per saber on podia estar el director o qui l’havia raptat. Tot just mirant l’escriptori en Manel va trobar una pista molt important. "
Audacity
A classe de gestió de la informació i TIC vam estar treballant amb el programa Audacity, ja que és tracta d'un programa lliure que podem descarregar gratuïtament des de Internet.
Aquesta pràctica consisteix en primer de tot una cançó en format MP3, que en el meu cas a sigut Llença’t de Lax’n Busto.
El primer pas va ser descargar el programa i un cop descargat l’obrim. A dalt de tot de la pantalla a mà Esquerra trobem una pestanya que s’anomena fitxer i apretem a obre, aleshores escollim la cançó que anteriorment havíem guardat a la nostra carpeta. Un cop tenim fet això ens sortirà a la pista la cançó que em escollit, seleccionem un tros de la cançó, i anem a edita i apretem a silenci. Un cop creat el silenci, l'hi posarem efectes a la cançó just abans d'on comença i acaba el silenci, aleshores anirem a efecte posar un Cross Fade Out i un Cross Fade In, un es per el final de la cançó que vagui disminuint el volum i l’altre és al principi de la cançó perquè vagui augmentant el volum en cada tros seleccionat. Llavors en el tros que anteriorment em editat silenciant un tros de cançó amb un micròfon gravarem el nom i l’autor de la cançó. I finalment e posat un afecte que fa com d’eco d’una part de la cançó que tu seleccionis.
Un cop ja em retocat la cançó i ens agrada com queda hem de guardar la cançó en format MP3 i per realitzar això, anirem a fitxer i apretarem a exportar com a MP3 i si volem exportar al format MP3 haurem de descarregar el codificador LAME i desar-lo al nostre ordinador. Per finalitzar i poder-ho pujar al bloc hem de registrar-nos a Goear que generar un codi embed.
Aquest a sigut el resultat:
Aquesta pràctica consisteix en primer de tot una cançó en format MP3, que en el meu cas a sigut Llença’t de Lax’n Busto.
El primer pas va ser descargar el programa i un cop descargat l’obrim. A dalt de tot de la pantalla a mà Esquerra trobem una pestanya que s’anomena fitxer i apretem a obre, aleshores escollim la cançó que anteriorment havíem guardat a la nostra carpeta. Un cop tenim fet això ens sortirà a la pista la cançó que em escollit, seleccionem un tros de la cançó, i anem a edita i apretem a silenci. Un cop creat el silenci, l'hi posarem efectes a la cançó just abans d'on comença i acaba el silenci, aleshores anirem a efecte posar un Cross Fade Out i un Cross Fade In, un es per el final de la cançó que vagui disminuint el volum i l’altre és al principi de la cançó perquè vagui augmentant el volum en cada tros seleccionat. Llavors en el tros que anteriorment em editat silenciant un tros de cançó amb un micròfon gravarem el nom i l’autor de la cançó. I finalment e posat un afecte que fa com d’eco d’una part de la cançó que tu seleccionis.
Un cop ja em retocat la cançó i ens agrada com queda hem de guardar la cançó en format MP3 i per realitzar això, anirem a fitxer i apretarem a exportar com a MP3 i si volem exportar al format MP3 haurem de descarregar el codificador LAME i desar-lo al nostre ordinador. Per finalitzar i poder-ho pujar al bloc hem de registrar-nos a Goear que generar un codi embed.
Aquest a sigut el resultat:
diumenge, 22 de novembre del 2009
Auditori
Divendres 20
10:30 Visita al museu de la música per grups.
13:00 Concert corda i descorda.
14:00 Conferència del servei educatiu.
Visita al museu de la música per grups ens van explicar com funcionava el museu, l'organització que tenien, ofertes educatives,explicació perquè es tan bo que els nens desde petits es relacionin amb els instruments, els sons...
Primer vam entrar en una sala on els nens poden familiaritzar-se amb els instruments, que prèviament hauran estudiat a classe amb un material de suport. Tot seguit es fan grups amb els nens cada grup es un instrument(8 grups per 8instruments) i cada grup a de trobar el instrument que li a tocat. Despès vam anar entrant a una altre sala que s'anomenava el bosc sonor(cord,percusió,vent...)amb instruments de diferents cultures. Tot seguit vam entrar en una sala que es deia petit orpheus,despres hi ha la sala de audioguia musical, la sala dels tallers, la conferències, cursos especialitzats, audicions musicals, publicacions i finalment hi ha el del espai de documentació i recerca.
Concert corda i descorda va ser molt original molt adequat per nens d'infantil o primària. Molt educatiu i perfecte perquè els nens li perdin la por es instruments.Personalment m'ha sobtat molt i m'ha encantat ja que pot englobar totes les edats, ja que crec que tots vam gaudir molt del concert. La música es el protagonista del concert.
Conferència del servei educatiu ens van ensenyar les diferents ofertes educatives,els seus objectius... Ens va explicar també sobre la visita del museu que podia ser lliure o documentada i ens va dir que el concert que acabàvem de veure era un concert educatiu. Aquest concert l'hem vist desde un punt de vista sensorial.
L'auditori es la ciutat de la música que és un espai de servei que tracta de aproxima la música dels 0-100 anys, ja que la música sempre estat present desde l'inici. El objectiu es que volen que amb la música prengem sense ser ensenyats.
10:30 Visita al museu de la música per grups.
13:00 Concert corda i descorda.
14:00 Conferència del servei educatiu.
Visita al museu de la música per grups ens van explicar com funcionava el museu, l'organització que tenien, ofertes educatives,explicació perquè es tan bo que els nens desde petits es relacionin amb els instruments, els sons...
Primer vam entrar en una sala on els nens poden familiaritzar-se amb els instruments, que prèviament hauran estudiat a classe amb un material de suport. Tot seguit es fan grups amb els nens cada grup es un instrument(8 grups per 8instruments) i cada grup a de trobar el instrument que li a tocat. Despès vam anar entrant a una altre sala que s'anomenava el bosc sonor(cord,percusió,vent...)amb instruments de diferents cultures. Tot seguit vam entrar en una sala que es deia petit orpheus,despres hi ha la sala de audioguia musical, la sala dels tallers, la conferències, cursos especialitzats, audicions musicals, publicacions i finalment hi ha el del espai de documentació i recerca.
Concert corda i descorda va ser molt original molt adequat per nens d'infantil o primària. Molt educatiu i perfecte perquè els nens li perdin la por es instruments.Personalment m'ha sobtat molt i m'ha encantat ja que pot englobar totes les edats, ja que crec que tots vam gaudir molt del concert. La música es el protagonista del concert.
Conferència del servei educatiu ens van ensenyar les diferents ofertes educatives,els seus objectius... Ens va explicar també sobre la visita del museu que podia ser lliure o documentada i ens va dir que el concert que acabàvem de veure era un concert educatiu. Aquest concert l'hem vist desde un punt de vista sensorial.
L'auditori es la ciutat de la música que és un espai de servei que tracta de aproxima la música dels 0-100 anys, ja que la música sempre estat present desde l'inici. El objectiu es que volen que amb la música prengem sense ser ensenyats.
dissabte, 21 de novembre del 2009
Un plat pla ple de poesia està
.
Dijous 19
.
Vam anar a un espectacle anomenat "Un plat pla ple de poesia està" a la biblioteca Jaume Fuster.
I la Roser Ros ens va fer arribar una mica abans perquè també veiéssim com es muntava un espectacle.
És un recital poètic (que casi no parlen només reciten poesia) aquests dos personatges intenten posar 25 plats sobre la taula. Aquests dos personatges s'enfaden, riuen, comparteixen, es discuteixen, salten, corren, juguen, ballen, es persegueixen , fan les paus...
abans de que comences aquest espectacle van vindre dues escoles de primària del barri de Lesseps, per veure les seves reaccions les seves cares, si participaven, si s'excaven de la cadira...
Sobretot al principi de l'espectacle els nens venen nerviosos, alegres perquè fan algú nou, contents, parlen per els descosits, es fan bromes...
Dijous 19
.
Vam anar a un espectacle anomenat "Un plat pla ple de poesia està" a la biblioteca Jaume Fuster.
I la Roser Ros ens va fer arribar una mica abans perquè també veiéssim com es muntava un espectacle.
És un recital poètic (que casi no parlen només reciten poesia) aquests dos personatges intenten posar 25 plats sobre la taula. Aquests dos personatges s'enfaden, riuen, comparteixen, es discuteixen, salten, corren, juguen, ballen, es persegueixen , fan les paus...
abans de que comences aquest espectacle van vindre dues escoles de primària del barri de Lesseps, per veure les seves reaccions les seves cares, si participaven, si s'excaven de la cadira...
Sobretot al principi de l'espectacle els nens venen nerviosos, alegres perquè fan algú nou, contents, parlen per els descosits, es fan bromes...
divendres, 20 de novembre del 2009
Freqüències
.
Dimecres 18
.
Freqüències és una visita a l'exposició fotogràfica d'Eugènia Balcells en el Centre d'Arts de Santa Mònica.
Eren tot de projeccions, es a dir estructures complexes de colors i llum.
Tenen la capacitat de barrejar colors, anar pujant de to i a més a més a la roda de color i al laberint cada roca, cada planta, cada animal , cada persona , cada cosa que esta present al nostre dia a dia és el resultat d'una combinació infinita de fonts de llum.
Podem dir que és un homenatge al misteri poètic el qual ens deixa descobrir i fer volar la curiositat,etc.
Desprès de la roda de color i el laberint trobem unes campanes de ferro penjades que estaven col·locades de més greu a més agut. I va fer referència a Isaac Newton que va dir"... el sol és només una campana els sons de la qual emeten llum".
Finalment ens mostre la taula dels elements, que són 108 elements físics i químics.
Una manera diferent de veure les coses, una nova experiència... és el que ens produït aquesta exposició.
Sempre em de tindre present en aquesta exposició que segons on et col·loquis ho veus d'una manera diferent.
I per acabar els protagonistes d'aquesta exposició som nosaltres i a més a més ens parla de nosaltres.
Dimecres 18
.
Freqüències és una visita a l'exposició fotogràfica d'Eugènia Balcells en el Centre d'Arts de Santa Mònica.
Eren tot de projeccions, es a dir estructures complexes de colors i llum.
Tenen la capacitat de barrejar colors, anar pujant de to i a més a més a la roda de color i al laberint cada roca, cada planta, cada animal , cada persona , cada cosa que esta present al nostre dia a dia és el resultat d'una combinació infinita de fonts de llum.
Podem dir que és un homenatge al misteri poètic el qual ens deixa descobrir i fer volar la curiositat,etc.
Desprès de la roda de color i el laberint trobem unes campanes de ferro penjades que estaven col·locades de més greu a més agut. I va fer referència a Isaac Newton que va dir"... el sol és només una campana els sons de la qual emeten llum".
Finalment ens mostre la taula dels elements, que són 108 elements físics i químics.
Una manera diferent de veure les coses, una nova experiència... és el que ens produït aquesta exposició.
Sempre em de tindre present en aquesta exposició que segons on et col·loquis ho veus d'una manera diferent.
I per acabar els protagonistes d'aquesta exposició som nosaltres i a més a més ens parla de nosaltres.
dimecres, 18 de novembre del 2009
l'escola Pia de Moià
.
Dimarts 17
.
Acompanyament a un centre de pràctiques d'un estudiant de 3r curs en el meu cas a sigut la Elisabet Nunell Canals.
Vam anar on ella feia practiques a l'escola Pia de Moià al c/ av. de l'escola pia. He estat amb els nens de 5 mesos fins 1 anys més petits els que havien nescut a l'agost, setembre, octubre, novembre i desembre.
Amb aquesta experencia he après molt desde organitzar, explicar contes, cantar, ballar a donar-li's de menjar, cuidar-lo's, estar per ells...
desde la porta:
la seva classe:
la activitat que vam realitzar:
Dimarts 17
.
Acompanyament a un centre de pràctiques d'un estudiant de 3r curs en el meu cas a sigut la Elisabet Nunell Canals.
Vam anar on ella feia practiques a l'escola Pia de Moià al c/ av. de l'escola pia. He estat amb els nens de 5 mesos fins 1 anys més petits els que havien nescut a l'agost, setembre, octubre, novembre i desembre.
Amb aquesta experencia he après molt desde organitzar, explicar contes, cantar, ballar a donar-li's de menjar, cuidar-lo's, estar per ells...
desde la porta:
la seva classe:
la activitat que vam realitzar:
dimarts, 17 de novembre del 2009
Semana d'activitats extraordinàries
Del dia 16 al 20 de novembre férem activitats fora de la Universitat. Es com un primer contacte amb lo que ens trobarem un cop treballem o a les practiques que farem en 2n, 3er, 4rt de grau. A sigut com una iniciació a les practiques, perquè no ens trobem tan desprevinguts aquell dia.
Dilluns vam anar tots a l'auditori de la Blanquerna de 8:00 a 10:00h perquè va vindre l'Eulàlia Bosch a fer una conferència amb el títol "Fer de mestre" ja que tots som futurs mestres. M'ha semblat molt interessant encara que no me l'esperava així la conferencia. I m'ha sorprès que toques totes i cada una de les matèries que estem fent aquest any.
Desprès de 11 a 14h va anar a Natupark el jardí de cordes de Cerdanyola del Vallès són activitats lúdiques i pedagògiques que es desenvolupen en el entorn natural. Eran un conjunt d'instal.lacións a sobre dels arbres utilitzant l'habilitat, destesa, algu de força i molta aventura. I el millor esque tenen adaptació per cada nivell i per cada nen segons la seva edat i la seva alçada.Primer ens van explicar la politja i els mosquetons com els havíem d'utilitzar, nosaltres com ens havíem de col.locar, etc. Hi havien diversos circuits hi havia un per nens molt petits i desprès per nens més grans hi havia el més fàcil que era el color verd, desprès el blau, el taronja, el vermell i el últim i més difícil el negre.
web d'interès
Dilluns vam anar tots a l'auditori de la Blanquerna de 8:00 a 10:00h perquè va vindre l'Eulàlia Bosch a fer una conferència amb el títol "Fer de mestre" ja que tots som futurs mestres. M'ha semblat molt interessant encara que no me l'esperava així la conferencia. I m'ha sorprès que toques totes i cada una de les matèries que estem fent aquest any.
Desprès de 11 a 14h va anar a Natupark el jardí de cordes de Cerdanyola del Vallès són activitats lúdiques i pedagògiques que es desenvolupen en el entorn natural. Eran un conjunt d'instal.lacións a sobre dels arbres utilitzant l'habilitat, destesa, algu de força i molta aventura. I el millor esque tenen adaptació per cada nivell i per cada nen segons la seva edat i la seva alçada.Primer ens van explicar la politja i els mosquetons com els havíem d'utilitzar, nosaltres com ens havíem de col.locar, etc. Hi havien diversos circuits hi havia un per nens molt petits i desprès per nens més grans hi havia el més fàcil que era el color verd, desprès el blau, el taronja, el vermell i el últim i més difícil el negre.
web d'interès
diumenge, 15 de novembre del 2009
Moren a Barcelona dues nenes per grip A
Dues nenes menors d'edat, exactament de 4 i 13 anys van morir dijous passat a Barcelona a causa de la grip A. Les nenes aparentment no patien cap tipus de patologia prèvia, encara qe el virus circula amb molta intensitat a la vegada que s'observa una àmplia circulació d'altres virus respiratoris. A Catalunya s'han produït un total de 130 casos greus i 78 dels quals ja han estat donats d'alta. Hi han moltes baixes de molts nens, sobretot de escoles brassol.
Ús deixo un enllaç per més informció en aquest Link
Ús deixo un enllaç per més informció en aquest Link
El món del meu OMNI
El últim dia de Llenguatge visual i plàstica, vam fer el món o un zoom del planeta d’on prové el nostre OMNI (objecte musical no identificat), que vam fer per la classe de Llenguatge musical. En el meu cas vaig fer un zoom del planeta, ja que havia de cabre dins de la fullola de tamany DinA-4 que ens havia demanat la Georgina Vila, que compréssim.
El meu zoom del planeta que he volgut representa ha sigut el mar i una cova, ja que el meu OMNI era una ampolla de vidre.
Podem veure la cova en una cantonada i el mar ocupant casi tota la fullola amb petxines i sorra de platja per sobre. El mar el vaig fer de dos colors diferents perquè es veies més realista. Vaig fer que ocupes casi tota la fullola per donar-li més importància, ja que es d’on venia la ampolla de vidre.
Per fer aquest món he necessitat:
- La fullola de Dina-4 per la base
- Pasta de paper per fer les onades
- Cartró per fer la coba
- Paper de diari per forrar-ho tot
- Plàstic per fer el forat de la coba
- Paper de seda i paer de cel.lofana per decoraro hi donar-li color
- Pedres i herbes per donar una mica de relleu
Finalment així va quedar el meu treball:
El meu OMNI:
El meu zoom del planeta que he volgut representa ha sigut el mar i una cova, ja que el meu OMNI era una ampolla de vidre.
Podem veure la cova en una cantonada i el mar ocupant casi tota la fullola amb petxines i sorra de platja per sobre. El mar el vaig fer de dos colors diferents perquè es veies més realista. Vaig fer que ocupes casi tota la fullola per donar-li més importància, ja que es d’on venia la ampolla de vidre.
Per fer aquest món he necessitat:
- La fullola de Dina-4 per la base
- Pasta de paper per fer les onades
- Cartró per fer la coba
- Paper de diari per forrar-ho tot
- Plàstic per fer el forat de la coba
- Paper de seda i paer de cel.lofana per decoraro hi donar-li color
- Pedres i herbes per donar una mica de relleu
Finalment així va quedar el meu treball:
El meu OMNI:
dissabte, 14 de novembre del 2009
Inauguració de escoles brassol
Notícia emesa a L'Hospitalet programa "al dia" (Hospitalet Televisió) el 24-10-2009, corresponent a la inauguració de l'escola bressol Casa del Parc i la millora del CEIP Ramón y Cajal.
Aquesta Noticia a més de ser molt interessant la podem relacionar amb una altre noticia que ha sortit avui en el diari gratuït anomenat "20 minutos" que posava com a títol a Barcelona s'obrirà 29 escoles bressol d'aquí dos anys. Publicada Divendres, 13 de Novembre del 2009 . Ús deixo el link on ho he trobat.
Quadern de viatge
Quadern de Viatge
View more presentations from caterinacanassole.
Treball de plàstica amb tot el que em fet fins ara, des de practiques i vídeos fins a referents artístics.
Dalt del cotxe
.
Dalt del cotxe,
hi ha una nina,
que repica,
els cascabells.
Trenta, quaranta,
l'atmella, marganta
pinyol, madur,
véste'n tu.
Si tu t'en vas,
nero, nero, nero,
si tu t'en vas,
nero, nero, nas!
.
Dalt del cotxe,
hi ha una nina,
que repica,
els cascabells.
Trenta, quaranta,
l'atmella, marganta
pinyol, madur,
véste'n tu.
Si tu t'en vas,
nero, nero, nero,
si tu t'en vas,
nero, nero, nas!
.
divendres, 13 de novembre del 2009
Seminari
En cada color havíem de posar un pensament del llibre Vida quotidiana i jo he posat:
-Apendre
-Ensenyar
-Si tens ganes d’escriure posat a llegir.
-Infancia
-Un llibre sorprenent
-Mare, tu què mires: el blanc o el negre?
-Si un problema no te solució és una catàstrofe.
-Històries breus de llarga durada
Vídeo Plàstica-Miquel Barceló
L'altre vídeo ens parlaba sobre Miquel Barceló sobre la seva obra anomenada paso doble.Un espectacle que barreja pintura, música, dansa i fang. En aquesta imatge Josef Nadj n'acaba formant part. Hi ha una banda sonora de fons mentres van fent la obra. És un espectacle impresionant perquè a part d’impactar improvitza totalment l’obra.
( es casi al final del Vídeo quant ja te cas l'obra acabada)
(Finalment ell fent una fotografia a la seva obra d'art)
Videos relacionats
( es casi al final del Vídeo quant ja te cas l'obra acabada)
(Finalment ell fent una fotografia a la seva obra d'art)
Videos relacionats
Vídeo de Plàstica
L'ultim dia de classe ens va passar dos vídeos la Georgina, molt interessants un perquè vam estar parlant en classes anteriors sobre quina edat els nens podien jugar amb fang. I molta gent va dir que a partir dels 3 anys o és grans en canvi va haver-hi algunes persones que van dir que amb un any ja podien jugar, gracies aquesta divisió d'opinions ens va passar aquest vídeo del qual posaré unes quantes imatges es les quals surten imatges a favor de que juguin amb fang com abans millor, per poder experimentar. Però hi ha alguna imatge que és per la principal causa perquè dèiem que no, que és que els nens s'ho posen tot a la boca i segur que es menjarien el fang.
Imatges del Vídeo:
( es menja el fang)
(Experiementació)
(Experiemntació amb el paper de diari)
(Experimentació amb pintura)
(Experimentació amb paper de wc)
(Experimentació amb pasta de pa)
Imatges del Vídeo:
( es menja el fang)
(Experiementació)
(Experiemntació amb el paper de diari)
(Experimentació amb pintura)
(Experimentació amb paper de wc)
(Experimentació amb pasta de pa)
Anunci de l'educació
He volgut posar aquest anunci perquè crec que és molt important, ja que tenen tota la raó del món. Perquè com tots sabem els fills prenen com a referència al seu pare o a la seva mare i moltes vegades no es la millor referència. Els pares han d'anar amb compte amb les coses que fan davant dels nens ja que ho imiten tot. Perquè quantes vegades de petits ens em vestit igual que la nostre mare amb les sabates de tacó o com el nostre pare posant-nos una corbata?
Els pares no es donen compte de la repercussió que tenen els seus actes diaris sobre els seus propis fills.
dijous, 12 de novembre del 2009
Dintre d'una poma
De dintre d'una poma,
l'orugueta mira a fora,
allà dins té cinc cambretes
perquè la casa és gran.
A dins de cada cambra,
hi ha quedat una llavor,
totes dormen i somnien
i passa la tardor.
El seu somni és un bell somni
perquè pensen que més tard,
la petita llavoreta
un nou pomer serà.
Extreu de: Amanida CatalanaI (pàgina 10)
l'orugueta mira a fora,
allà dins té cinc cambretes
perquè la casa és gran.
A dins de cada cambra,
hi ha quedat una llavor,
totes dormen i somnien
i passa la tardor.
El seu somni és un bell somni
perquè pensen que més tard,
la petita llavoreta
un nou pomer serà.
Extreu de: Amanida CatalanaI (pàgina 10)
El burriquet
Si n'hi havia un burriquet,
que no va llaurar mai dret,
que no va llaurar mai dret.
Que vingui el gos, gosset,
i que bordi el burriquet,
que vingui el gos, gosset,
i que bordi el burriquet!
El gos, gosset, no vol bordar,
el burriquet no vol llaurar.
Que vingui el bastonet
i que pegui el gos, gosset!
El bastonet no vol pegar;
el gos, gosset, no vol bordar;
el burriquet no vol llaurar.
Que vingui el foc, foquet,
i que cremi el bastonet!
El foc, foquet, no vol cremar...
Que vingui el riu riuet
i que mulli el foc foquet!
El riu riuet no vol mullar...
Que vingui el sol solet
i que assequi el riu riuet!
El sol soletno vol assecar...
Que ingui el nuvolet
i que tapi el sol solet!
el nuvolet no volt tapar...
Que vingui el vent ventet
i que bufi el nuvolet!
El vent ventet no vol bufar...
Que vingui el foll follet
i que escampi el vent ventet!
El foll follet no vol escampar...
Que vingui el papu-fred
i que faci pô al follet...
el foll follet ja vol escapar,
el vent ventet ja vol bufar,
el nvolet ja vol tapar,
el sol solet ja vol assecar,
el riuriuet ja vol mullar,
el foc, foquet, ja vol cremar,
el bastonet ja vol pegar,
el gos, gosset, ja vol bordar,
el burriquet ja vol llaurar.
Si n’hi havia un burriquet
que ara sempre llaura dret! (bis)
Extret de: Amanida CatalanaI (pagina 15).
que no va llaurar mai dret,
que no va llaurar mai dret.
Que vingui el gos, gosset,
i que bordi el burriquet,
que vingui el gos, gosset,
i que bordi el burriquet!
El gos, gosset, no vol bordar,
el burriquet no vol llaurar.
Que vingui el bastonet
i que pegui el gos, gosset!
El bastonet no vol pegar;
el gos, gosset, no vol bordar;
el burriquet no vol llaurar.
Que vingui el foc, foquet,
i que cremi el bastonet!
El foc, foquet, no vol cremar...
Que vingui el riu riuet
i que mulli el foc foquet!
El riu riuet no vol mullar...
Que vingui el sol solet
i que assequi el riu riuet!
El sol soletno vol assecar...
Que ingui el nuvolet
i que tapi el sol solet!
el nuvolet no volt tapar...
Que vingui el vent ventet
i que bufi el nuvolet!
El vent ventet no vol bufar...
Que vingui el foll follet
i que escampi el vent ventet!
El foll follet no vol escampar...
Que vingui el papu-fred
i que faci pô al follet...
el foll follet ja vol escapar,
el vent ventet ja vol bufar,
el nvolet ja vol tapar,
el sol solet ja vol assecar,
el riuriuet ja vol mullar,
el foc, foquet, ja vol cremar,
el bastonet ja vol pegar,
el gos, gosset, ja vol bordar,
el burriquet ja vol llaurar.
Si n’hi havia un burriquet
que ara sempre llaura dret! (bis)
Extret de: Amanida CatalanaI (pagina 15).
El ball de la civada
El ball de la civada,
jo us el cantaré.
El pare quan la fangava ( sembrava o llaurava),
feia així, feia així.
S'en dava un truc al pit, i
se'n girava així.
Treballem, treballem,
que la civada,
que la civada,
treballem,
treballem,
que la civada,
quanyarem!
Extret de: Amanida CatalanaI (pagina 16).
jo us el cantaré.
El pare quan la fangava ( sembrava o llaurava),
feia així, feia així.
S'en dava un truc al pit, i
se'n girava així.
Treballem, treballem,
que la civada,
que la civada,
treballem,
treballem,
que la civada,
quanyarem!
Extret de: Amanida CatalanaI (pagina 16).
Tres, sis, nou
Tres, sis, nou
estira-li la cua,
estira-li la cua.
Tres, sis, nou
estira-li la cua,
a l'esquirol.
Extret de: Amanida Catalana, pàgina 3.
estira-li la cua,
estira-li la cua.
Tres, sis, nou
estira-li la cua,
a l'esquirol.
Extret de: Amanida Catalana, pàgina 3.
Peix peixet
Peix peixet
de la canya de la canya.
Peix peixet
de la canya al sarronet.
Extret: Dossier(pagina 13)
de la canya de la canya.
Peix peixet
de la canya al sarronet.
Extret: Dossier(pagina 13)
El papa de la Pepa
El papa de la Pepa, és mariner
ja ho sé.
I té una pipa llarga de paper,
ja ho sé.
I l'altre dia, a popa l'encenagué,
ja ho sé.
I es va fer pupa al nas.
jo no ho sé pas.
El papa de la Pepa,
de la pipa, de la popa,
de la pupa. Pipa!
Extret de: Amanida CatalanaI (pagina 13).
ja ho sé.
I té una pipa llarga de paper,
ja ho sé.
I l'altre dia, a popa l'encenagué,
ja ho sé.
I es va fer pupa al nas.
jo no ho sé pas.
El papa de la Pepa,
de la pipa, de la popa,
de la pupa. Pipa!
Extret de: Amanida CatalanaI (pagina 13).
Setmana dels Drets dels Infants
Es celebra Setmana dels Drets dels Infants que serà del dia 16 al dia 20 de novembre a Lleida amb un programa molt complert d'actes que inclou la constitució del plenari dels infants i dels adolescents,Conta contes, el xat de l'alcalde amb escolars,a les ludoteques municipals, realització de diferents tallers, un curs de formació sobre el 20è aniversari de la convenció dels drets dels infants i activitats lúdiques i festives.
ús deixo el Link per més informació.
ús deixo el Link per més informació.
dimecres, 11 de novembre del 2009
Mi escuela sabe a naranja
Cuchillos peligrosos
El día que montamos el restaurante, utilizamos vajilla, copas, servilletas, manteles y cubiertos " de verdad" traídos por los padres de Yoel, Y al comentar el peligro de los cuchillos. Arnau empezó con sus habiliades supuestos terroríficos:
- ¿ Y si un bebé toca el cuchillo por el lado que corta, y se hace sangre, y lueo se lo clava en l barriga?
- Lo verían sus padres...
- No, s habrían ido a trabajar.
- Lo djaían con alguien que lo cuidase.
- Pero e durmió la cuidadora.
- Pues sí, en ese caso sí que se podría cortar.
- ¿Y si l cae el cuchillo de punta en la cabeza a un bebé y lo mata?
- Pero,¿por qué dices todo eso, Arnau?, ¿es que tienes miedo de que le pase a tu bebé alguna de estas cosas?
- Sí.
- Pues no le va a pasar nada, no te preocupes. Aunque a veces tú las pienses, esas cosas no le pasarán, ya lo verás. Lo único que pasará es que tocará aguantar qu llore y maree un poco.
- Eso, y que huela a caca, añadio Alexandra.
- Eso, corroboró Marina.
El día que montamos el restaurante, utilizamos vajilla, copas, servilletas, manteles y cubiertos " de verdad" traídos por los padres de Yoel, Y al comentar el peligro de los cuchillos. Arnau empezó con sus habiliades supuestos terroríficos:
- ¿ Y si un bebé toca el cuchillo por el lado que corta, y se hace sangre, y lueo se lo clava en l barriga?
- Lo verían sus padres...
- No, s habrían ido a trabajar.
- Lo djaían con alguien que lo cuidase.
- Pero e durmió la cuidadora.
- Pues sí, en ese caso sí que se podría cortar.
- ¿Y si l cae el cuchillo de punta en la cabeza a un bebé y lo mata?
- Pero,¿por qué dices todo eso, Arnau?, ¿es que tienes miedo de que le pase a tu bebé alguna de estas cosas?
- Sí.
- Pues no le va a pasar nada, no te preocupes. Aunque a veces tú las pienses, esas cosas no le pasarán, ya lo verás. Lo único que pasará es que tocará aguantar qu llore y maree un poco.
- Eso, y que huela a caca, añadio Alexandra.
- Eso, corroboró Marina.
El tió fresco
Tu no l'encendràs el tió, tió fresco,
tu no l'encendràs el tió del detràs.
Extret: Amanida CatalanaI (pagina3)
En Jan petit com balla
.
En Jan petit com balla,
balla, balla, balla;
en Jan petit com balla,
balla amb el dit.
Extret: Amanida CatalanaI (pagina3)
.
En Jan petit com balla,
balla, balla, balla;
en Jan petit com balla,
balla amb el dit.
Extret: Amanida CatalanaI (pagina3)
.
Tens un ble
Tens un ble,
tenc un ble
per sa meva
llumenera.
Tens un ble,
tenc un ble
per sa meva
llumanera
de vostè.
Extret: Amanida CatalanaI (pagina 3)
.
tenc un ble
per sa meva
llumenera.
Tens un ble,
tenc un ble
per sa meva
llumanera
de vostè.
Extret: Amanida CatalanaI (pagina 3)
.
Quinze són quinze
.
Quinze són quinze,
quinze, quinze, quinze
quinze són quinze,
quinze, quinze són.
Extret: Amanida CatalanaI (pagina3)
.
Quinze són quinze,
quinze, quinze, quinze
quinze són quinze,
quinze, quinze són.
Extret: Amanida CatalanaI (pagina3)
.
Baixant de la font del gat
Baixant de la font del gat
una noia una noia,
baixant de la font del gat
una noia i un soldat.
Extret: Amanida CatalanaI (pagina1)
una noia una noia,
baixant de la font del gat
una noia i un soldat.
Extret: Amanida CatalanaI (pagina1)
Peu Polidor
.
Peu Polidor
de la Margardeta
Peu Polidó
de la Margaridó.
Extert: Amanida CatalanaI (Pagina 1 )
.
Peu Polidor
de la Margardeta
Peu Polidó
de la Margaridó.
Extert: Amanida CatalanaI (Pagina 1 )
.
Sol, solet
Imatge extreta:http://www.editorialnadal.com/ver/cuento/4-_sol,_solet.../20/4Sol Solet, vine'm a veure, vine'm a veure,
Sol Solet, vine'm a veure que tinc fred.
Extret: Amanida CatalanaI (Pagina 1)
El gegant del pi
El gegant del pi
ara balla ara balla,
el gegant del pi
ara balla pel camí
Extret: Amanida Catalana I (Pagina 1)
ara balla ara balla,
el gegant del pi
ara balla pel camí
Extret: Amanida Catalana I (Pagina 1)
La sardana de l'avellana
.
La sardana de l'avellana
pica de peus i balla de gana;
la sardana de Ripoll
mata la cuca i deixa el poll.
Extreta: Amanida Catalana I (Pagina 1)
La sardana de l'avellana
pica de peus i balla de gana;
la sardana de Ripoll
mata la cuca i deixa el poll.
Extreta: Amanida Catalana I (Pagina 1)
dimarts, 10 de novembre del 2009
Mi escuela sabe a naranja
A seminari em buscat cada un de nosaltres un títol per canviar el títol que va posar la Mari Carmen Diez que es La cebolla de Alfanhuí o las sorpresas de la cotidianidad que es el capítol 2.
Títol: Refexiones adultas.
subtítol: Palabras en un buzon abierto.
Títol: Refexiones adultas.
subtítol: Palabras en un buzon abierto.
El oficio de los abuelos
En el segon capítol de la Mari Carmen Diez em va agradar molt aquesta poesia que crec que a molts ens va recordar els nostres avis. I aquest poema personalment m'ha arribat al cor.
El oficio de los abuelos
El oficio de los abuelos
es admirar
echarle un lazo a la vida
emocionarse.
El oficio de los abuelos
es comprender
pisar con pies de plomo
esperanzarse.
El oficio de los abuelos
es sonreír
ver magnífico al nieto
regozijarse.
El oficio de los abuelos
es disfrutar
darle un quiebro a las penas
sentirse en calma.
El oficio de los abuelos
es suspirar
decir la propia historia
deshilvanarse.
El oficio de los abuelos
es recordar
contar cuentos sentidos
recuperar memorias.
El oficio de los abuelos
es confundir
llamarle hijo al nieto
soñarse joven.
El oficio de los abuelos
es besar y besar
consentir algún rato
regalar lo incontable.
El oficio de los abuelos
es dormir mal
es buscar parecidos
es jugar a empezares.
El oficio de los abuelos
El oficio de los abuelos
es admirar
echarle un lazo a la vida
emocionarse.
El oficio de los abuelos
es comprender
pisar con pies de plomo
esperanzarse.
El oficio de los abuelos
es sonreír
ver magnífico al nieto
regozijarse.
El oficio de los abuelos
es disfrutar
darle un quiebro a las penas
sentirse en calma.
El oficio de los abuelos
es suspirar
decir la propia historia
deshilvanarse.
El oficio de los abuelos
es recordar
contar cuentos sentidos
recuperar memorias.
El oficio de los abuelos
es confundir
llamarle hijo al nieto
soñarse joven.
El oficio de los abuelos
es besar y besar
consentir algún rato
regalar lo incontable.
El oficio de los abuelos
es dormir mal
es buscar parecidos
es jugar a empezares.
Qui ets tú? (segona versió)
Sóc una vella molt vella
i des del primer dia paro la orella.
M’agrada anar sempre arreglada
i casi sempre vaig tapada;
avui és una excepció
i estic congelada.
Perquè cada matí,
al aixecar-me del llit,
porto una gran carrega
que em fa patir.
És molt pesada
I em fa anar carregada
Amunt i avall,
però ja diuen que qui vol presumir,
ha de patir.
I a mi m’agrada estar ben maca
dematí, vespre i tarda.
Etnopoètica
Ahir a Comunicació oral, escrita i digital vam estar parlant sobre la literatura oral o etnopoètica: Consisteix a comunicar-se estèticament a través de la paraula dita.(L'art de la paraula estètica, es a dir bonica intenta contact amb els altres, es a dir dient unes paraules una mica triades).
Les societats tradicionals que no tenen escriptura difonen la seva literatura a través de la repetició dels textos, de les peces orals. ( entren per les seves orelles i cal que repetim moltes vegades perquè se'l hi quedi al cap, es a dir a la seva memòria).
La repetició és la clau per la conservació i difusió dels textos. Per aquesta raó necessitem tenir una part fixa i així ser reconeguts, memoritzats i tornats a dir una vegada i un altra.
L'etnopoètica és l'art verbal realitzat per persones amb talent en un procés d'improvisació.
Les produccions etnopoètiques ha de tir tres característiques ( les tres velletes):
- Ser expressades a través de l'art de la paraula amb recursos propis del llenguatge poètic: La metàfora, el sentit figurat, la rima, etc.
exemple:
Bull el most i la lluna s'aprima
i pels núvols esmola el coltell.
La frescor matinal regalima
aquests dies d'octubre novell.
Marià Manent
- Ser produïdes per persones que tenen una certa habilitat comunicativa o sigui "competents".
-Permetre improvisar i introduir valoracions textuals segons les necessitats comunicatives del moment i la interacció entre emissor i receptor.
El missatges etnopoètics es donen en la comunicació diària entre les persones i tenen funcions diverses:
- entretenir.
- omplir temps lliure.
- educar.
- donar normes.
- criticar.
- reforçar la identitat social o nacional.
- cohesionar un grup.
- crear lligams de solidaritat.
Les societats tradicionals que no tenen escriptura difonen la seva literatura a través de la repetició dels textos, de les peces orals. ( entren per les seves orelles i cal que repetim moltes vegades perquè se'l hi quedi al cap, es a dir a la seva memòria).
La repetició és la clau per la conservació i difusió dels textos. Per aquesta raó necessitem tenir una part fixa i així ser reconeguts, memoritzats i tornats a dir una vegada i un altra.
L'etnopoètica és l'art verbal realitzat per persones amb talent en un procés d'improvisació.
Les produccions etnopoètiques ha de tir tres característiques ( les tres velletes):
- Ser expressades a través de l'art de la paraula amb recursos propis del llenguatge poètic: La metàfora, el sentit figurat, la rima, etc.
exemple:
Bull el most i la lluna s'aprima
i pels núvols esmola el coltell.
La frescor matinal regalima
aquests dies d'octubre novell.
Marià Manent
- Ser produïdes per persones que tenen una certa habilitat comunicativa o sigui "competents".
-Permetre improvisar i introduir valoracions textuals segons les necessitats comunicatives del moment i la interacció entre emissor i receptor.
El missatges etnopoètics es donen en la comunicació diària entre les persones i tenen funcions diverses:
- entretenir.
- omplir temps lliure.
- educar.
- donar normes.
- criticar.
- reforçar la identitat social o nacional.
- cohesionar un grup.
- crear lligams de solidaritat.
Bon dia nostre pare
1. Bon dia nostre pare, bon dia nostre rei!
pagueu-nos la solada, doncs és de dreta llei.
2. Bon dia fill, bon dia, digueu-me d'on veniu?
- Venim de Barcelona, bon pare aquí ens teniu.
3. Quin és el vostre ocifi, m'hauríeu d'explicar
- El nostre ofici, pare, mireu-lo com se fa.
Li- re-te, li-ron-dai-na,
Li-re-ta, li-ron-dí.
Extret de: L'Esquitx nº4(pagina 13)
pagueu-nos la solada, doncs és de dreta llei.
2. Bon dia fill, bon dia, digueu-me d'on veniu?
- Venim de Barcelona, bon pare aquí ens teniu.
3. Quin és el vostre ocifi, m'hauríeu d'explicar
- El nostre ofici, pare, mireu-lo com se fa.
Li- re-te, li-ron-dai-na,
Li-re-ta, li-ron-dí.
Extret de: L'Esquitx nº4(pagina 13)
dilluns, 9 de novembre del 2009
Anunci sobre l'us de les Tic en l'educació
Aquest vídeoparla sobre l'ús de les TIC en la societat actual i la seva potencia com una eina de ensenyament molt eficaç. Posa que és una presentació basada en el vídeo "Pay Attention".
Aquest vídeo t'ensenya molt bé en qua consisteix les Tic i perquè es tant important en aquesta era digital com diu en el vídeo. A més a més ens posen exemples de les tecnologies que utilitzem i posen que tots els joves em nascut en un món ja digital i com diu en el vídeo volem ser capaços de crear, dissenyar, consumir, compartir, comunicar nos,etc. I amb aquest vídeo he après que vol dir les lletres www que volen dir world wide web a més et donen dades com en el Viquipdedia encara que no pots veure de la pagina de la que surten però són creïbles. M'ha samblat molt interesant i més perquè estem fent aquesta assignatura.
Quién soy yo?
A seminari portem uns quants dies llegint el llibre de la Mari Carmen Diez que es titula "mi escuela sabe a naranja" i de moment el capítol que m'ha agradat més a sigut el primer de tots per això posaré els punts que jo vaig trobar més importants del primer capítol.
Quién soy yo?
-Se sent important quan es "un hijo-niño-hermano-primo-nieto-alumno-amigo-ciudadano y dormilón"
Del deseo de otros al propio deseo
- Aúpa Manuel para animar-se a el mismo( el profesor sinte admiración y ternura en canvio los alumnos les arrancó una sonrisa y asombro).
-Hemos de haber ido sostenidos por el deseode otos (pàgina 23).
-La palabra "yo". Egcentricos? en canvio los mayas dicen "nosotros". Solidarios? Generosos?
-Cualquier identidad personal, por muy única y magnífica que parezca, tiene "adetro y abajo" es decir que todos somos iguales.
Mar de fuegecitos
- Cada persona brilla con luz propia.
-Un niño tiene un cuerpo y una història-> es una cascara que la llevamos con nosotros y nos hace ser de alguna manera.
-El cuerpo és una entidad con su nombre, su voz...
Cara y señal
-Los niños soportan el miedo en un ambito familiar porque calman sus deseos.
-Primero de pequeños nos da miedo ser diferentes a los demàs y de mayor te da fierza, seguridad...
-Identificarse és acomodar o adecuar a una persona su mnete a algo o a alguien (pàgina 27)
-Mirar a los demàs hasta atreverse a ser uno mismo.
Soltando amarras
-Estamos en la era de la prisa.
-Cualquier cosa "lenta" esta condenada al fracaso.
-Un niño no se hace en un día...
-Ni podemos ser todo lo que la gente se espera de nosotros.
Mirar abiertamente la cotidianidad de la escuela
-Permitirles sus juicios sobre su escuela.
-Para no sentirse solo entran la escuala de refuerzo, para hacerle sitio en un identidad.
-Va ser un grupo más grande qu el familiar.
-Dandote a conocer a ti y a los demàs.
-Van poniendo nombre a sus sentimientos y a sus emociones diciendo "Éste soy yo, así me siento,etc.
-La escuela explicara, acompañara, escuchara sus dudas...
-Cada uno sea el mismo.
Consejos de etiqueta
-Donde poder crecer siendo ellos mismos. Ha su aire.
-Consejos(abuela-posits).
- Acaba con el cuento de "la buena juanita".
Quién soy yo?
-Se sent important quan es "un hijo-niño-hermano-primo-nieto-alumno-amigo-ciudadano y dormilón"
Del deseo de otros al propio deseo
- Aúpa Manuel para animar-se a el mismo( el profesor sinte admiración y ternura en canvio los alumnos les arrancó una sonrisa y asombro).
-Hemos de haber ido sostenidos por el deseode otos (pàgina 23).
-La palabra "yo". Egcentricos? en canvio los mayas dicen "nosotros". Solidarios? Generosos?
-Cualquier identidad personal, por muy única y magnífica que parezca, tiene "adetro y abajo" es decir que todos somos iguales.
Mar de fuegecitos
- Cada persona brilla con luz propia.
-Un niño tiene un cuerpo y una història-> es una cascara que la llevamos con nosotros y nos hace ser de alguna manera.
-El cuerpo és una entidad con su nombre, su voz...
Cara y señal
-Los niños soportan el miedo en un ambito familiar porque calman sus deseos.
-Primero de pequeños nos da miedo ser diferentes a los demàs y de mayor te da fierza, seguridad...
-Identificarse és acomodar o adecuar a una persona su mnete a algo o a alguien (pàgina 27)
-Mirar a los demàs hasta atreverse a ser uno mismo.
Soltando amarras
-Estamos en la era de la prisa.
-Cualquier cosa "lenta" esta condenada al fracaso.
-Un niño no se hace en un día...
-Ni podemos ser todo lo que la gente se espera de nosotros.
Mirar abiertamente la cotidianidad de la escuela
-Permitirles sus juicios sobre su escuela.
-Para no sentirse solo entran la escuala de refuerzo, para hacerle sitio en un identidad.
-Va ser un grupo más grande qu el familiar.
-Dandote a conocer a ti y a los demàs.
-Van poniendo nombre a sus sentimientos y a sus emociones diciendo "Éste soy yo, así me siento,etc.
-La escuela explicara, acompañara, escuchara sus dudas...
-Cada uno sea el mismo.
Consejos de etiqueta
-Donde poder crecer siendo ellos mismos. Ha su aire.
-Consejos(abuela-posits).
- Acaba con el cuento de "la buena juanita".
diumenge, 8 de novembre del 2009
Sota el pont
Sota el pont, sota el pont
apa doncs passem-hi!
el nostre pont té dos pilars
passem sense tocar-los.
Tu passes, tu passes
tu quedes presoner del pont!
Extret de: L'Exquitx nº4 (pàgina 12).
apa doncs passem-hi!
el nostre pont té dos pilars
passem sense tocar-los.
Tu passes, tu passes
tu quedes presoner del pont!
Extret de: L'Exquitx nº4 (pàgina 12).
Gràcia inaugura la segona escola bressol
El districte de Gràcia va haver-hi l'inauguració de avans de ahir l'escola bressol municipal Galatea. Amb el desenvolupament del pla d'escoles bressol municipals 2007-2011,tindrà en total unes 405 places noves. Dins el marc d'aquest pla, ja han obert les portes l'escola bressol Sant Medir. D'ara fins a final del mandat s'inauguraran tres escoles més. Amb les dues escoles bressol noves, el districte dobla el nombre de places que tenia fins ara, i arriba a les 270.
ús deixo el Link per més informació.
El dia 6 ja podiem trobr informació en aquest link a la edubcn.
ús deixo el Link per més informació.
El dia 6 ja podiem trobr informació en aquest link a la edubcn.
Silenci
silenci
no et moguis
silenci
no cantis
silenci
no parlis
la boca
tancada
el silenci
no, no, no sona.
Extret de: Amanida CatalanaI (pagina 11)
no et moguis
silenci
no cantis
silenci
no parlis
la boca
tancada
el silenci
no, no, no sona.
Extret de: Amanida CatalanaI (pagina 11)
dissabte, 7 de novembre del 2009
Instroments músicals
Vent- metall
-Trompeta.
-Trompa.
-Trombó.
-Tuba.
-Friscorn.
Vent- fusta
-Flauta travessera.
-Oboé.
-Clarinet.
-Fagot.
-Flauta dolça.
-Saxfon tenor.
-Saxofon baríton.
-Saxofon soprano.
-Saxofon contralt.
-Gaita
-Harmònica
Corda fregada
-Violi.
-Viola.
-Violoncel.
-Contrabaix.
Coda pinçada
-Arpa.
-Guitarra.
-Clavicèmbal.
Corda percudida
-Piano.
Percussió (Idiòfons)
Deteminats:
-Xilòfon.
-Campanes tubulars.
-Carilló.
-Marimba.
-Celesta.
Indeterminats:
-Triangle.
-Castanyoles.
-Cròtals.
-Caixa xinesa.
-Maraques.
Percussió (Membranòfons)
Determinats:
-Timbales.
Indeerminats:
-Lira.
-caixa orquestral(caixa clara).
-Bombo.
-Pandaretes.
-Pandero.
-Tambor.
-Trompeta.
-Trompa.
-Trombó.
-Tuba.
-Friscorn.
Vent- fusta
-Flauta travessera.
-Oboé.
-Clarinet.
-Fagot.
-Flauta dolça.
-Saxfon tenor.
-Saxofon baríton.
-Saxofon soprano.
-Saxofon contralt.
-Gaita
-Harmònica
Corda fregada
-Violi.
-Viola.
-Violoncel.
-Contrabaix.
Coda pinçada
-Arpa.
-Guitarra.
-Clavicèmbal.
Corda percudida
-Piano.
Percussió (Idiòfons)
Deteminats:
-Xilòfon.
-Campanes tubulars.
-Carilló.
-Marimba.
-Celesta.
Indeterminats:
-Triangle.
-Castanyoles.
-Cròtals.
-Caixa xinesa.
-Maraques.
Percussió (Membranòfons)
Determinats:
-Timbales.
Indeerminats:
-Lira.
-caixa orquestral(caixa clara).
-Bombo.
-Pandaretes.
-Pandero.
-Tambor.
Diverses maneres de passar la paraula
Diverses maneres de passar la paraula cantant la cançó quinze són quinze o cantant
la dels onze dits? (Tocant-li al cap al del costat). Després van barrejar el primer vers de cada una de les poesies que havien fet.
El dia quatre de novembre del 2009 es va tancar el tema de la poesia però vam començar la poesia acompanyada d'una imatge. Vam començar amb aquest poema de Narcís Comadira:
Pitroig ¿no has pas vist un Paradís tot verd
on el meu cor, soliu, pensa que es perd
lluny de les boires de tardor,
enmig d'un prat tot ple de flor?
pot seguit ens va proposar fer un vers relacionat amb una imatge i així fins a tres imatges diferents una era un bosc molt acollidor, l'altre era una dent de lleó i la ultima era una fulla que havia caigut de l'arbre.
El meu resultat va ser:
-Paradís has vist un pitroig en una de les teves branques?
-Ets una flor transparent que vola quan bufa el vent.
-Tardor, fulla seca, ja has caigut de l'arbre ben marroneta.
la dels onze dits? (Tocant-li al cap al del costat). Després van barrejar el primer vers de cada una de les poesies que havien fet.
El dia quatre de novembre del 2009 es va tancar el tema de la poesia però vam començar la poesia acompanyada d'una imatge. Vam començar amb aquest poema de Narcís Comadira:
Pitroig ¿no has pas vist un Paradís tot verd
on el meu cor, soliu, pensa que es perd
lluny de les boires de tardor,
enmig d'un prat tot ple de flor?
pot seguit ens va proposar fer un vers relacionat amb una imatge i així fins a tres imatges diferents una era un bosc molt acollidor, l'altre era una dent de lleó i la ultima era una fulla que havia caigut de l'arbre.
El meu resultat va ser:
-Paradís has vist un pitroig en una de les teves branques?
-Ets una flor transparent que vola quan bufa el vent.
-Tardor, fulla seca, ja has caigut de l'arbre ben marroneta.
Punts important sobre la conferencia de la Mari Carmen Diez
-Treballa a una escola Alacant.
- Mi escuela sabe a naranja aconsegueix el premi Aula al millor llibre d'educació i divulgació.
-Mestra i pedagoga.
-També fa poesia, versos...
-És membre de la revista infància.
-Associació mundial per a la salut mental infantil.
-És Valenciana.
-És forma pel.lícules i hipòtesis quan el nen vol connectar amb ella dient que a ell li agrada'n les seves arracades, per ella és un regal.
-No li agrada que la idealitzin
-És una dona apassionada, imprevista, temperemental, no estable, exagerada, no es plana, imaginativa, ràpida, curiosa, etc.
-Tindre coses apuntades en un paper et dona seguretat, encara que al final no miris el paper.
-Ens explica com va acabar parlant dels animals, aprofitant que van entrar un parell de mosques a la classe. I no de la manera típica que la majoria de professors ho expliquen als seus alumnes.
-Primer explica un conte perquè el coneguin, el repeteix un altre dia perquè si identifiqui i el reparteix finalment perquè se l'aprenguin.
-La curiositat be de la seva escolta.
-Explica moltes anècdotes viscudes, però realment explica el que es vol fer arribar amb aquesta conferencia d'una manera més amena perquè ens interessi tothom l'escolti.
-Em de tindre molts recursos però sempre em de tindre en comte que els recursos personals sempre els portem a sobre ens surten automàtics i més naturals que el recursos d'altres persones.
-Quan explica el joc dels mestres que sempre posa el mestre el nen més tímid o més dèbil, és a dir que la professora mana per fer els grups,en canvi el dia següent manen els nens dient qui farà de mestre.
- En temes com la mort, el sexe, els reis... se'ls a de mentir o no?
-S'ha de tindre paciència, creativitat, imaginació...
-Personalment em va fer molta gracia quan li explica el nen que era la gelosia i li diu que ell de gelosia en tenia molta.(paraules textuals del nen: yo de eso estoy lleno!)
- Mi escuela sabe a naranja aconsegueix el premi Aula al millor llibre d'educació i divulgació.
-Mestra i pedagoga.
-També fa poesia, versos...
-És membre de la revista infància.
-Associació mundial per a la salut mental infantil.
-És Valenciana.
-És forma pel.lícules i hipòtesis quan el nen vol connectar amb ella dient que a ell li agrada'n les seves arracades, per ella és un regal.
-No li agrada que la idealitzin
-És una dona apassionada, imprevista, temperemental, no estable, exagerada, no es plana, imaginativa, ràpida, curiosa, etc.
-Tindre coses apuntades en un paper et dona seguretat, encara que al final no miris el paper.
-Ens explica com va acabar parlant dels animals, aprofitant que van entrar un parell de mosques a la classe. I no de la manera típica que la majoria de professors ho expliquen als seus alumnes.
-Primer explica un conte perquè el coneguin, el repeteix un altre dia perquè si identifiqui i el reparteix finalment perquè se l'aprenguin.
-La curiositat be de la seva escolta.
-Explica moltes anècdotes viscudes, però realment explica el que es vol fer arribar amb aquesta conferencia d'una manera més amena perquè ens interessi tothom l'escolti.
-Em de tindre molts recursos però sempre em de tindre en comte que els recursos personals sempre els portem a sobre ens surten automàtics i més naturals que el recursos d'altres persones.
-Quan explica el joc dels mestres que sempre posa el mestre el nen més tímid o més dèbil, és a dir que la professora mana per fer els grups,en canvi el dia següent manen els nens dient qui farà de mestre.
- En temes com la mort, el sexe, els reis... se'ls a de mentir o no?
-S'ha de tindre paciència, creativitat, imaginació...
-Personalment em va fer molta gracia quan li explica el nen que era la gelosia i li diu que ell de gelosia en tenia molta.(paraules textuals del nen: yo de eso estoy lleno!)
divendres, 6 de novembre del 2009
Debat educació i TIC
Els matins - Josep Cuní- Debat educació i TIC
Aquest debat que es va produir al programa "Els Matins" el dia 12 de setembre. En un moment del programa, les TIC irrompen en el programa. He trobat que és molt interessant ja que a la universitat estudiem aquesta matèria. I a més a més els professors de la universitat dominen les Tic amb la finalitat que nosaltres els alumnes també les dominem. I tenen tota la raó quan fan referència en que tots els col·legits volen que tothom recicli, ens porten a conferències, ens expliquem com reciclar... i desprès ens fan comprar molts llibres, quaderns, llibretes... quan amb l'ordinador portem molt menys pes, no ens destrossaríem les espatlles, és molt més còmode, reciclem paper, tots els nens d'avui en dia sabem utilitzar els ordinador, ens estalviaríem molts diners que ens gastem cada any en molts llibres i al final de curs molts d'ells no els em utilitzat...
Aquest debat que es va produir al programa "Els Matins" el dia 12 de setembre. En un moment del programa, les TIC irrompen en el programa. He trobat que és molt interessant ja que a la universitat estudiem aquesta matèria. I a més a més els professors de la universitat dominen les Tic amb la finalitat que nosaltres els alumnes també les dominem. I tenen tota la raó quan fan referència en que tots els col·legits volen que tothom recicli, ens porten a conferències, ens expliquem com reciclar... i desprès ens fan comprar molts llibres, quaderns, llibretes... quan amb l'ordinador portem molt menys pes, no ens destrossaríem les espatlles, és molt més còmode, reciclem paper, tots els nens d'avui en dia sabem utilitzar els ordinador, ens estalviaríem molts diners que ens gastem cada any en molts llibres i al final de curs molts d'ells no els em utilitzat...
L'objecte
Un objecte que em recordi a la Mari Carmen Díez Navarro o al seu llibre Mi escuela sabe a naranja és a les arracades que parlà a la conferencia que com anteriorment he dit em va encantar d'un cargol.
Com podeu veure no és un cargol però en van en recordar aquell moment de la conferencia.
Com podeu veure no és un cargol però en van en recordar aquell moment de la conferencia.
dijous, 5 de novembre del 2009
Avui a la classe de TIC em estat parlant de diferentes comunicacions com per exemple la comunicació de signes, el parlat, no verbal, escrita...però principalment de la comunicació audiovisual.
Àudio visual: Comunica sensacions segons emocions que ens transmet.
El color ens expressa diferentes coses. Ex: una nena amb un vestit blanc en un bosc tenebrós saps que li passera algú que la persegueixen ,que la mataran, que l’espantaran... en canvi en la mateixa situació però la noia si va vestida de negre sabem que es la que persegueix la de blanc o que es la dolenta de la pel•lícula.
Àudio visuals: la seva finalitat és causa d’emocions.
http://gestioinformacio.blogspot.com/search/label/v%C3%ADdeo
http://fpcee.blanquerna.url.edu/ntae/docas/triar.asp?docu=doc1001.htm
1er vídeo:
Els documentals o vídeos a l’escola no són eficaços ,el vídeo es potser per recuperació o repàs i s’ha de veure en petit grup no en un gran grup. Perquè diuen moltes dades de cop. Has de prendre apunts, ja que mencionen moltes dades en 4 min en dit 15 anys diferents. Vídeo edició
2on vídeo:
Imatge i so no hi ha ningú que t’expliqui la historia però senten perfectament. Ens queda a la memòria, es pot veure en un grup gran, es pot comentar, ens qüestiona, és una faula, aprenentatge,... es a dir vídeos comunicadors. Treballa correctament el àudio visual.
Power point amb molt de text és igual que el primer vídeo.
Movie Maker: tres passos importants capturar vídeo, editar pel•lícula i finalitzar pel•lícula.
-Mostrar escala de temps.
-Importar vídeo- escritori-importar música
-Editar- transicions
-En la part del audio -Boto dret silenciar
-Crear titol o credits
-Afaguir titul despues del clip selecionat en l'escala de temps.
-Efectos de video
-Tituls o credits al final de la pel.licula(dirigit)
-En la part d’àudio boto esquerra intensificació i atenuacions (perquè la cançó vagui disminuint de volum)
-Guardar i desprès Guardar en el equipo examinar per veure altres carpetes (qualitat 720x 576)
Youtube.com( fer un compte)grandària ideal 720x 576.
Àudio visual: Comunica sensacions segons emocions que ens transmet.
El color ens expressa diferentes coses. Ex: una nena amb un vestit blanc en un bosc tenebrós saps que li passera algú que la persegueixen ,que la mataran, que l’espantaran... en canvi en la mateixa situació però la noia si va vestida de negre sabem que es la que persegueix la de blanc o que es la dolenta de la pel•lícula.
Àudio visuals: la seva finalitat és causa d’emocions.
http://gestioinformacio.blogspot.com/search/label/v%C3%ADdeo
http://fpcee.blanquerna.url.edu/ntae/docas/triar.asp?docu=doc1001.htm
1er vídeo:
Els documentals o vídeos a l’escola no són eficaços ,el vídeo es potser per recuperació o repàs i s’ha de veure en petit grup no en un gran grup. Perquè diuen moltes dades de cop. Has de prendre apunts, ja que mencionen moltes dades en 4 min en dit 15 anys diferents. Vídeo edició
2on vídeo:
Imatge i so no hi ha ningú que t’expliqui la historia però senten perfectament. Ens queda a la memòria, es pot veure en un grup gran, es pot comentar, ens qüestiona, és una faula, aprenentatge,... es a dir vídeos comunicadors. Treballa correctament el àudio visual.
Power point amb molt de text és igual que el primer vídeo.
Movie Maker: tres passos importants capturar vídeo, editar pel•lícula i finalitzar pel•lícula.
-Mostrar escala de temps.
-Importar vídeo- escritori-importar música
-Editar- transicions
-En la part del audio -Boto dret silenciar
-Crear titol o credits
-Afaguir titul despues del clip selecionat en l'escala de temps.
-Efectos de video
-Tituls o credits al final de la pel.licula(dirigit)
-En la part d’àudio boto esquerra intensificació i atenuacions (perquè la cançó vagui disminuint de volum)
-Guardar i desprès Guardar en el equipo examinar per veure altres carpetes (qualitat 720x 576)
Youtube.com( fer un compte)grandària ideal 720x 576.
Treballem amb el Windows Movie Maker
Avui a classe de TIC hem treballat amb el Windows Movie Maker, i a partir de uns vídeos de la Blanquerna que havia gravat el Jordi Simon i unes cançons que hi havien gravades en el ordinador de la Universitat. Finalment hem fet un muntatge tot utilitzant els efectes per millorar com ens anava a quedar el vídeo.
dimecres, 4 de novembre del 2009
El gall i la gallina
El gall i la gallina,
estàn en el balcò,
la gallina está dormida
i el gall li fà un petó.
Dolent, dolent, i que dirà la gent?
Que diguin el que vulguin,
que jo ja estic content.
(Aquesta canço a mi de petita me la van ensenyar d'una menera i en el tat està d'una altre.)
estàn en el balcò,
la gallina está dormida
i el gall li fà un petó.
Dolent, dolent, i que dirà la gent?
Que diguin el que vulguin,
que jo ja estic content.
(Aquesta canço a mi de petita me la van ensenyar d'una menera i en el tat està d'una altre.)
Els sons
La Cristina Simón i jo havíem de gravar diferents sons.
Que han sigut els següents:
Màquina beguda
Aigua de l’aixeta
Assecador
Cadena dl lavabo
Tacons
Porta que es tanca
Teclat ratolí d’ordinador
Despenjar telèfon.
Història:
El dia 5 d’octubre va ser l’aniversari de la Mariona, ella estudia 3er de Magisteri d’Educació Infantil. El dia del seu aniversari, les seves companyes li van organitzar un joc que consistia en anar buscant pistes per tota la universitat.
Primer de tot li van donar un sobre, aquest, contenia la primera pista. Dins del sobre hi havia un full, en aquest full hi havia escrit que havia d’anar en direcció la màquina de beguda (zuuuu).
En el sobre de la màquina de beguda (zuuuu) li deia que havia d’anar al lavabo més proper del bar.
A l’entrada de la porta hi havia un full que deia que havia de tirar la cadena del wàter (psss), rentar-se les mans (tzz) i eixugar-se-les amb el assecador (psuuu). Sobre l’assecador (psuuu) havia un sobre, aquest contenia un dibuix d’un llibre, el qual l’enviaven cap a la biblioteca, havia d’anar a un ordinador (clic), mirar el correu. Tenia un e-mail (de les seves companyes) el qual li comunicava que havia de dirigir-se a la cabina (plof) més propera del bar, allà havia una nota que informava que s’havia de dirigir cap a l’entrada de la universitat.
Allà l’esperaren les amigues en forma de cercle. Una d’elles va començar a fer sorolls amb els tacons de les botes (clonc, clonc), aquest so indicava a les companyes de la Mariona que ella ja venia. Després de totes les pistes i totes les voltes per la Universitat, la Mariona va ser obsequiada amb el seu regal.
Que han sigut els següents:
Màquina beguda
Aigua de l’aixeta
Assecador
Cadena dl lavabo
Tacons
Porta que es tanca
Teclat ratolí d’ordinador
Despenjar telèfon.
Història:
El dia 5 d’octubre va ser l’aniversari de la Mariona, ella estudia 3er de Magisteri d’Educació Infantil. El dia del seu aniversari, les seves companyes li van organitzar un joc que consistia en anar buscant pistes per tota la universitat.
Primer de tot li van donar un sobre, aquest, contenia la primera pista. Dins del sobre hi havia un full, en aquest full hi havia escrit que havia d’anar en direcció la màquina de beguda (zuuuu).
En el sobre de la màquina de beguda (zuuuu) li deia que havia d’anar al lavabo més proper del bar.
A l’entrada de la porta hi havia un full que deia que havia de tirar la cadena del wàter (psss), rentar-se les mans (tzz) i eixugar-se-les amb el assecador (psuuu). Sobre l’assecador (psuuu) havia un sobre, aquest contenia un dibuix d’un llibre, el qual l’enviaven cap a la biblioteca, havia d’anar a un ordinador (clic), mirar el correu. Tenia un e-mail (de les seves companyes) el qual li comunicava que havia de dirigir-se a la cabina (plof) més propera del bar, allà havia una nota que informava que s’havia de dirigir cap a l’entrada de la universitat.
Allà l’esperaren les amigues en forma de cercle. Una d’elles va començar a fer sorolls amb els tacons de les botes (clonc, clonc), aquest so indicava a les companyes de la Mariona que ella ja venia. Després de totes les pistes i totes les voltes per la Universitat, la Mariona va ser obsequiada amb el seu regal.
dimarts, 3 de novembre del 2009
Entrevista de l’article mutisme selectiu
Primer vaig preguntar a una edat ja més avançada de cinquanta anys i desprès vaig preguntar als meus germans que tenen disset i divuit anys. A tots quatre els hi vaig preguntar per separat per tindre més informació i que no fos igual, encara tot hi això hi ha alguna resposta que es molt semblant.
La primera pregunta va ser heu sentit a parlar algun cop sobre el mutisme selectiu?
Edat més avançada:
- Jordi: no he sentit mai a parlar sobre aquest tema.
-Conchita: crec que no però em sona de haver-ho sentit a l’escola i algun programa de televisió.
Edat disset i divuit:
-Sebastià: no tinc ni idea.
-David: no se que es això.
La segona pregunta va ser sabeu alguna cosa sobre ell mutisme selectiu?
Edat més avançada:
- Jordi: No se res sobre aquest tema.
- Conchita: simplement que els nens no parlen ( insegura)
Edat disset i divuit:
- Sebastià: no.
- David: no .
La tercera pregunta que els hi vaig fer va ser: on ho heu escoltat?
Edat més avançada:
- Jordi: a ningun lloc ni a la feina, ni a l’escola quan vosaltres hereu petits ni a ningun lloc.
- Conchita: a l’escola i algun programa de televisió.
Edat disset i divuit:
- Sebastià: no ho e sentit mai.
- David: no ho e sentit a dir ni la paraula mutisme selectiu.
Els hi vaig explicar una mica el article perquè es fessin una petita idea de que anava aquest tema.
La quatre pregunta creieu que s’hauria de parlar més sobre aquest tema en les escoles o per la televisió, la radio , Internet...?
Edat més avançada:
- Jordi: Si, perquè el se un trauma poc conegut te importància la seva divulgació per donar-ho a conèixer a pares de possibles afectats i facilitar llur tractament.
- Conchita: Si, Perquè es un tema interessant que han de conèixer els pares.
Edat disset i divuit:
- Sebastià: Si, però no només aquest tema perquè l’home és molt ignorant. A einstein el van diagnosticar com deficient mental i desprès tots sabem que no era això. Perquè els pares no es facin hipòtesis pensant que el seu fill es deficient o te alguna fòbia... quan realment no és així.
- David: Si, perquè la gent o conegui.
La quinta pregunta va ser: que faries si tinguessis un nen amb aquest problema?
Edat més avançada:
- Jordi: El portaria a un especialista perquè el tractes.
- Conchita: El portaria al meu fill al psicòleg i un cop li diagnostiquessin buscaria informació sobre aquest trauma a llibres a Internet...
Edat disset i divuit:
- Sebastià: aniria al metge per saber que li passa segons el que li diagnostiques el metge aniria al psicòleg i on fes falta. Encara que si no conegués aquest trauma pensaria que ja parlarà quan ell vulgui, que ja se li passarà a mida que vaguin passant els anys.
- David: Anar al metge .
La primera pregunta va ser heu sentit a parlar algun cop sobre el mutisme selectiu?
Edat més avançada:
- Jordi: no he sentit mai a parlar sobre aquest tema.
-Conchita: crec que no però em sona de haver-ho sentit a l’escola i algun programa de televisió.
Edat disset i divuit:
-Sebastià: no tinc ni idea.
-David: no se que es això.
La segona pregunta va ser sabeu alguna cosa sobre ell mutisme selectiu?
Edat més avançada:
- Jordi: No se res sobre aquest tema.
- Conchita: simplement que els nens no parlen ( insegura)
Edat disset i divuit:
- Sebastià: no.
- David: no .
La tercera pregunta que els hi vaig fer va ser: on ho heu escoltat?
Edat més avançada:
- Jordi: a ningun lloc ni a la feina, ni a l’escola quan vosaltres hereu petits ni a ningun lloc.
- Conchita: a l’escola i algun programa de televisió.
Edat disset i divuit:
- Sebastià: no ho e sentit mai.
- David: no ho e sentit a dir ni la paraula mutisme selectiu.
Els hi vaig explicar una mica el article perquè es fessin una petita idea de que anava aquest tema.
La quatre pregunta creieu que s’hauria de parlar més sobre aquest tema en les escoles o per la televisió, la radio , Internet...?
Edat més avançada:
- Jordi: Si, perquè el se un trauma poc conegut te importància la seva divulgació per donar-ho a conèixer a pares de possibles afectats i facilitar llur tractament.
- Conchita: Si, Perquè es un tema interessant que han de conèixer els pares.
Edat disset i divuit:
- Sebastià: Si, però no només aquest tema perquè l’home és molt ignorant. A einstein el van diagnosticar com deficient mental i desprès tots sabem que no era això. Perquè els pares no es facin hipòtesis pensant que el seu fill es deficient o te alguna fòbia... quan realment no és així.
- David: Si, perquè la gent o conegui.
La quinta pregunta va ser: que faries si tinguessis un nen amb aquest problema?
Edat més avançada:
- Jordi: El portaria a un especialista perquè el tractes.
- Conchita: El portaria al meu fill al psicòleg i un cop li diagnostiquessin buscaria informació sobre aquest trauma a llibres a Internet...
Edat disset i divuit:
- Sebastià: aniria al metge per saber que li passa segons el que li diagnostiques el metge aniria al psicòleg i on fes falta. Encara que si no conegués aquest trauma pensaria que ja parlarà quan ell vulgui, que ja se li passarà a mida que vaguin passant els anys.
- David: Anar al metge .
Educació i vida quotidiana
És un llibre meravellós . Les anècdotes són encantadores per els petits detalls que hi ha en cada una d’elles. Això fa que les petites històries siguin inquietants i et situïs dins de la història amb molta facilitat, a més ens permet llegir i interpretar entre línies. Són moments quotidians de la vida que poden passar a qualsevol. L’autora en cada història et sorprèn de diferents maneres. M’ha agrada’t molt que desprès de cada anècdota hi hagués la seva reflexió personal, perquè moltes vegades passes per alt algun detall. Al ser històries curtes són de lectura fàcil, entretingudes, divertides, no set fan passades perquè són molt lleugeres i fàcils de llegir ja que no tenen un vocabulari complicat. Aquest llibre fa que t’imaginis cada historieta i a més a més apareixen unes frases que et fan pensar i reflexionar... Com per exemple aquestes:
-Tenia la mirada perduda en la pàgina que la seva mare li llegia, quan de sobte va preguntar: Mare, tu què mires: el blanc o el negre.
-Si un problema no te solució és una catàstrofe.
-Si tens ganes d’escriure posat a llegir.
-Tenia la mirada perduda en la pàgina que la seva mare li llegia, quan de sobte va preguntar: Mare, tu què mires: el blanc o el negre.
-Si un problema no te solució és una catàstrofe.
-Si tens ganes d’escriure posat a llegir.
OMNI
Nom: Campo Material utilitzat:- Filferro. - Tap de suro. - Cascavell. - Una ampolla de vidre. - Anella. Família dels idiòfons i és un instrument de percussió indeterminats. Descripció dels passos per poder construir un campo: El primer pas és aconseguir tots els materials, un cop tens cada un dels material comencem a treballar. El segon pas seria agafar el filferro i el lliguem amb el cascavell, aconseguint que es quedi ven subjecte. Seguidament agafem al tap de suro i li clavem al vell mig una anella, fent passar al filferro per el forat. Un cop passat el filferro mesurem més o menys la llargada que volem que tingui . En el meu cas he volgut que sigui lo més llarg possible perquè fes el màxim soroll, es a dir que com més llarg sigui més soroll fera, com més curt sigui menys soroll. Un cop ja tenim presa la mida fem un nus . Per finalitzar posem el tap conjuntament amb el cascavell i el filferro. Domem la volta a l’ampolla ja que el coll de l’ampolla és prim i encaixa perfectament amb la mà. Manual d’instruccions: Sacsejar el cos de l’ampolla per fer-lo vibrar i aconseguir el ritme que vulguem. Detall 
(no està tintada l'ampolla ja ue així es veue el material, tal i om diu el article Los materiales pobres enriquecen la música) VideoFrases del numero cinc
- Enganxa les rodes de les bicicletes.
- Ja ho sé! Primer un suc de taronja
- La nostre mare ens porta a les botigues quan va a comprar.
- Abans de berenar, després de berenar..., fins que el sol es començá a amagar.
- Remei per descobrir qui sóc jo.
- Pare, que no véns?
- La corrent, és la de trobar-se bastant maca i riure satisfeta.
- El teu bon olfacte i enginy.
- Digues-me bonic. A tu t'espanten els monstres?
- No li feia ni mica de gràcia.
- Uix, no m'agrada la seva veu.
- I tanmateix molts d'aquest poemes só violents.
- de Kuwait els havia convidat a descansar uns quants dies al seu país.
- Un matí es va despertar refredat i amb febre.
- Va exclamar emocionada la seva filla Maria.
- Comencen les vacances i comença una nova vida.
- El meu pare era el propietari d'una gasolinera.
- A classe només som trenta nens i ens estem en dues aules.
- Això feia que pel carrer ningú
- El paper de les parets és llampant.
- Si començo parlant de l'inspector i la meva feina.
- A l'altre costat de les muntanyes altes.
- I és per això, precisament, que escric aquestes pàgines.
Aquest a sigut el meu resultat:
Abans de berenar
Desprès de berenar,
Fins que el sol es comença
A amagar.
Prenc un suc de taronja
Mentre el pare es gronxa
I la nostre mare
Ens porta a comprar.
Comencen les vacances
I comença una nova vida!
Va exclamar
la seva filla Maria.
- Ja ho sé! Primer un suc de taronja
- La nostre mare ens porta a les botigues quan va a comprar.
- Abans de berenar, després de berenar..., fins que el sol es començá a amagar.
- Remei per descobrir qui sóc jo.
- Pare, que no véns?
- La corrent, és la de trobar-se bastant maca i riure satisfeta.
- El teu bon olfacte i enginy.
- Digues-me bonic. A tu t'espanten els monstres?
- No li feia ni mica de gràcia.
- Uix, no m'agrada la seva veu.
- I tanmateix molts d'aquest poemes só violents.
- de Kuwait els havia convidat a descansar uns quants dies al seu país.
- Un matí es va despertar refredat i amb febre.
- Va exclamar emocionada la seva filla Maria.
- Comencen les vacances i comença una nova vida.
- El meu pare era el propietari d'una gasolinera.
- A classe només som trenta nens i ens estem en dues aules.
- Això feia que pel carrer ningú
- El paper de les parets és llampant.
- Si començo parlant de l'inspector i la meva feina.
- A l'altre costat de les muntanyes altes.
- I és per això, precisament, que escric aquestes pàgines.
Aquest a sigut el meu resultat:
Abans de berenar
Desprès de berenar,
Fins que el sol es comença
A amagar.
Prenc un suc de taronja
Mentre el pare es gronxa
I la nostre mare
Ens porta a comprar.
Comencen les vacances
I comença una nova vida!
Va exclamar
la seva filla Maria.
Mari Carmen Díez
L'any 2007 Mari Carmen Díez va vindre a la blanquerna a fer una conferència. és un video molt interesant, personalment m'ha encantat i un convidu a veurel perquè val la pensa.
http://grups.blanquerna.url.edu/audiovisuals/carmendiez.htm
http://grups.blanquerna.url.edu/audiovisuals/carmendiez.htm
dilluns, 2 de novembre del 2009
Els wikis
Hi han wikis publics, privats, protegits i personalitzats.Hi han ellaços de wikis interns i externs.
D'acord amb Renée Fountain, altres valors pedagògics que tenen els wikis són:
-Els Wikis són democràtics.
-Els Wikis incorporen la noció de contingut dinàmic en contínua actualització.
-La tecnologia Wiki promou l'escriptura.
-Els Wikis faciliten l'autoria distribuïda de documents públics.
-Els Wikis amplifiquen la interacció
-Els Wikis promouen la negociació
-Els Wikis faciliten l'edició col•laborativa i oberta
-Els Wikis generen patrimoni cultural col•lectiu durable
-Els Wikis promouen el voluntariat
-Els Wikis i l'anonimat responsable.
Els blocs són estàtics i seqüencials pot haver-hi comentaris en canvi els blocs no faciliten l'edició col•laborativa i oberta. Els wikis generen patrimoni cultural col•lectiu durable i en els blocs també es podria aplicar. Els wikis són discursius i tenen índex de pagina, taula de continguts...
El commons promou la cultura lliure.
D'acord amb Renée Fountain, altres valors pedagògics que tenen els wikis són:
-Els Wikis són democràtics.
-Els Wikis incorporen la noció de contingut dinàmic en contínua actualització.
-La tecnologia Wiki promou l'escriptura.
-Els Wikis faciliten l'autoria distribuïda de documents públics.
-Els Wikis amplifiquen la interacció
-Els Wikis promouen la negociació
-Els Wikis faciliten l'edició col•laborativa i oberta
-Els Wikis generen patrimoni cultural col•lectiu durable
-Els Wikis promouen el voluntariat
-Els Wikis i l'anonimat responsable.
Els blocs són estàtics i seqüencials pot haver-hi comentaris en canvi els blocs no faciliten l'edició col•laborativa i oberta. Els wikis generen patrimoni cultural col•lectiu durable i en els blocs també es podria aplicar. Els wikis són discursius i tenen índex de pagina, taula de continguts...
El commons promou la cultura lliure.
El casament del llàpis i la goma d'en Miquel Desclot
Un llapis de dibuixar
i una goma d’esborrar
van voler fer un casament
que en parlés tota la gent.
Ell es va posar un barret
que semblava un panellet
i ella una sabata rosa
que li feia molta nosa.
Ell va dibuixar un convit
amb xampany i gall rostit
i ella va esborrar-ne un tros
per poder-hi posar arròs.
En ser l’hora de la festa
ell va dirigir l’orquestra
i ella va esborrar un trombó
que li feia mitja por.
I quan va arribar la nit
ell era més llarg que el llit
i va haver-lo d’estirar
com un dia sense pa.
Ella, amb camisa de tul,
no hi podia posar el cul
i va esborrar-ne la vora
per poder-lo treure a fora.
Ell va somiar un castell
on el rei era igual que ell
i ella va esborrar el palau
on dormia el príncep blau.
Ho he extert de la pag web: http://blocs.xtec.cat/ullviu/2009/02/10/poemes-de-miquel-desclot/
i una goma d’esborrar
van voler fer un casament
que en parlés tota la gent.
Ell es va posar un barret
que semblava un panellet
i ella una sabata rosa
que li feia molta nosa.
Ell va dibuixar un convit
amb xampany i gall rostit
i ella va esborrar-ne un tros
per poder-hi posar arròs.
En ser l’hora de la festa
ell va dirigir l’orquestra
i ella va esborrar un trombó
que li feia mitja por.
I quan va arribar la nit
ell era més llarg que el llit
i va haver-lo d’estirar
com un dia sense pa.
Ella, amb camisa de tul,
no hi podia posar el cul
i va esborrar-ne la vora
per poder-lo treure a fora.
Ell va somiar un castell
on el rei era igual que ell
i ella va esborrar el palau
on dormia el príncep blau.
Ho he extert de la pag web: http://blocs.xtec.cat/ullviu/2009/02/10/poemes-de-miquel-desclot/
L'illa dels 5 fars
Capítol 2: El far de cap d'Artrutx
La primera clau. Tota comunicació necessita un gran missatge. O com diu la sàvia inscripció d’un vell monestir: parla només si el que has de dir és millor que el silenci. Per força aquest far s’ha de veure més. Encara que està envoltat de moltes altres llums destacava i era diferent. La segona clau: la llum d’Artrutx i el seu missatge brillaven destacant per sobre de totes les altres llums, captava i acaparava tota l’atenció. Aquest fet es pot buscar una relació amb la comunicació, ens vol representar que hem d’aconseguir explicar les coses de manera que brillin més i acaparin tota l’atenció. La seva veu ha de destacar per sobre les altres sinó perquè estigui projectada per arribar millor a tothom, la posició de la persona que parla amb els dos peus tocant a terra. Una de les possibilitats d’aconseguir-ho seria aprofitant el poder de suggestiu i la màgia de les històries. Però es va donar conte que havia d’utilitzar altres recursos si volia que el públic es fixés en els missatges i el recordés. Aquest recurs va ser les històries i aconseguir construir metàfores. Perquè les històries queden fixades a la ment. Els relats tenen moltes maneres d’interpretació.
Les coses s'obliden, en canvi les històries no. La distancia més curta entre l’home i la veritat és un conte.
Ramon-Cortés, Ferran. “El far de cap d'Artrutx” A: L’illa del cinc fars. Pag:37-54.
La primera clau. Tota comunicació necessita un gran missatge. O com diu la sàvia inscripció d’un vell monestir: parla només si el que has de dir és millor que el silenci. Per força aquest far s’ha de veure més. Encara que està envoltat de moltes altres llums destacava i era diferent. La segona clau: la llum d’Artrutx i el seu missatge brillaven destacant per sobre de totes les altres llums, captava i acaparava tota l’atenció. Aquest fet es pot buscar una relació amb la comunicació, ens vol representar que hem d’aconseguir explicar les coses de manera que brillin més i acaparin tota l’atenció. La seva veu ha de destacar per sobre les altres sinó perquè estigui projectada per arribar millor a tothom, la posició de la persona que parla amb els dos peus tocant a terra. Una de les possibilitats d’aconseguir-ho seria aprofitant el poder de suggestiu i la màgia de les històries. Però es va donar conte que havia d’utilitzar altres recursos si volia que el públic es fixés en els missatges i el recordés. Aquest recurs va ser les històries i aconseguir construir metàfores. Perquè les històries queden fixades a la ment. Els relats tenen moltes maneres d’interpretació.
Les coses s'obliden, en canvi les històries no. La distancia més curta entre l’home i la veritat és un conte.
Ramon-Cortés, Ferran. “El far de cap d'Artrutx” A: L’illa del cinc fars. Pag:37-54.
L'art de saber escoltar
Capítol 2: Depurar prejudicis
Escoltar exigeix una depuració prèvia dels prejudicis que enfosqueixen la imatge de l’altre. Els prejudicis són els que ens allunyen de les altres persones. Hem forjat una imatge dels altres sense conèixer i que moltes vegades ens impedeixen escoltar aquella persona un cop hem jutjat una persona. Però no a de ser així perquè hi ha aspectes de la seva personalitat, del seu pensament que no podem acabar-ho englobant tot en una imatge, es a dir que una persona no es pot reduir a una imatge creada. La imatge només redueix la complexitat de l’altre. De la imatge que ens em creat a la nostre ment pot estar molt lluny de com és realment aquella persona. La imatge de l’altre és una caricatura o esperpent, una deformació conscient o inconscient, volguda o no volguda.
No és fàcil escoltar. Tenim la capacitat d'escoltar, però no sempre hi estem disposats. Una imatge negativa fa impossible l’escolta però en una imatge positiva ens hi predisposa. Hi han dos tipus de dificultats per escoltar els altres: les dificultats externes, com el soroll, i les internes, que són les més greus però també les més importants. Els prejudicis són valoracions de l’altre abans que l’altre es manifesti tal com és. El prejudici és, doncs, un mur entre l’altre i jo. La força dels perjudicis ens be de que hem començat a pensar molt abans de saber raonar. Mai ens acabem d’alliberar totalment dels prejudicis.
Hi ha prejudicis que obstaculitzen l’escolta, però n’hi ha d’altres que ens predisposen a escoltar. De vegades no escoltem el qui hauríem d’escoltar. Per poder escoltar correctament em de superar el prejudici de la imatge. Només ens podem alliberar dels prejudicis si som conscients que els tenim però per ser-ne conscients hem d'escoltar els altres. El diàleg i la pràctica del viatge són els grans antídots al prejudici.
Torralba i Roselló, Francesc. “Depurar prejudicis” A: L’art de saber escoltar. Pag: 19-22. ISBN: 978-84-9779-415-2.
Escoltar exigeix una depuració prèvia dels prejudicis que enfosqueixen la imatge de l’altre. Els prejudicis són els que ens allunyen de les altres persones. Hem forjat una imatge dels altres sense conèixer i que moltes vegades ens impedeixen escoltar aquella persona un cop hem jutjat una persona. Però no a de ser així perquè hi ha aspectes de la seva personalitat, del seu pensament que no podem acabar-ho englobant tot en una imatge, es a dir que una persona no es pot reduir a una imatge creada. La imatge només redueix la complexitat de l’altre. De la imatge que ens em creat a la nostre ment pot estar molt lluny de com és realment aquella persona. La imatge de l’altre és una caricatura o esperpent, una deformació conscient o inconscient, volguda o no volguda.
No és fàcil escoltar. Tenim la capacitat d'escoltar, però no sempre hi estem disposats. Una imatge negativa fa impossible l’escolta però en una imatge positiva ens hi predisposa. Hi han dos tipus de dificultats per escoltar els altres: les dificultats externes, com el soroll, i les internes, que són les més greus però també les més importants. Els prejudicis són valoracions de l’altre abans que l’altre es manifesti tal com és. El prejudici és, doncs, un mur entre l’altre i jo. La força dels perjudicis ens be de que hem començat a pensar molt abans de saber raonar. Mai ens acabem d’alliberar totalment dels prejudicis.
Hi ha prejudicis que obstaculitzen l’escolta, però n’hi ha d’altres que ens predisposen a escoltar. De vegades no escoltem el qui hauríem d’escoltar. Per poder escoltar correctament em de superar el prejudici de la imatge. Només ens podem alliberar dels prejudicis si som conscients que els tenim però per ser-ne conscients hem d'escoltar els altres. El diàleg i la pràctica del viatge són els grans antídots al prejudici.
Torralba i Roselló, Francesc. “Depurar prejudicis” A: L’art de saber escoltar. Pag: 19-22. ISBN: 978-84-9779-415-2.
El regal de la comunicació
El miracle de la veu
No hi ha molts estudis que facin referència a l’ importància de la veu, però sabem perfectament que n’en té molta i que és única. Però hem de tindre en compte, que l’impacte que pot tenir un discurs, està relacionat amb el com ho diem i no tan pel què diem. Ja que amb la tonalitat de la veu depèn que un discurs es pugi mal interpretar o no, captar mes o menys l’atenció, transmetre emocions...
L’èxit en el discurs s’ha de tindre en compte tres punts determinats primer la representació, segon la representació i tercer la representació. Una veu harmoniosa sempre feríem relació amb el to, l'entonació, el ritme, la velocitat, la intensitat, la ressonància, la claredat, la inflexió i el timbre. Sobre tot remarcant el ritme i no la rima. Perquè per cantar no fa falta la rima si tenim ritme. Al cantar podem expressar-nos, expressar els nostres sentiments.
A l’hora de comunicar-nos hem de procurar de posar la veu al seu lloc, seria molt bo que cadascú reflexionés una mica sobre la seva veu, sobre el seu to, el seu ritme o la seva velocitat. Em de procurar tindre cura de la nostre veu referent a les nostres emocions, les nostres actituds, la nostra personalitat, etc; podem qualificar de màgica.
El gran secret de l’èxit en la comunicació recau en el to de la veu. Per tant una qualitat de veu que transporti competència, seguretat i afecte és el respecte de l’excel•lència. En la veu es manifesta alegria, nerviosisme, l’autoritat, la motivació, la por; la veu sempre ofereix els altres encara que no vulguem un indici determinat de nosaltres mateixos. Nosaltres evitem la veu monòtona a casa, a la feina, de festa; però sempre de manera natural mai adoptem unes qualitats vocals d’allò que no som. Procurem de no canviar la nostre entonació però també correm el risc de ser una mena de màquines. I nosaltres no volem una veu mecànica, ni avorrida, ni poc estimulant. Però utilitzem aquest mètode de no canviar d’entonació perquè així podem fer referència algun punt important. Hem de tindre en compte que la velocitat és un dels signes de manca de poder i d’inseguretat.
En termes biològics a de lligar sinàpticament les zones límbiques més profundes del cervell amb les zones més noves de l'escorça les zones frontals i temporals.
Serrano, Sebastià. “El miracle de la veu” A: El regal de la comunicació. Pag: 77-85. ISBN: 84-932886-4-0.
No hi ha molts estudis que facin referència a l’ importància de la veu, però sabem perfectament que n’en té molta i que és única. Però hem de tindre en compte, que l’impacte que pot tenir un discurs, està relacionat amb el com ho diem i no tan pel què diem. Ja que amb la tonalitat de la veu depèn que un discurs es pugi mal interpretar o no, captar mes o menys l’atenció, transmetre emocions...
L’èxit en el discurs s’ha de tindre en compte tres punts determinats primer la representació, segon la representació i tercer la representació. Una veu harmoniosa sempre feríem relació amb el to, l'entonació, el ritme, la velocitat, la intensitat, la ressonància, la claredat, la inflexió i el timbre. Sobre tot remarcant el ritme i no la rima. Perquè per cantar no fa falta la rima si tenim ritme. Al cantar podem expressar-nos, expressar els nostres sentiments.
A l’hora de comunicar-nos hem de procurar de posar la veu al seu lloc, seria molt bo que cadascú reflexionés una mica sobre la seva veu, sobre el seu to, el seu ritme o la seva velocitat. Em de procurar tindre cura de la nostre veu referent a les nostres emocions, les nostres actituds, la nostra personalitat, etc; podem qualificar de màgica.
El gran secret de l’èxit en la comunicació recau en el to de la veu. Per tant una qualitat de veu que transporti competència, seguretat i afecte és el respecte de l’excel•lència. En la veu es manifesta alegria, nerviosisme, l’autoritat, la motivació, la por; la veu sempre ofereix els altres encara que no vulguem un indici determinat de nosaltres mateixos. Nosaltres evitem la veu monòtona a casa, a la feina, de festa; però sempre de manera natural mai adoptem unes qualitats vocals d’allò que no som. Procurem de no canviar la nostre entonació però també correm el risc de ser una mena de màquines. I nosaltres no volem una veu mecànica, ni avorrida, ni poc estimulant. Però utilitzem aquest mètode de no canviar d’entonació perquè així podem fer referència algun punt important. Hem de tindre en compte que la velocitat és un dels signes de manca de poder i d’inseguretat.
En termes biològics a de lligar sinàpticament les zones límbiques més profundes del cervell amb les zones més noves de l'escorça les zones frontals i temporals.
Serrano, Sebastià. “El miracle de la veu” A: El regal de la comunicació. Pag: 77-85. ISBN: 84-932886-4-0.
Qui ets tu?
Sóc una velleta molt velleta
perquè des del primer dia estic arrugadeta.
M’agrada anar sempre arreglada
i casi sempre vaig tapada;
avui és una excepció
i estic congelada.
Perquè cada matí,
al aixecar-me del llit,
porto una gran carrega
que em fa patir.
És molt pesada
I em fa anar carregada
Amunt i avall,
però ja diuen que qui vol presumir,
ha de patir.
Hi a mi m’agrada està ben maca
dematí, vespre i tarda.
diumenge, 1 de novembre del 2009
Refranys
A la classe de comunicació oral, escrita i digital vam fer tot de refranys. Primer els vam apuntar pots els refranys que en dictava la Roser Ros i desprès ens va proposar de feren uns de nous barrejant uns amb els altres.
Aquest va ser el meu resultat:
-Qui llengua té
la gent senten.
-Parlant
se les pensa totes.
-Qui llengua
té es desespera.
-Qui presum
a Roma va.
-No es pot viure
ple de fum.
-Qui s'espera
es desespera.
-Sense menjar
no es pot viure.
-Qui t'entengui
que et compri.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
