L'illa dels 5 fars

Capítol 2: El far de cap d'Artrutx

La primera clau. Tota comunicació necessita un gran missatge. O com diu la sàvia inscripció d’un vell monestir: parla només si el que has de dir és millor que el silenci. Per força aquest far s’ha de veure més. Encara que està envoltat de moltes altres llums destacava i era diferent. La segona clau: la llum d’Artrutx i el seu missatge brillaven destacant per sobre de totes les altres llums, captava i acaparava tota l’atenció. Aquest fet es pot buscar una relació amb la comunicació, ens vol representar que hem d’aconseguir explicar les coses de manera que brillin més i acaparin tota l’atenció. La seva veu ha de destacar per sobre les altres sinó perquè estigui projectada per arribar millor a tothom, la posició de la persona que parla amb els dos peus tocant a terra. Una de les possibilitats d’aconseguir-ho seria aprofitant el poder de suggestiu i la màgia de les històries. Però es va donar conte que havia d’utilitzar altres recursos si volia que el públic es fixés en els missatges i el recordés. Aquest recurs va ser les històries i aconseguir construir metàfores. Perquè les històries queden fixades a la ment. Els relats tenen moltes maneres d’interpretació.

Les coses s'obliden, en canvi les històries no. La distancia més curta entre l’home i la veritat és un conte.

Ramon-Cortés, Ferran. “El far de cap d'Artrutx” A: L’illa del cinc fars. Pag:37-54.