Qui ets tú? (segona versió)

Sóc una vella molt vella
i des del primer dia paro la orella.
M’agrada anar sempre arreglada
i casi sempre vaig tapada;
avui és una excepció
i estic congelada.
Perquè cada matí,
al aixecar-me del llit,
porto una gran carrega
que em fa patir.
És molt pesada
I em fa anar carregada
Amunt i avall,
però ja diuen que qui vol presumir,
ha de patir.
I a mi m’agrada estar ben maca
dematí, vespre i tarda.