dimarts, 3 de novembre del 2009

Entrevista de l’article mutisme selectiu

Primer vaig preguntar a una edat ja més avançada de cinquanta anys i desprès vaig preguntar als meus germans que tenen disset i divuit anys. A tots quatre els hi vaig preguntar per separat per tindre més informació i que no fos igual, encara tot hi això hi ha alguna resposta que es molt semblant.

La primera pregunta va ser heu sentit a parlar algun cop sobre el mutisme selectiu?
Edat més avançada:
- Jordi: no he sentit mai a parlar sobre aquest tema.
-Conchita: crec que no però em sona de haver-ho sentit a l’escola i algun programa de televisió.
Edat disset i divuit:
-Sebastià: no tinc ni idea.
-David: no se que es això.

La segona pregunta va ser sabeu alguna cosa sobre ell mutisme selectiu?
Edat més avançada:
- Jordi: No se res sobre aquest tema.
- Conchita: simplement que els nens no parlen ( insegura)
Edat disset i divuit:
- Sebastià: no.
- David: no .


La tercera pregunta que els hi vaig fer va ser: on ho heu escoltat?
Edat més avançada:
- Jordi: a ningun lloc ni a la feina, ni a l’escola quan vosaltres hereu petits ni a ningun lloc.
- Conchita: a l’escola i algun programa de televisió.
Edat disset i divuit:
- Sebastià: no ho e sentit mai.
- David: no ho e sentit a dir ni la paraula mutisme selectiu.

Els hi vaig explicar una mica el article perquè es fessin una petita idea de que anava aquest tema.

La quatre pregunta creieu que s’hauria de parlar més sobre aquest tema en les escoles o per la televisió, la radio , Internet...?
Edat més avançada:
- Jordi: Si, perquè el se un trauma poc conegut te importància la seva divulgació per donar-ho a conèixer a pares de possibles afectats i facilitar llur tractament.
- Conchita: Si, Perquè es un tema interessant que han de conèixer els pares.
Edat disset i divuit:
- Sebastià: Si, però no només aquest tema perquè l’home és molt ignorant. A einstein el van diagnosticar com deficient mental i desprès tots sabem que no era això. Perquè els pares no es facin hipòtesis pensant que el seu fill es deficient o te alguna fòbia... quan realment no és així.
- David: Si, perquè la gent o conegui.


La quinta pregunta va ser: que faries si tinguessis un nen amb aquest problema?
Edat més avançada:
- Jordi: El portaria a un especialista perquè el tractes.
- Conchita: El portaria al meu fill al psicòleg i un cop li diagnostiquessin buscaria informació sobre aquest trauma a llibres a Internet...
Edat disset i divuit:
- Sebastià: aniria al metge per saber que li passa segons el que li diagnostiques el metge aniria al psicòleg i on fes falta. Encara que si no conegués aquest trauma pensaria que ja parlarà quan ell vulgui, que ja se li passarà a mida que vaguin passant els anys.
- David: Anar al metge .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada