El regal de la comunicació

El miracle de la veu

No hi ha molts estudis que facin referència a l’ importància de la veu, però sabem perfectament que n’en té molta i que és única. Però hem de tindre en compte, que l’impacte que pot tenir un discurs, està relacionat amb el com ho diem i no tan pel què diem. Ja que amb la tonalitat de la veu depèn que un discurs es pugi mal interpretar o no, captar mes o menys l’atenció, transmetre emocions...

L’èxit en el discurs s’ha de tindre en compte tres punts determinats primer la representació, segon la representació i tercer la representació. Una veu harmoniosa sempre feríem relació amb el to, l'entonació, el ritme, la velocitat, la intensitat, la ressonància, la claredat, la inflexió i el timbre. Sobre tot remarcant el ritme i no la rima. Perquè per cantar no fa falta la rima si tenim ritme. Al cantar podem expressar-nos, expressar els nostres sentiments.

A l’hora de comunicar-nos hem de procurar de posar la veu al seu lloc, seria molt bo que cadascú reflexionés una mica sobre la seva veu, sobre el seu to, el seu ritme o la seva velocitat. Em de procurar tindre cura de la nostre veu referent a les nostres emocions, les nostres actituds, la nostra personalitat, etc; podem qualificar de màgica.

El gran secret de l’èxit en la comunicació recau en el to de la veu. Per tant una qualitat de veu que transporti competència, seguretat i afecte és el respecte de l’excel•lència. En la veu es manifesta alegria, nerviosisme, l’autoritat, la motivació, la por; la veu sempre ofereix els altres encara que no vulguem un indici determinat de nosaltres mateixos. Nosaltres evitem la veu monòtona a casa, a la feina, de festa; però sempre de manera natural mai adoptem unes qualitats vocals d’allò que no som. Procurem de no canviar la nostre entonació però també correm el risc de ser una mena de màquines. I nosaltres no volem una veu mecànica, ni avorrida, ni poc estimulant. Però utilitzem aquest mètode de no canviar d’entonació perquè així podem fer referència algun punt important. Hem de tindre en compte que la velocitat és un dels signes de manca de poder i d’inseguretat.

En termes biològics a de lligar sinàpticament les zones límbiques més profundes del cervell amb les zones més noves de l'escorça les zones frontals i temporals.

Serrano, Sebastià. “El miracle de la veu” A: El regal de la comunicació. Pag: 77-85. ISBN: 84-932886-4-0.