A la classe de comunicació oral, escrita i digital vam fer tot de refranys. Primer els vam apuntar pots els refranys que en dictava la Roser Ros i desprès ens va proposar de feren uns de nous barrejant uns amb els altres.
Aquest va ser el meu resultat:
-Qui llengua té
la gent senten.
-Parlant
se les pensa totes.
-Qui llengua
té es desespera.
-Qui presum
a Roma va.
-No es pot viure
ple de fum.
-Qui s'espera
es desespera.
-Sense menjar
no es pot viure.
-Qui t'entengui
que et compri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada